LA PROXIMITAT DE Setmana Santa em fa pensar en els trets comuns a la majoria dels grans mites de l’antiguitat que han evolucionat en els superherois de l’actualitat. Un d’ells, extraordinàriament simbòlic, és el seu origen enigmàtic i la seva condició inicial d’orfes. Un punt de partida que sol comportar que siguin adoptats i, d’aquesta manera, caracteritzats per un arrelament familiar afectiu i no pas biològic. S’emfatitza així la importància de la voluntat humana per sobre de la consanguinitat i els determinismes. Aquests personatges, reconeguts i estimats per si mateixos i no pas per un dret o vincle de naixement, queden envoltats, a més, d’una aurèola de misteri alhora que els seus inicis infortunats permeten empatitzar més fàcilment amb ells. D’alguna forma, es converteixen en representants i defensors de tota la humanitat. Ja en l’Antic Testament, tant Moisès com Ester, grans líders i llibertadors del seu poble, foren adoptats. Jesús de Natzaret és el fill adoptiu més famós de la història. Adoptat com a propi per Josep, creix en el context legal i social de l’Imperi Romà que dominava la Palestina d’aquells dies.
Entre els romans l’adopció era habitual per garantir que tant el patrimoni com la posició i el bon nom d’una família quedessin en mans de la persona més adient. Per això s’adoptaven més adults (els quals ja havien demostrat els seus mèrits) que infants. Cèsar, després de ser assassinat, fou succeït per August, el seu fill adoptiu, que es va erigir en el primer emperador de Roma. Els mateixos Ròmul i Rem foren salvats per una lloba i criats per un matrimoni de pastors.
Aquesta constant ha arribat fins a l’actualitat en tots els gèneres. En el còmic, amb Superman i Spiderman, ambdós adoptats. En el cinema, amb la saga més famosa del setè art, a través de Luke Skywalker, adoptat per uns grangers, i la princesa Leia, adoptada pel regent d’Alderaan. En la literatura, aquest perfil és encarnat pel fenomen Harry Potter, que també comença sent orfe i, per tant, únic amo del seu esdevenir. Mitologies d’arreu semblen voler transmetre aquest missatge universal igualador i confortador; la nostra vàlua personal i les nostres eleccions són el que transcendeix i l’amor és la força que mou el món per damunt de tot.
