Ca l’Ardiaca del “si no fos”

Molts pobles del nostre estimat Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre tenen el seu banc del “si no fos”. A Sarral era el pedrís de Ca la Mari, però sembla que a Tarragona –capital– és Ca l’Ardiaca. Com aquella colla d’asseguts al pedrís o al banc, tothom té la raó en l’obra i tema de Ca l’Ardiaca, però ningú s’aixeca o fa res, com si no fos! Les últimes notícies que arribaven sobre el palau o casal medieval del Pla de la Seu estaven relacionades amb un col·lapse –sí, com el programa de TV3 de Ricard Ustrell– parcial de la coberta i algunes estances de les plantes superiors. Imatges, a vista d’ocell enregistrades per un dron, que va difondre TAC12 la setmana passada. Així, l’Ajuntament de Tarragona i la conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya han començat unes intervencions d’urgència a Ca l’Ardiaca.

Recordem que és un conjunt patrimonial de primer nivell, en un espai importantíssim de Tarragona catalogat com a BCIL (Bé Cultural d’Interès Local) i que porta camí d’esdevenir BCIN (d’Interès Nacional). Des del 2012 estava previst l’inici d’unes obres per convertir aquesta finca, i algunes de les adjacents, en un complex hoteler. Espai que potser serviria per fer valdre el passat del conjunt històric, redescobrir alguns elements del nostre patrimoni i intentar nous usos per aquest nostrat patrimoni. Però, com en aquell banc o pedrís del “si no fos”… no ha estat així. Ca l’Ardiaca, o també coneguda com la Pia Almoina o casa rectoral, s’ha convertit en teló de fons de la vida popular i festiva de la ciutat amb unes lones que s’han anat situant a la façana per tapar una de les vergonyes més grans de la història de la capital imperial.

No cal anar fins als segles XV o XVII per trobar que la finca del Pla de la Seu era un emplaçament destacat. Al llarg del segle XIX, als baixos de Ca l’Ardiaca hi havia el taller de l’escultor Bernat Verderol i Roig (1814-1898), autor dels gegants Moros o altres elements escultòrics de Tarragona, i es convertí, per raó de l’afluència de literats, músics o poetes en un espai de pràctica cultural extraordinari. En aquesta secció de l’Ara Camp de Tarragona sempre hem intentat descobrir alguns dels edificis o conjunts arquitectònics més destacats de casa nostra, però aquesta vegada ens toca reclamar anar més enllà. Amb accions de futur s’ha d’emprendre una actuació més seriosa, formal i amb visió de futur per a Ca l’Ardiaca, les voltes del carrer Merceria i la resta de l’illa de cases, inclosa la plaça dels Cabrits. Hi veurem un hotel? Hi veurem un solar? Hi veurem una altra vegada la col·lecció Moles? Hi veurem… Esperarem al banc o pedrís del “si no fos”.