Per què hi ha tan poca aigua als pantans de Siurana i Riudecanyes?

TarragonaLes pluges del mes de març han fet créixer notablement els pantans catalans, que ja superen, de mitjana, el 62% de les seves capacitats. El de la Baells, al Berguedà, fins i tot ha hagut de desembassar aigua perquè ja superava el 95% de la seva capacitat total, que és de 109 hm³. Observant les dades dels pantans, però, crida l'atenció el de Siurana, al Priorat, que es troba en un modest 23,38%, cosa que equival a 2,86 hm³, mentre que el de Riudecanyes, que està connectat amb el de Siurana, registra un 51% (2,74 hm³). Per quin motiu aquests dos pantans no han absorbit tanta aigua com la resta?

La raó és doble: per una part, les pluges d'aquest mes s'han concentrat molt més a les comarques del Ripollès, el Vallès Oriental, el Baix Ebre o el Berguedà que no pas al Priorat i al Baix Camp. En aquestes dues comarques també ha plogut molt més que el mateix període de l'any passat i gràcies a això han aconseguit acumular molta més aigua. El de Siurana, per exemple, tot i no arribar a una quarta part de la seva capacitat, ara fa un any estava en un crític 2,93%.

Tot i això, la raó principal per la qual aquests pantans no han aconseguit tanta aigua com la resta s'explica per la superfície drenada, és a dir, l'extensió de terrenys que acaba conduint l'aigua fins als embassaments. Seguint amb el de Siurana, la seva superfície de drenatge és de només 60 km². El de Riudecanyes encara drena menys superfície: només 31 km². "Pràcticament ha de ploure sobre els pantans perquè es puguin omplir, perquè la seva conca és molt petita", explica Xavi Segura, cap de Meteorologia del diari ARA. Per fer-se una idea, el pantà de Sau, que acumula 113 hm³, té una superfície de conca drenada de 1.564 km².

El pantà de Siurana està connectat amb el de Riudecanyes i la seva aigua és de la Comunitat de Regants de Riudecanyes, que en té la concessió fins al 2060. La comunitat està formada per pagesos i també pels ajuntaments de Reus, la Selva del Camp i Riudoms, així com algunes indústries. Des que es va decretar la sequera l'aigua d'aquests pantans no es pot fer servir, tot i que a finals de mes hi ha prevista una reunió que podria canviar les coses: "Fins que no es reuneixi la Comissió d'Embassaments, a finals d'abril, no sabrem quina dotació tindrem per regar, però, evidentment, alguna cosa es podrà regar. Cal saber si serà molt o poc", apunta el gerent dels regants, Miquel Àngel Prats.

Concessió polèmica

Aquesta concessió, aprovada durant el franquisme, provoca moltes tensions al territori. La més important és pel riu Siurana, que entre la falta de pluja i que molta de la seva aigua es deriva al pantà, no té prou cabal. Els activistes del Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPEC) denuncien constantment "la situació deplorable del riu Siurana" tot i ser "un espai natural de gran importància ecològica que gaudeix de protecció legal" (PEIN i Xarxa Natura 2000). L'any 2001, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va pactar amb els regants que es garantiria un cabal mínim de 20 litres per segon, però ara fa un any, la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (que depèn de l'Estat i és la responsable del cabal d'aquest riu), va fixar que havia de baixar pel riu un mínim de 54 litres per segon. La mesura va ser aplaudida pels ecologistes però criticada per la Comunitat de Regants. "Gràcies a aquest nou cabal, que s'ha respectat, hem salvat el riu", celebra Andreu Escolà, membre del GEPEC i a qui la Comunitat de Regants ha denunciat en dues ocasions i per qui demanaven fins a vuit anys de presó. La primera denúncia, que ja es va arxivar, era per haver robat la placa franquista que deia que el pantà és propietat de la Comunitat de Regants, mentre que la segona, que segueix el seu curs, és per haver taponat el pas d'aigua del riu Siurana fins al pantà, per permetre que baixés més aigua pel riu.

Nou transvasament

El gener de l'any passat, durant una visita a Falset, l'aleshores conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, va anunciar que el Govern té previst un transvasament de l'Ebre per portar aigua fins als pantans de Guiamets i el de Siurana per garantir així el regadiu del Priorat. Els ecologistes veuen "justificable i viable" el primer transvasament, sempre que els cabals de l'Ebre ho permetin, però alerten que si la Generalitat porta aigua fins al pantà de Siurana, es pot convertir "en un nou transvasament encobert de les aigües del riu Ebre cap al Camp de Tarragona", ja que els actuals drets legals que la Comunitat de Regants de Riudecanyes té sobre les aigües del Siurana "els poden permetre reclamar l'ús d'aquesta aigua".

Paral·lelament, ja està en marxa la construcció d'una nova estació regeneradora per tal que la depuradora de Reus pugui millorar la qualitat de l'aigua. Des de fa trenta anys, l'aigua que usen els reusencs es tracta a la depuradora i després es torna al mar. Cada any s'expulsen 6 hectòmetres cúbics d'aigua que, amb el nou cicle de la depuradora, podrien servir per al reg.