TERRA -NO SOMNIS-

Un llibre de cuina essencial. I un repte

El salt al paper és el somni de molts bloguers de cuina, però pocs tenen l’oportunitat de fer-lo. Crec que puc distingir entre els que són esclaus del màrqueting i de les xarxes socials i els que fan la feina ben feta i escriuen per solidaritat amb els productors, més que per vanitat. Hi ha una tarragonina que publica receptes a foc lent al seu blog, des del juny del 2011. Aquest any s’ha estrenat per Sant Jordi com a escriptora. Arola li ha publicat Codonys a l’armari, un volum que recupera “la manera de perfumar que feien servir antigament les àvies”. Els amants de la gastronomia podran olorar bellesa, dignitat i valor a les pàgines d’un llibre on tot és fet a consciència, com la tria de la vaixella, un encàrrec al ceramista de Miravet Jordi Balart.

Innovar és fer bé les coses bàsiques, vaig sentir dir una vegada. I ella, l’autora, és tot innovació. El blog de Nani Nolla porta per nom La cuina Violeta en homenatge a la neta que li fa sovint de conillet d’Índies i després se’n llepa els dits. Cada entrada recull la seva passió desbordant per la cuina senzilla, tranquil·la i saborosa. “Essencial”, li apunta l’amiga Mercè Navarro, que escriu al blog El cotó de sucre. “Moltes gràcies per convertir la cuina gairebé en un entorn poètic”, afegirà. Codonys a l’armari redobla la dimensió dels escrits digitals de Nolla i ella, compromesa, hi serveix les receptes amb la mateixa intenció i delicadesa. S’hi reconeix la devoció per cuinar, fotografiar, escoltar música -imprescindible el Meu caro amigo de Chico Buarque- i contagiar al lector la vida pausada com a antídot per resoldre conflictes emocionals i gastronòmics.

El llibre inclou 32 receptes amanides amb incisos personals que fan encara més humana la immersió; les taronges cremades per a una visita inesperada, per exemple. “Complicacions imprevistes? No, solucions ràpides”, conclou la recepta. És un viatge a la memòria d’una nena de 12 anys que deixa amb enyor el Brasil i s’instal·la amb orgull a Catalunya. I les ratlles on ho diu presagien que educarem el gust i descobrirem la seva curiositat inabastable; les xarxes i els Ous Delfina... Des d’aquestes línies li proposo incorporar el vi català en el proper llibre, perquè arribarà. Ella que com ningú crea harmonies i fotografia maridatges suculents en escenaris tan poètics com desitjats, al blog, ho ha de fer. Llegiu les receptes de la crema de tubercles amb Formiga de Vellut de Clos Galena, de la pasta alla carbonara amb 3D3 de Bernaví, del vitello tonnato amb Regina de Josep Grau Viticultor o del rostit de costella de porc amb peres amb Templari de Bàrbara Forès... Com que hi ha aptitud i actitud, crec que acceptarà la proposta. Oi que sí, amiga meva?

Més continguts de

El + vist

El + comentat