ESPORTS

Quan el rugbi pot ser una eina d’inclusió

El Club Rugby Tarragona impulsa amb èxit des de fa sis anys el projecte ‘Rugbi per a tothom’

El rugbi és un esport especial, amb una mística i uns valors que sovint passen per davant del resultat. El Club Rugby Tarragona, conegut com els Voltors, és fidel als valors d’aquest esport, la disciplina i el respecte, i hi suma la capacitat de resistència davant de les dificultats que ha trobat per tirar endavant des de la seva fundació. Des de fa sis temporades hi ha sumat un altre valor, el de la inclusió, a través del programa Rugbi per a tothom.

Un dels socis del club havia proposat l’any 2012 engegar alguna iniciativa amb algun centre obert tarragoní, però la junta que hi havia llavors ho va desestimar. Amb el canvi de directiva, amb Andrés Lechuga al capdavant, es va decidir tirar endavant el projecte amb la Fundació Casal l’Amic, entitat amb la qual es va establir un conveni de col·laboració l’any 2013 amb l’objectiu d’acostar el rugbi i els seus valors a nens i nenes amb risc d’exclusió social.

Com funciona el programa?

Durant el curs escolar, tots els dijous a la tarda tenia lloc un entrenament dirigit per tècnics del Rugby Tarragona i l’equip educatiu de la Fundació Casal l’Amic, amb un col·lectiu de 25 nens i nenes. Alguns cops ajuntaven els nens del programa amb els integrants dels equips de base del club. Amb aquest programa permetien a nens i nenes dels barris de Ponent adquirir més habilitats socials, afectives i motrius, es contribuïa a la seva formació i se’ls ensenyaven hàbits saludables. “Oferim als infants una activitat continuada que els pot ajudar en el seu creixement com a persones i en la seva integració social, donant-los l’oportunitat de participar en tots els entrenaments i activitats socials del club sense que això suposi un cost per a la Fundació Casal l’Amic ni per als seus infants”, explica el president de l’entitat.

El primer any va ser molt complicat. Alguns dels nens no entenien el contacte, bàsic en aquest esport, i hi havia enfrontaments, sobretot entre magribins i infants d’ètnia gitana. “Va costar que assumissin els dos principals valors del rugbi, que són la disciplina i el respecte”, recorda Lechuga, que aquells primers anys també va fer d’entrenador i reconeix que en alguns moments s’espantava per la reacció dels nens: “Però veia la tranquil·litat dels educadors i vam tirar endavant”.

“El projecte que ens va proposar el Rugby Tarragona encaixava molt bé en la filosofia del Casal Amic, de treballar uns valors i fer que els nens i nenes sortissin de la rutina del barri i entressin en contacte amb altres nanos. Era un projecte d’inclusió”, explica Jesús Fraile, educador social. Admet, però, que amb les nenes és més complicat pels costums culturals quan entren a l’adolescència. Cal tenir en compte que, fins als 16 anys, nois i noies competeixen junts -les categories de base són cada dos anys, de sub-6 a sub-16- i a partir d’aquesta edat les noies ja són sèniors i els nois passen a competir en la categoria de 16 a 18 anys.

El tercer any del projecte van decidir que tots els nens -els procedents del Casal Amic i els de la base del club- s’entrenessin junts. “A molts els vam fer fitxa federativa i per a ells va ser una oportunitat de veure món, ja que la majoria no havien sortit del barri i anaven a camps de Barcelona, Girona o Lleida. I alguns s’han integrat amb tota normalitat en els nostres equips”, assenyala Lechuga, que destaca el cas del Younnes, un jove marroquí que va començar el primer any del projecte i ara se n’ha anat a viure amb la seva família a Bèlgica i, amb 16 anys, compatibilitza estudis i rugbi en un equip de la ciutat on viu: “El pare del Younnes el volia desapuntar, però no ho feia perquè deia que al rugbi era l’únic lloc on es portava bé. Aquest jove és l’exemple que el rugbi i els valors que transmet poden servir per a la inclusió a la societat i que un projecte com Rugbi per a tothom és necessari”.

Canvi legislatiu

Aquest any hi ha hagut un canvi legislatiu amb els centres oberts i això ha afectat el projecte, que ara no el poden fer amb el Casal Amic i el mantenen amb l’Educació Educo, però són menys nens, només vuit, i d’onze i dotze anys. Jesús Fraile continua com a educador i està molt satisfet dels resultats: “Amb els més grans costa més, però els més petits aprenen molt ràpid”.

Lechuga comenta que han estat molts els clubs que han preguntat pel projecte Rugbi per a tothom, però que el Vilanova ha sigut l’únic que ha fet alguna iniciativa amb un centre obert i reconeix que no és tan fàcil passar de la teoria a la pràctica. El projecte Rugbi per a tothom ha estat reconegut amb diversos premis, com els Guardons de l’Esport 2016, atorgats per la Fundació Privada per a l’Esport; la menció especial Mare Terra dels premis Ones 2018, organitzats per la Mare Terra Fundació Mediterrània; el premi Port Solidari 2015, de l’Autoritat Portuària de Tarragona, i el premi Avriga Fvscvs, del Consell Esportiu del Tarragonès.

Més continguts de

El + vist

El + comentat