Javier Villamayor: “Per organitzar els Jocs a Tarragona hem decidit aliar-nos amb el territori”

TarragonaJavier Villamayor és el màxim responsable de l’organització dels Jocs del Mediterrani de Tarragona 2017. En aquesta entrevista analitza la tasca feta, el que queda per fer i el llegat que quedarà a la ciutat i al Camp de Tarragona després de l’esdeveniment.

Falta un any per a l’inici dels Jocs. Quin balanç fa des de l’organització de la feina feta?

Ara el projecte entra en la fase definitiva d’execució. Hem fet molta feina i en queda moltíssima per fer. Hem anat superant les dificultats malgrat les incerteses polítiques i econòmiques, que no contribueixen sovint a resoldre els temes en un termini òptim. Els tres milions que aquest juny han arribat de l’Estat, destinats a la piscina olímpica, permetran acabar el mapa d’instal·lacions. Entrem, doncs, en la fase de construcció de les instal·lacions esportives: el palau d’esports, la piscina olímpica i l’arranjament de la piscina de Campclar, el pavelló Sant Jordi i l’ampliació de la residència universitària, la urbanització de l’Anella Mediterrània a Campclar i la reforma de l’estadi del Nàstic.

¿Veieu prou entusiasme i implicació de la ciutadania en els Jocs?

Aquest és un projecte que ha superat moments de moltes dificultats. En primer lloc, treballar en l’actual conjuntura política i social de Catalunya i Espanya amb quatre administracions (local, provincial, el govern de Catalunya i el de l’Estat) no és senzill. La segona és la situació econòmica, que d’ençà que ens van donar els Jocs ha sigut difícil i ens ha obligat a ser molt creatius, a planificar molt i aprofitar bé les oportunitats. Però parlant d’implicació social, em quedo amb l’acte que vam fer fa unes setmanes al Col·legi Saavedra, on tota l’escola amb molta il·lusió va donar la benvinguda a la mascota, Tarracvs. Per a nosaltres té un simbolisme enorme, perquè Tarracvs és el reflex de la implicació de la comunitat educativa en els Jocs. Hi ha il·lusió en els 4.500 voluntaris que participen en les activitats i que s’estan formant. Tot això demostra que hi ha il·lusió, i aquest any que comença ara es multiplicarà exponencialment.

El fet que un nen de la Selva del Camp hagi dibuixat la mascota dels Jocs és un símbol de la implicació del territori.

El projecte de Tarragona 2017 va néixer amb dos objectius. El primer és que sigui un esdeveniment al servei d’una causa, el diàleg i la pau. Els Jocs no poden ser aliens al moment que vivim al Mediterrani. Alguns del 26 països participants viuen situacions molt conflictives, amb una crisi humanitària molt forta que s’exemplifica amb els refugiats. No podem ser aliens a tot això i organitzarem congressos i altres actes sobre aquesta problemàtica. Hi ha un segon element clau, que és fer comunitat. Tarragona sempre ha defensat que per fer projectes amb prou massa crítica, ambició i projecció internacional s’han de sumar esforços. És la ciutat més petita que acull uns Jocs del Mediterrani, i vam decidir aliar-nos amb la resta del territori.

Com ha sigut aquesta aliança?

Tenim catorze de les setze seus dels Jocs al Camp de Tarragona i dues a la província de Barcelona, per economia d’instal·lacions i sostenibilitat de l’esdeveniment. Creiem que hi ha un tret metropolità evident en aquest territori, amb mig milió de persones en 30 quilòmetres, i la lògica metropolitana agafa forma per primer cop en aquest esdeveniment, però no hem de parar aquí. I ens entendrem millor si som exitosos en l’organització dels Jocs.

Què falta encara per cobrir les necessitats econòmiques dels Jocs?

Amb els tres milions d’euros que han arribat fa unes setmanes de l’Estat cobrim les instal·lacions esportives noves i les millores de les existents a què ens vam comprometre. Queda la tasca final d’execució de les obres, però també de l’operatiu. Ens hem d’encarregar de la mobilitat, del trasllat, la manutenció dels atletes, la seva seguretat i l’acompanyament durant gairebé dues setmanes. I queda un altre repte: implicar més patrocinadors i aconseguir més recursos de l’Estat per a aquest pressupost operatiu.

Un altre tema important és la seguretat. Què s’està fent perquè els Jocs tinguin la màxima seguretat?

S’està treballant des de fa un any i mig de manera coordinada entre tots els cossos de seguretat, des dels estatals fins als locals i als privats, amb el director general de la Policia de Catalunya, Albert Batlle, al capdavant, que coordina la comissió superior de seguretat. El Comitè Internacional dels Jocs ha estat informat de tot i ha vist que hi ha un alt grau de professionalitat. S’estan fent grans esforços i s’hi estan destinant molts recursos.

¿A la gent que és més escèptica amb els Jocs què els diria?

Nosaltres diem que hem de fer bé els Jocs pel nom de la ciutat i de la província de Tarragona, de Catalunya i del conjunt de l’Estat. Ara ja no hi ha marxa enrere. Tenim un gran projecte, que ens obliga a ser molt professionals i a actuar de manera rigorosa i planificada. Hi ha persones que potser no creuen en aquest tipus d’esdeveniments, però els insto a analitzar objectivament els beneficis que portaran els Jocs. Les inversions generaran llocs de treball, instal·lacions noves, un impacte econòmic directe i indirecte. No és veritat que aquest projecte hipotequi les futures generacions de tarragonins. I també tindrem notorietat de marca, perquè amb els Jocs i les campanyes publicitàries dels patrocinadors es parlarà molt de Tarragona.

Quin llegat li quedarà a Tarragona després dels Jocs?

Els Jocs del Mediterrani són l’esdeveniment esportiu més important que una ciutat de la dimensió de Tarragona, de 137.000 habitants i capital d’una àrea metropolitana de mig milió de persones, pot acollir amb garanties. Sense treure-li cap ambició ni cap potència, sempre hem defensat que havíem de fer un esdeveniment proporcionat, raonable, sostenible i que deixés un excel·lent llegat. Una part d’aquest llegat són les infraestructures, que tant a Tarragona com a altres seus s’havien de posar al dia. El segon bloc és el llegat social. Hi ha 4.500 persones voluntàries, que volem que continuïn vinculades a projectes de solidaritat i filantropia de la ciutat i el territori i que tinguin més fàcil la seva inserció laboral, i que empreses que han col·laborat en l’organització dels Jocs facin un salt qualitatiu i puguin sortir fora a competir aprofitant aquesta experiència. I un tercer element clau, que és promocionar Tarragona com a destinació de turisme esportiu. Així ho hem d’explicar en les pròximes fires internacionals.