ESPORTS

A l’elit del futbol català abans de la majoria d’edat

Pol Fortuny i Roger Ciuró són dos joves torrencs que són titulars a l’equip infantil de l’Espanyol

Cada cap de setmana, desenes de milers de nens i joves juguen a futbol federat arreu de Catalunya. Són, però, pocs centenars els que ho poden fer en un equip d’elit. La vida d’aquests joves futbolistes i la de les seves famílies canvia quan reben una trucada de clubs com el Barça o l’Espanyol. És el cas de Pol Fortuny i de Roger Ciuró, dos joves nascuts a Torredembarra el 2005 i que han viscut una trajectòria semblant que els ha portat a formar part, actualment, de l’equip infantil de l’Espanyol, líder de la Divisió d’Honor, la màxima categoria a nivell català, i on són titulars habituals. El Pol ha marcat vuit gols i el Roger dos.

El Pol i el Roger van començar a jugar a futbol als quatre anys en la categoria baby -la més baixa que hi ha- a la UD Torredembarra. Quan eren benjamins de segon any, els seus pares van rebre sengles trucades del Nàstic i el CF Reus. Els responsables de captació d’aquests clubs s’havien fixat en els dos jugadors torrencs i els van proposar fer una prova, i un cop superada se’ls van quedar. Roger Ciuró va anar al Nàstic i Pol Fortuny al seu etern rival, el CF Reus. En aquella primera campanya, ja començada, van seguir jugant amb l’equip del seu municipi, però ja s’entrenaven amb els nous clubs, un cop a la setmana el Pol i un al mes el Roger. En la següent temporada ja es van incorporar de ple als seus nous equips, els més potents de la demarcació tarragonina. Van passar de ser companys d’equip a rivals al camp, però això no va espatllar, ni de bon tros, la seva amistat. Tots dos despuntaven i van ser preseleccionats per a la selecció catalana alevina, i el Pol fins i tot hi va jugar.

Els pares del Pol van ser citats un dia per l’equip tècnic del futbol base reusenc. “Em pensava que ens citaven per l’equipament, però ens van comunicar que tres clubs s’havien interessat per fitxar el meu fill: el Vila-real, el València i l’Espanyol. Vam visitar les tres instal·lacions i les residències i ens vam decidir per l’Espanyol. La proximitat també va ser important”, recorda la mare, la Mònica. La temporada 2017-2018 el Pol la va començar com a infantil de primer any amb l’Espanyol i com a alumne de l’escola que hi ha al costat de la Ciutat Esportiva, a Sant Adrià de Besòs.

El mateix els va passar uns mesos més tard, el gener del 2018, als pares del Roger. El Nàstic els va comunicar l’interès de l’Espanyol pel seu fill. El jove torrenc tenia clar que no volia anar a viure a la residència blanc-i-blava, sinó seguir estudiant a l’IES Torredembarra i anar a Sant Adrià de Besòs a entrenar-se tres dies a la setmana i a disputar-hi els partits. A l’cabar les classes, tres cops per setmana agafa un taxi al Vendrell amb dos jugadors més del futbol base de l’Espanyol de categories més baixes i a la residència es retroba amb el seu amic Pol, fins que a dos quarts de vuit del vespre inicia els entrenaments. Quan acaba, un taxi el torna a Torredembarra, excepte el dijous, que és entrenament obert i el seu pare ho aprofita per veure les seves evolucions i recollir-lo. “El club el té controlat en tot moment en els desplaçaments i ens avisen pel mòbil”, explica la seva mare, la Maria. “Ara no tenim agenda i depenem de quan el Roger juga un partit. Tenim pocs caps de setmana lliures i ho sabem a última hora. Hi ha amics amb fills que no ho entenen”, explica Ciuró.

Dura competència

“Els entrenaments amb l’Espanyol són molt intensos. Aprens i millores molt”, explica el Pol. El Roger coincideix que el nivell és molt diferent al del Nàstic i el Reus, que tampoc no tenen res a veure amb el Torredembarra. Les sessions a l’infantil blanc-i-blau són molt individualitzades i són decisives per entrar a la convocatòria del cap de setmana. Més d’un cop s’han entrenat trobant-se una mica malament o amb febre. No participar a l’entrenament vol dir pràcticament segur quedar fora de la convocatòria o, en el millor dels casos, escalfar molta banqueta el cap de setmana.

Els dos jugadors es coneixen i es complementen bé. Mentre que el Roger juga de migcentre i els seus referents són l’espanyolista Marc Roca i el brasiler del Barça Arthur, el Pol juga més avançat, de mitja punta, i els seus models són el golejador blanc-i-blau Borja Iglesias i el belga del Manchester City Kevin de Bruijn. Acostumen a ser titulars al seu equip, format per jugadors de tot Catalunya. “Són nens molts competitius, però ho són també en els estudis. Si el Pol treu un nou en un examen s’enfada perquè creu que podria haver tret un deu”, apunta la Mònica.

La mare del Pol reconeix que és dur tenir tota la setmana un fill fora de casa, però que han après a saber-ho portar: “Et perds moltes coses, com estar al costat del teu fill quan té exàmens”. Però els pares valoren molt el seguiment que fan des de la direcció del futbol base de l’Espanyol del rendiment acadèmic dels jugadors. “A la tutora del nostre fill a l’IES Torredembarra li demanen informes de com va a l’escola”, comenta Gerard Ciuró, pare del Roger. A més, el club té un psicòleg que valora i fa seguiment dels joves jugadors i determina, per exemple, com se’ls ha de tractar als entrenaments perquè millorin. També hi ha assessorament en nutrició. Els trenta integrants del futbol base de l’Espanyol que van a l’escola de Sant Adrià dinen a part de la resta, amb uns menús específics. La relació entre els pares també és estreta, sobretot amb grups de WhatsApp.

La temporada vinent hauran de jugar al cadet B i algunes coses canviaran. En la categoria infantil, cadascun dels 18 convocats per al partit ha de jugar segur per normativa, mentre que amb els cadets poden ser convocats i estar tot el partit a la banqueta. A partir dels 16 anys també podran signar contractes professionals. La relació amb els representants de futbolistes ja fa un temps que la tenen. “Abans del primer partit amb l’Espanyol alguns pares ja ens van avisar que ens vindrien a veure els agents de jugadors. Ens pensàvem que era exagerat, però va ser així. Ja saben qui ets. Hi ha pocs jugadors a l’equip cadet que no tinguin un representant, i fins i tot alguns del benjamí en tenen. I els nostres fills ja en tenen. Poden gestionar futures ofertes, però la decisió final la tindrà el Pol”, diu la Mònica. “El representant fa una aposta per un jugador: és una inversió”, explica el Gerard.

Tant el Roger com el Pol estan molt centrats en l’Espanyol i encara veuen lluny fer el salt al primer equip o iniciar una aventura en un altre equip, fins i tot a l’estranger. Veuen l’aposta que ha fet l’Espanyol per ells com un premi al sacrifici que han fet al Reus i al Nàstic, i si els ve una oferta serà un reconeixement a la feina feta. Però el que toca ara, com diu el tòpic, és anar partit a partit.

El + vist

El + comentat