La ‘revolució’ dels castells, documentada l’any 1791

VallsEls estudiosos dels orígens dels castells ubicaven fins ara la primera actuació castellera documentada a principis del segle XIX. En concret, s’havia agafat com a referència l’any 1801. Una investigació recent executada per l’historiador Àlex Cervelló certifica que aquesta creença estava equivocada.

Segons aquesta recerca, la primera actuació castellera documentada va tenir lloc el febrer del 1791, en el marc de les festes de la Candela de Valls. Aquesta troballa suposa avançar una dècada l’origen dels castells.

Durant la seva investigació, Cervelló va trobar un rebut del febrer del 1791 en què ja es parla dels “Noys de Castells”, tot i que només un any abans encara es mencionava el mateix grup de persones com a “Ball de Valencians”. Aquests dos documents demostrarien que en un any es va produir un canvi suficient en l’activitat d’aquest col·lectiu perquè haguessin de ser anomenats de manera diferent.

Del ball de valencians als castells

“Tot indica que diversos balls de valencians van començar a donar més importància a la torreta que feien al final del seu ball. De fet, hi ha algunes referències històriques que certifiquen que aquests balls eren valorats en funció de l’altura d’aquella construcció”, explica Àlex Cervelló, responsable de la investigació i autor del llibre Els orígens del fet casteller: del ball de valencians als Xiquets de Valls.

Per a Cervelló, “no es pot concretar en què va consistir el canvi que van fer aquells primers castells, però la necessitat d’anomenar-los d’una manera diferent ens fa pensar que el canvi es va produir llavors”.

Els balls de valencians són considerats l’antecedent directe dels castells i estaven estesos per moltes poblacions del sud de Catalunya. Eren un ball de caràcter religiós que finalitzava amb una petita construcció humana. Al llarg del segle XVIII van anar guanyant pes i van ser objecte de rivalitat entre agrupacions de diferents municipis.

El primer enxaneta

Segons la recerca de Cervelló, cada cop tenia més prestigi el ball de valencians que acabava amb una torre més alta. “Hi ha una referència de l’Arboç de l’any 1770 en què es comenta que n’hi havia un que era millor que la resta per l’alçada de la construcció. Per tant, hi havia una rivalitat”, constata l’historiador.

En aquesta evolució, calia una millora tècnica per augmentar l’alçada de les construccions del ball de valencians perquè es convertissin en castells. Aquesta innovació podria haver sigut la introducció de nens per coronar els castells.

De fet, en la investigació de Cervelló hi apareix qui podria ser el primer enxaneta de la història, Jaume Fuster Foguet. “Aquest és el nom del primer que trobem documentat. Probablement, la canalla es va integrar en diversos balls de valencians per poder fer construccions piramidals de 6 pisos”, explica Cervelló. En el cas de Valls, Jaume Fuster, conegut amb el renom d’Enxaneta, hauria format part del ball de valencians vallenc durant la dècada del 1770. També hi ha el cas de Jaume Batet, de renom De les Enxanetes, ja que era pare de dos nois que van ser enxanetes pels volts del 1800.

“Comprovar com la figura de l’enxaneta es conserva, ens indica que la incorporació de la canalla podria haver sigut una de les causes que van motivar l’evolució definitiva cap als castells”, apunta l’investigador com a principal hipòtesi del canvi.

Famílies castelleres

Tot i que la primera actuació documentada data del 1791, no hi ha gaires detalls de qui en van ser els protagonistes. La recerca de Cervelló, però, ens permet descobrir algunes de les famílies de pagesos vallencs que s’hi van dedicar després, com els Batet, els Miquel, els Serra o els Tondo.

Mentre una onada transformadora s’estenia per França, a Valls els castells van viure la seva particular revolució a finals del segle XVIII.

El document que parla dels “Noys de Castells”

Aquesta evolució cultural que determina el pas del ball de valencians als castells està provada gràcies a un document de l’any 1791. Aquest document està relacionat directament amb la celebració de les Festes Decennals a Valls, les festes de la Candela, i parla dels primers castellers dels quals tenim referències. En el text es pot llegir: “Rebut del senyor Don Jaume Cesat, rector de Valls, la quantitat de quatre ll 2s 6, dich quatre lliuras, dos sous y sis diners, per roba pressa en la botiga per los Noys de Castells que està encarregat. Valls y febrer 7 de 1791. Joseph Gallissa”.