El mestre que va revolucionar un poble

Vilanova De PradesEls cursos 1976-77 i 1977-78 van ser una revolució a l’escola de Vilanova de Prades, amb l’arribada d’un jove mestre valencià, Manel Civera. Quatre dècades després la seva figura encara és molt recordada i, per això, l’Ajuntament del municipi ha impulsat l’edició del llibre Vilanova de Prades. Com el mestre Civera va revolucionar el poble (Silva Editorial), escrit pel pedagog i descendent del poble Salvador Domènech. El cos central de l’obra és Vilanova de Prades. Curs 76-77, un llibre elaborat pels alumnes de l’escola, però també inclou altres materials, com una entrevista al mestre i a alumnes que el van tenir. El llibre permet copsar l’impacte que van tenir aquestes tècniques de renovació pedagògica que donaven un protagonisme a l’infant, a anys llum de l’escola franquista.

“Havia exercit com a mestre en una escola privada de València, una de les creades per pares i mestres dins la cooperativa Freinet. Mai havia treballat en una escola rural. Aplicar les tècniques Freinet, com el treball en grup i cooperatiu, en aquest àmbit era un repte. Tenia alumnes de 4 a 15 anys”, recorda Civera. Sens dubte, el seu gran repteva ser superar les reticències de diversos pares d’alumnes d’un poble amb una marcada ideologia dretana. “El primer que vaig fer va ser despenjar de les parets de la classe les creus i els quadres de Franco i José Antonio. També vaig parlar amb el rector del poble per dir-li que a la meva classe ja no es faria doctrina catòlica. Era molt de dretes, però ho va entendre bé i no vaig tenir cap problema”, explica Civera. Alguns pares sí que van posar problemes davant la idea de fer les classes en català, i van arribar a l’acord de seguir els llibres de text en castellà al matí i a la tarda fer servir el català per a l’estudi del medi, un dels pilars del mètode Freinet.

Però el gran esdeveniment del curs 1976-1977 a l’escola de Vilanova de Prades va ser el llibre sobre el municipi que van escriure els mateixos alumnes. Un dels pares, que treballava al Banesto, es va oferir a finançar-lo, i se’n van imprimir unes desenes d’exemplars que es van vendre. El treball va ser premiat en el Certamen Sant Maties de Montblanc i en el II Premi Didàctic Ramon Llull, de la Universitat Autònoma de Barcelona. “El jurat era d’un nivell espectacular, amb els grans pedagogs catalans del moment, com Marta Mata”, assenyala Civera.

Un dels alumnes era l’actual alcalde del municipi, Artur Miró, que recorda l’impacte que van tenir en ells les classes del mestre: “Jo només tenia sis o set anys, però en Manel ens va fer creure que érem capaços de tot el que ens proposéssim. Era una manera diferent de viure l’escola”. Miró reconeix que l’arribada de Civera va ser una revolució, al poble, i que hi havia pares que no entenien els mètodes del mestre valencià perquè tenien una mentalitat molt tancada. “Però què fan els nens tot el dia al carrer. El que han de fer és estudiar”, recorda que deien alguns.

Un lligam ben viu

El segon curs de Civera a Vilanova de Prades va ser més plàcid, amb la satisfacció del llibre i els premis obtinguts, i van realitzar sis números de la revista Aprèn!, un clàssic del mètode Freinet. Però el lligam amb Vilanova de Prades ha continuat molt viu: ha assistit al casament d’algun dels seu alumnes i va sortir el 2014 en el programa Divendres de TV3 que es va emetre des de la localitat. Va ser llavors, en un sopar que es va fer amb autoritats del municipi i alguns dels antics alumnes, quan es va començar a gestar aquest llibre, impulsat sobretot pel regidor de Cultura, Eloi Mensanach, i escrit per Salvador Domènech.

L’autor considera que la preparació del llibre ha estat un procés interessant i destaca que 13 dels 17 alumnes de Civera a Vilanova de Prades han respost a la crida i han parlat de com eren les classes del mestre i l’impacte que ha tingut en la seva vida. “El més important és que hem tornat a editar el llibre que van fer els alumnes fa 40 anys i que alguns veïns no van poder adquirir, però amb més coses”, explicaCivera.

De València al cor de la Conca de Barberà

Nascut a Sagunt el 1947, Manel Civera i Gómez va estudiar magisteri mentre treballava a l’empresa Metal·lúrgica Saguntina. A València hi havia, des de finals dels anys seixanta, un dels nuclis més importants dels Països Catalans de mestres i pares impulsors del mètode Freinet, el Grup de Mestres de l’Escola Moderna de València, i Civera va entrar a formar-ne part el 1970. El curs 1970-71 un grup de pares i mestres van crear l’Escoleta de Benetússer. El mètode Freinet engloba diferents tècniques, elaborades i desenvolupades per Célestin Freinet (1898-1966), un pedadog francès considerat l’impulsor del mètode de renovació pedagògica dins el marc del moviment anomenat Escola Nova. Segons Freinet, l’escola serveix per aprendre, però l’aprenentatge no es pot fer mitjançant una intervenció externa a l’alumne, sinó que ha de provenir del mateix alumne.

El curs 1976-1977 Civera va obtenir plaça a l’escola d’Ulldemolins, al Priorat, però se la va intercanviar amb la seva dona, Francesca Gimeno, que tenia plaça a l’Escola de Vilanova de Prades. A la localitat de la Conca de Barberà va estar-hi dos cursos. Després Civera i la seva dona es van traslladar a Sagunt, on van seguir la carrera docent aplicant els mètodes Freinet i fent una gran feina en la normalització del valencià. Civera es va jubilar el 2007. Durant nou anys va ser regidor del Bloc a l’Ajuntament de Sagunt. Ha escrit llibres de didàctica i història.