TERRITORI

La massificació amenaça les conques del Glorieta i el Brugent

La gran afluència de visitants causa greus danys en els ecosistemes d’aquests espais naturals

Si busqueu “Niu de l’Àliga” o “toll de l’Olla” al YouTube trobareu una infinitat de vídeos d’aquests espais naturals, situats a menys de mitja hora dels nuclis més poblats de la costa tarragonina. Aquest i altres vídeos circulen també per grups de WhatsApp o a Facebook i Instagram. Francesc Xavier Pagès, alcalde de Mont-ral, municipi on es troba el salt d’aigua del Niu de l’Àliga, considera que les xarxes socials a través de l’efecte crida són la principal causa de la massificació de visitants als gorgs i tolls que trobem en el recorregut dels rius Glorieta i Brugent, on fa segles que els habitants d’aquests territoris es banyen quan arriba el bon temps. Des del canvi de segle s’ha produït un boom de visitants que provoca greus problemes en els ecosistemes a causa de la massificació i de l’incivisme de part d’aquestes persones.

“A la vall del Glorieta tenim una problemàtica important a causa de dos col·lectius. Un són les persones que practiquen esports d’aventura, sobretot barranquisme, portats per empreses d’oci de la costa i que no respecten el medi ambient. Un altre són les persones que pugen a la vall pensant que és la rambla de Tarragona i no saben ni on van. Alguns estan convençuts que hi poden arribar en cotxe i en trobem d’altres que van en xancletes o talons per uns camins on cal anar ben calçats”, explica l’alcalde d’Alcover, Robert Figueras, que denuncia l’incivisme d’aquestes persones, ja que no recullen la brossa i llencen deixalles com ara cotxets de nen o neveres domèstiques.

Barranquisme sense aigua

Sobre les empreses d’oci que operen a la vall del riu Glorieta, Figueras critica que no respecten l’espai perquè fan barranquisme quan a la llera del riu hi ha poca aigua i causen efectes greus en la flora i la fauna: “Esmicolen espècies de plantes i amb l’ús d’equips de neoprè no esterilitzats provoquen l’expansió a través d’espores del cranc americà, que destrossa el cranc ibèric, que és l’autòcton. Ho hem volgut solucionar, però topem amb un buit legal, ja que les empreses poden fer el que vulguin si estan donades d’alta”.

El president de l’Associació per a la Conservació dels Ecosistemes Naturals (CEN), Jesús Ortiz, considera que aquesta massificació degrada espais naturals tan excepcionals com els rius Glorieta i Brugent, però també n’apunta d’altres com el Siurana i espais com els gorgs de la Febró o les Tosques (Capafonts). “El pitjor de tots és el toll de l’Olla, on trobem residus, fins i tot bolquers. Allà ja no hi ha vida, és com una platja urbana”, assenyala. “És positiu que la gent s’acosti a la natura, i les persones que ho feien fa 15 o 20 anys ho feien amb molt de respecte pel medi, però això en els últims anys ha canviat i generen moltes deixalles i fan mal a la flora, la fauna i també a l’espai geofísic”, afirma Ortiz, que també assenyala alguns llocs d’escalada de Margalef com un dels altres punts negres: “Té un ressò internacional i hi arriba molta gent. L’escalada i també els orins dels escaladors afecten la biodiversitat d’alguns rocams”.

Des del municipi de Mont-ral es pot accedir a les capçaleres dels rius Glorieta i Brugent. Es tracta d’un terme de 35 quilòmetres quadrats, però amb menys de 200 habitants, i amb uns recursos molt migrats, cosa que els impedeix impulsar cap mesura pròpia, sinó que l’han de moure administracions superiors. “Molta gent accedeix al riu i nosaltres no tenim recursos per controlar-ho. Aparquen malament a la carretera i als camins d’accés i creen dificultats en el trànsit”, afirma l’alcalde, que indica que des de l’Ajuntament estan treballant una ordenança per posar més control als accessos dels rius, però que si tira davant caldrà la implicació de Mossos i Agents Rurals.

Mesures dissuasives

Per regular l’entrada a la vall, l’Ajuntament d’Alcover ha tirat endavant algunes mesures els últims anys. Amb la compra de Mas de Forès, una finca privada de 100 hectàrees, just a l’entrada de la vall, van crear un aparcament de pagament amb una capacitat de cent vehicles, i un espai per donar informació sobre la zona als visitants. A partir del 2013 tenia un cost d’un euro a la tarda i dos durant el dia, excepte els veïns i veïnes del municipi, per als quals és gratuït. “Alguns visitants es queixaven, però no tenen en compte que quan vas a la rambla de Tarragona has de pagar pàrquing i una quantitat molt més gran”, apunta l’alcalde alcoverenc.

Del cobrament del pàrquing i el subministrament d’informació se n’encarrega la Fundació Ginac, que dona feina a discapacitats intel·lectuals, a través d’un conveni amb l’Ajuntament que es va signar el 2007. Aquell any van fer les primeres tasques de manteniment a la vall. Actualment hi ha quatre membres de Ginac que viuen al mateix Mas de Forès i que s’encarreguen del manteniment de l’espai i del cobrament del pàrquing. “La presència d’una fundació com Ginac en aquest espai dona un valor afegit que valorem molt positivament des de l’Ajuntament”, afirma l’alcalde.

El setembre del 2015 l’Ajuntament d’Alcover va decidir fer un nou pas i actuar entre el nucli urbà i Mas de Forès i va fer que no es pogués aparcar al camí, ja que un nombre important de visitants ho feien per estalviar-se pagar. A més, es va augmentar el cost del pàrquing fins a 5 euros, i es tanca l’accés quan està ple, cosa que passa en moments com les vacances de Setmana Santa. Totes aquestes mesures s’han tirat endavant en coordinació amb el departament d’Interior, amb el qual també han treballat en un pla d’evacuació de la vall en cas de foc forestal. També duen a terme campanyes de neteja a través de la brigada municipal.

Des de l’associació CEN, Jesús Ortiz considera un gran error la construcció del pàrquing perquè facilita l’accés a la gent al riu: “La solució a aquesta situació passa per complicar l’accés al riu, que només hi pugui arribar la gent més motivada, que normalment són els més respectuosos amb el medi. I també els més preparats”. Figueras considera, però, que hi ha una part important dels visitants que són respectuosos amb el medi.

“Fem enquestes per saber d’on venen els visitants i en trobem un nombre important que venen de l’àrea metropolitana de Barcelona i fins i tot de Girona. Hi ha una part important que són d’origen sud-americà, que tenen la cultura d’anar al bosc a passar el dia”, comenta Figueras.

És a la primavera i l’inici de tardor quan més gent visita la vall del Glorieta, ja que és quan més aigua hi ha al riu. “Al cap de dos anys de la pujada del preu del pàrquing notem l’efecte dissuasiu, però haurem d’esperar a tenir un període més llarg, de vuit o deu anys, per poder avaluar-ho”, comenta Figueras.

La solució, un parc natural?

“Convertir l’espai en un parc natural hi ajudaria, però no evitaria la massificació, i només cal mirar altres espais com el Parc Nacional d’Aigüestortes, amb alguns racons molt massificats. La solució passa per canviar la mentalitat de la gent, fent molta divulgació, i també perquè els Mossos actuïn posant multes”, afirma Ortiz.

Segons l’alcalde de Mont-ral, la solució a la situació va més enllà de la coordinació dels municipis de la zona amb la Generalitat i la Diputació i aposta per la creació del Parc Natural de les Muntanyes de Prades, un projecte del qual fa dècades que es parla però que no acaba de ser una realitat: “Seria la manera de regular la quantitat de persones que accedeixen a aquests espais, però s’hauria de fer amb recursos econòmics suficients”. Des d’Alcover, Robert Figueras recorda que l’últim any i mig ajuntaments de la zona, entre els quals Alcover, han fet gestions amb la Generalitat per desencallar la creació del Parc Natural de les Muntanyes de Prades, però no han aconseguit cap resultat pels interessos diferents de la vintena llarga de municipis que en formarien part.

Mesures a la carretera entre la Riba i Farena

La carretera que uneix la Riba i Farena (nucli de Mont-ral), la TV-7044, era -i encara és- molt utilitzada per accedir als gorgs dels riu Brugent. Fa uns anys els ajuntaments, la Generalitat i la Diputació de Tarragona van prendre mesures per reduir al màxim els espais d’aparcament als vorals de la via, que té uns 14 quilòmetres. Van col·locar pilones i pedres, combinant-ho amb més vigilància dels Mossos d’Esquadra, que multen els vehicles que, malgrat els obstacles, estacionen on poden, sense tenir en compte el perill per a la circulació. “Amb aquestes conductes no poden passar ni vehicles grans ni d’emergències i alguns cops es produeixen baralles entre conductors. Alguns mouen les pedres per poder deixar els cotxes i baixar a banyar-se al riu. Se les empesquen totes”, explica l’alcalde de la Riba, Josep Fort, que lamenta que, amb aquestes mesures, no es pot fer un canvi de sentit en aquesta via en nou quilòmetres, fins al nucli del Pinatell, circumstància que pateixen veïns i visitants que no tenen cap intenció d’accedir als gorgs.

Objectiu: frenar la invasió del cranc americà

L’Associació per a la Conservació dels Ecosistemes Naturals (CEN) lluita des de fa anys contra l’espècie invasora del cranc vermell americà a l’entorn del riu Glorieta. L’any 2009 el departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (a través de Forestal Catalana i el Cos d’Agents Rurals) va començar a fer censos de la població de cranc vermell americà, i l’any 2013 l’associació CEN va començar a treballar directament per erradicar aquesta espècie exòtica invasora fen-ne extraccions.

Des de llavors han tret del riu fins a 20.000 exemplars d’aquesta espècie, que actualment amenaça greument el riu Glorieta a Alcover perquè pot causar l’extinció total de les importants poblacions de cranc de riu ibèric i està provocant greus alteracions en l’ecosistema i la biodiversitat. La problemàtica rau en un fong paràsit del qual és portador el cranc vermell americà. Aquesta espècie és resistent a la malaltia, mentre que per al cranc de riu ibèric és la seva principal amenaça.

El president de l’associació CEN, Jesús Ortiz, explica que aquestes operacions les han de dur a terme manualment perquè els falta finançament -uns 10.000 euros- per poder adquirir equipament. El cranc americà s’ha introduït en espais com el riu Glorieta a través de les accions dels humans, com ara les de diverses empreses dedicades als esports d’aventura que operen des de fa uns anys a la vall. Una de les conseqüències de les seves accions, que no respecten el medi natural, és l’expansió pel riu d’aquesta espècie exòtica invasora. La raó de l’expansió del cranc americà, segons explica l’alcalde d’Alcover, Robert Figueras, és l’ús d’equips de neoprè no esterilitzats, que han sigut utilitzats en altres punts de la geografia catalana i provoquen l’expansió a través d’espores del cranc americà, que destrossa el cranc ibèric, que és l’autòcton. Ortiz apunta també que hi ha hagut persones que els han alliberat al riu per poder-los caçar després i menjar-los.

L’Associació per a la Conservació dels Ecosistemes Naturals du a terme accions per reduir la població del cranc americà a través de caceres nocturnes. De moment, aquesta espècie invasora no ha passat del curs baix, però el perill que s’expandeixi per les zones altes del riu i acabi amb el cranc ibèric és important, ja que el cranc vermell té la capacitat de fer importants desplaçaments, fins i tot fora de l’aigua. El cranc americà no és l’única espècie invasora al riu Glorieta, i Ortiz assenyala el bisó americà, que va ser detectat per primer cop fa tres anys. “És un petit mamífer depredador que és curiós i no li molesten els humans i que dificulta que torni la llúdriga, una espècie autòctona que estava en expansió”, assenyala.

Etiquetes

Més continguts de