Quan les empreses familiars superen la tercera generació

Tarragona/Reus/La Riba“L’avi la crea, el fill la fa créixer i el net la tanca”, diu la saviesa popular sobre les empreses familiars. Però la realitat ho rebat. I al Camp de Tarragona trobem exemples d’empreses que han superat amb èxit la tercera generació i, en alguns casos, han sigut l’artífex d’un salt qualitatiu o quantitatiu important. La forma d’organitzar-se d’aquestes empreses familiars té punts en comú i altres de divergents. Parlem amb quatre empreses familiars tarragonines de sectors ben diversos.

GOMÀ-CAMPS

Entre l’onzena i la desena generació

L’empresa paperera Gomà-Camps ha complert enguany 260 anys de la seva fundació. Manté la seu a la Riba, tot i que té una segona planta de producció a Ejea de los Caballeros (Saragossa) i delegacions comercials a França i el Marroc. Té 450 treballadors comptant tot el grup i la facturació del 2018 se situarà entre 140 i 145 milions d’euros. El director general és Maties Gomà-Camps, de la desena generació de la família, i ja hi ha tres membres de l’onzena incorporats a l’estructura directiva de l’empresa. El 100% de les accions estan en mans de la família, repartides en dues branques, representades a la junta general d’accionistes, però hi ha un altre òrgan que, segons Gomà-Camps, és clau en les empreses familiars: el consell de família. “El convoquem un cop per trimestre o quan hi ha una decisió important per debatre. Serveix per cuidar les relacions familiars. Hi som els que duem la direcció de l’empresa i els que només són accionistes”, explica.

Des del 2001 Gomà-Camps té un protocol familiar amb les regles del joc que regeixen l’organització i que es va revisant i actualitzant per adaptar l’empresa a l’evolució del mercat. En el consell d’administració hi ha membres de la família i d’altres que no ho són. Gomà-Camps considera “fonamental” que els membres de la família hagin treballat en altres empreses, tant nacionals com internacionals, per fer el rodatge, agafar experiència en la presa de decisions i tenir un cap que no sigui cap familiar.

Segons el director general de la paperera, un dels principals trets diferencials d’una empresa familiar és que la cadena de decisió és molt curta. Ho considera un avantatge respecte a la lentitud d’altres estructures empresarials, igual que la implicació de la família i els treballadors en el projecte: “Senten els colors. És com una gran família, un equip molt cohesionat. Això ens fa ser més competitius. Un operari de la fàbrica que té un problema em pot venir a veure i el rebo el mateix dia. Això només passa a les empreses familiars”. A Gomà-Camps hi ha poca rotació de treballadors, tot i que últimament això està canviant i hi ha més facilitat per canviar de feina. També apunta a la implicació de l’empresa en el territori. Com a punt negatiu d’una empresa familiar assenyala que els recursos són més limitats, ja que són els de la família, i que cal ser molt prudents a l’hora d’endeutar-se: “Hi ha certa aversió al risc. La família s’ho juga tot”.

¿I quin és el secret perquè Gomà-Camps hagi superat els dos segles i mig d’existència? El seu director general ho té clar: “Tenim un projecte de negoci clar. També estem molt atents a l’evolució del sector, i ara estem fent un gran esforç en la digitalització de l’empresa”. Però la clau és sobretot treballar “molt i amb passió” i reinvertir els beneficis. I apunta a la necessitat de mantenir les bones relacions a la família per a la supervivència de l’empresa: “Les decisions les analitzem i les discutim. I a vegades molt. Però mai hem votat. Una votació deixa perdedors i pot haver-hi ressentiment”.

AFEPASA

La família, fora de la direcció de l’empresa

Azufrera y Fertilizantes Pallarès (AFEPASA) ha complert enguany 125 anys i ho fa com a líder en els derivats del sofre per a l’agricultura a escala europea. A més també té l’objectiu de convertir-se a curt termini en la fàbrica de sofre més gran del món. Nascuda a Tarragona però ubicada des de fa setze anys al polígon industrial de Constantí, distribueix actualment els seus fertilitzants i fitosanitaris en 70 països diferents. Amb l’objectiu d’augmentar un 20% les exportacions, la companyia portarà a terme una inversió de 7 milions d’euros els pròxims anys.

Actualment la quarta generació de la família Pallarès ja s’ha incorporat al consell d’administració de l’empresa, on estan representades les dues branques de la família, cadascuna amb el 50% de les accions. Formen part del consell dos representants de cada branca familiar, dos externs a la família i el secretari. Cada branca de la família escull els seus representants al consell i, quan s’ha de canviar un d’aquests membres, s’estableix un període de sis o set mesos de transició.

En l’estructura directiva de l’empresa tarragonina no hi trobem actualment cap membre de la família. Va ser un canvi que es va decidir en la tercera generació, ja fa uns anys, veient què havia passat en altres empreses amb la incorporació massiva de membres de la família propietària, que han buscat el seu futur laboral en altres sectors. Un dels consellers mancomunats, Ramon Pallarès, explica que els membres de la família presents al consell d’administració mantenen una reunió mensual amb els directius de les dues empreses del grup empresarial format per AFEPASA i la immobiliària REPEJUN.

Pallarès apunta que, com a empresa familiar que són, no busquen beneficis immediats sinó a mitjà i llarg termini. Aquest és un dels punts que els diferencia de les altres empreses a l’hora de prendre decisions. També assenyala la paraula compromís com la clau perquè una empresa familiar tiri endavant, tant entre els directius com entre els treballadors. “Fins ara els treballadors tenien una vida laboral molt llarga a l’empresa, i són un actiu molt important de l’empresa, una pota clau a tenir en compte. No som aliens als canvis en el mercat laboral i en els últims anys notem que hi ha més rotació”, comenta Pallarès. AFEPASA té una plantilla de 60 treballadors, i el total del grup és de 75. Dediquen 400.000 euros l’any a la protecció de possibles riscos laborals amb les màximes garanties de seguretat.

Aquest 8 de novembre, AFEPASA va organitzar a la Cambra de Comerç de Tarragona un acte institucional per celebrar els 125 anys de la seva fundació. L’acte va incloure una taula rodona sobre la necessitat de posar en valor l’empresa familiar i va comptar amb la presència de representants de diferents empreses familiar de tot Catalunya.

VERMUTS MIRÓ

En ple procés d’expansió i reestructuració

Vermuts Miró és una empresa fundada el 1914 amb seu a Reus que dedica més del 90% de la producció al vermut, una beguda elaborada amb vi i herbes aromàtiques. Aquest 2018 facturarà al voltant de 7 milions d’euros. Actualment hi ha al capdavant de l’empresa la quarta generació de la família. Remei Prats va succeir el 2016 el seu marit, Pere Miró Aguadé, a la presidència del consell d’administració. Prats té el 90% de l’accionariat i l’altre 10% està en mans del seu fill, Pere Miró Prats. A partir de la incorporació a la direcció general el 2012 de Carles Prats, germà de l’actual presidenta del consell d’administració, Vermuts Miró ha experimentat canvis i importants en l’estructura i en el posicionament en el mercat. Prats havia ocupat durant anys a Barcelona i Girona càrrecs de responsabilitat en empreses de sectors com la transformació del paper i els serveis. “Aquesta etapa ha sigut positiva perquè m’ha servit per adquirir experiència i veure com pot funcionar millor una empresa familiar amb criteris professionals”, explica Prats, que considera que el gran avantatge d’una empresa familiar és la rapidesa en la presa de decisions i l’acumulació de saviesa en el sector a què es dedica, però, per contra, està menys estructurada professionalment.

En aquests sis anys Vermuts Miró ha transformat l’estructura per fer-la més departamentalitzada i ha incorporat professionals externs, com un director de producció i un enginyer industrial. Laura Prats, filla del director general, coordina l’àrea de màrqueting, que s’ha reforçat per potenciar la imatge de marca. Vermuts Miró té una plantilla de 20 treballadors, pràcticament tots amb molts anys a l’empresa, ja que la producció de vermut és un ofici i els treballadors es formen des de zero a la casa.

L’adaptació als canvis tecnològics és una altra prioritat: el 2019 Vermuts Miró renovarà el 50% de la línia automàtica d’embotellament per poder augmentar en un 50% la producció i afrontar el creixement i l’obertura de nous mercats. La facturació de l’empresa ha augmentat un 120% els últims 4 anys, sense incrementar les marques de tercers. A més, han creat una línia de productes nous. Un vermut d’autor amb el xef amb estrelles Michelin Paco Pérez, les perles de vermut o la vermu-cola els han posicionat en el mercat com l’empresa més innovadora del sector.

Fa un any han establert una aliança amb un distribuïdor mundial de begudes per obrir nous mercats. “Ho hem fet per reforçar la comercialització, però mantenint la nostra capacitat de decisió en el màrqueting dels productes. A més, tenim un pes molt important en aquest distribuïdor, ja que representem el 30% de la seva facturació. No volíem perdre personalitat”, explica Prats. De cara al futur, Vermuts Miró vol seguir innovant amb noves línies de productes i obrint nous mercats. Per a la primavera vinent està prevista la presentació d’una sangria premium.

BORGES

Una gestió totalment professionalitzada

Borges va iniciar el 2007 un procés de separació entre la gestió operativa i el rol accionarial, cosa que va fer que la família Pont -propietària de l’empresa- només estigués present en els òrgans de govern de la societat controlats actualment per les quatre branques familiars formades pels tres germans Pont, membres de la tercera generació, i un nebot, membre de la quarta. Aquesta decisió estratègica s’emmarcava dins del procés de relleu generacional. Actualment, l’empresa s’organitza a través de Borges International Group, la capçalera principal del grup, de la qual pengen tres unitats de negoci: Borges Branded Foods, que integra totes les filials nacionals i internacionals comercialitzadores de productes envasats; Borges Agricultural & Industrial Nuts, filial dedicada a la producció, processat i comercialització de fruita seca, i Borges Agricultural & Industrial Edible Oils, dedicada al processat i comercialització d’olis d’oliva, olis de llavors i vinagres.

En el passat, els fills i nets dels fundadors, quan acabaven els estudis, si volien, s’anaven incorporant al negoci familiar i ocupant posicions adaptades a la seva formació i vàlua. Pel que fa a la successió en el control accionarial, en el traspàs de la primera a la segona generació i en el de la segona a la tercera els fills mascles rebien accions, i a les filles se les compensava econòmicament amb una quantitat equivalent al valor de les accions dels homes. Actualment la gestió de l’empresa està completament professionalitzada i en la gestió no hi ha membres de la família, que ocupen llocs en els òrgans de decisió com el consell i les comissions delegades.

El Grup Borges va iniciar la seva activitat a Tàrrega el 1896, però després es va traslladar a Reus. Va iniciar el procés d’expansió internacional el 1957, amb les primeres exportacions d’oli d’oliva a granel i de fruita seca. “Si et quedaves a casa no et portaven res; havies d’anar-ho a buscar”, expliquen. El 1995 el grup va consolidar la seva internacionalització amb l’adquisició de l’empresa Giurlani, propietària de la marca Star, que ara per ara és líder a la costa oest dels Estats Units amb productes com l’oli d’oliva i el vinagre. Actualment comercialitza els seus productes en més de 116 països dels cinc continents, amb una facturació rècord de 820 milions en l’últim exercici fiscal, tancat a maig del 2018. Borges té 11 fàbriques en 5 països i 15 oficines en 9.

La filosofia empresarial que ha guiat Borges al llarg dels anys s’ha basat en la filosofia dels fundadors i successors de “fer la casa gran”, i ha portat l’estil de vida i productes de qualitat mediterranis arreu del món. El seu objectiu és ser una empresa reconeguda com a líder mundial en la comercialització de productes de qualitat i saludables de la cuina i estil mediterranis. El sentiment de pertinença és un altre punt clau en l’evolució del grup, però modernitzant-se per ser capaç d’adaptar-se a les noves realitats.