Amb motiu de l’atemptat al club Pulse d’Orlando
El club Pulse, com tants altres arreu del món, serveix de refugi a tots aquells que hem decidit estimar més enllà de les normes imposades per la societat. Serveix per poder ser tu mateix, en plena llibertat i entre iguals, sense ser assenyalat, sense que ningú et miri malament, sense que ningú parli de dos homes que s’abracen i ballen o de dues dones que es fan un petó. Però tot va canviar a les 2.02 hores quan va entrar-hi un home carregat d’odi i fortament armat.
La comunitat LGTBI+ i tots els que volem un món més lliure estem de dol. Ens colpeix profundament l’atac al club Pulse, i plorem. Plorem de ràbia i d’impotència.
A casa nostra també patim atacs. Dissabte dues noies de Badalona eren agredides i insultades pel fet de ser lesbianes. L’Alan va ser assassinat per la transfòbia la nit de Nadal.
I nosaltres hem decidit organitzar-nos i lluitar, acabar d’una vegada amb aquesta plaga, sortir dels refugis i posa fi a l’odi i la violència. Per això neix al nostre poble l’Associació de Joves LGTBI+ de la Garriga, perquè junts aconseguirem algun dia que els nostres locals esdevinguin el carrer, carrers en plena llibertat i entre iguals, sense ser assenyalats, sense que ningú et miri malament, sense que ningú parli de dos homes que s’abracen i ballen o de dues dones que es fan un petó. Contra la LGTBfòbia, ni un pas enrere!
ASSOCIACIÓ DE JOVES LGTBI+ DE LA GARRIGA
LA GARRIGA
Campi qui pugui
Catalunya i Espanya desgovernades i no passa res. No es pot seguir així, de cap de les maneres. Pactar, consensuar, seran les paraules màgiques a Espanya, i possiblement també a Catalunya. La ciutadania vol “nova política”, aires nous en la política. A l’estat espanyol s’hi arribarà després del 26-J (Units Podem, Ciutadans...). A Catalunya, vist el que ha passat, segurament veurem també algun sorpasso (En Comú Podem...).
El que no s’ha de fer és passar de la política. Entenc que s’ha arribat a un moment de sensació de presa de pèl, de poca serietat dels polítics cap a la societat. Han de rectificar com més aviat millor. I, a més a més, aquesta nova política ha d’estar consensuada, pactada amb la política tradicional (PP, PSOE). Depenent, esclar, de si gira cap a la dreta o l’esquerra.
Aquests dies llegeixo afirmacions de lectors que parlen de la falta de respecte dels polítics cap a la ciutadania, i tenen raó. Però hem d’anar a votar tots i totes lliurement, per expressar i dir als governants quina política i quin govern volem.
FRANCESC CARAFI QUINTANA
SANT SADURNÍ D’ANOIA
La CNT-FAI i la CUP
La negativa de la CUP a retirar l’esmena als pressupostos del Govern ha fet enfadar molts dels seus simpatitzants, votants i membres d’altres partits, que ho consideren una deslleialtat. Sense ser votant, ni especial simpatitzant, d’aquesta formació, per bé que estic d’acord amb algunes de les seves propostes, em sembla una exageració comparar el seu comportament amb el dels anarcosindicalistes del maig del 1937, com s’ha opinat en diversos mitjans de comunicació. Les legítimes indignacions i frustracions d’alguns no haurien de donar lloc a arriscades comparacions històriques.
FRANCESC COMPANY MARTORELL
CARDEDEU
