El 155 com a reafirmació
La paraula democràcia fa molt de temps que no ens defineix. De fet, no sé ni si ens ha definit mai. L’aplicació de l’article 155 no s’allunya de la línia que segueix aquest país. És més aviat una reafirmació que vivim sota una Constitució que va ser creada per disfressar el sistema.
No podem oblidar que en la redacció de la Constitució actual, aprovada l’any 1978 -com si el món no evolucionàs-, hi varen intervenir persones que havien format part d’una dictadura, i que es varen rebre, per exemple, pressions d’un exèrcit aleshores bàsicament addicte al règim anterior. Per tant, les arrels segueixen sent franquistes i ens han volgut vendre allò que no som.
AINA VIVES
BARCELONA
No se n’adonen
L’alegria d’ahir per la proclamació de la República Catalana va ser amb sordina perquè tots sabíem el que vindria després. Com va explicar Mariano Rajoy al vespre, l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola significa una intervenció total de les institucions catalanes. I ja veurem com s’acaba concretant i quin abast pren aquesta intervenció a la pràctica.
No s’adonen, però, que això, des de Catalunya, es percep com la continuació del que va passar amb l’Estatut del 2006 -la famosa retallada amb la sentència del Tribunal Constitucional- i després amb l’onada recentralitzadora del PP. No s’adonen que el referèndum va ser un intent d’últim recurs per defensar l’autogovern.
JOAN SÁNCHEZ
L’HOSPITALET DE LLOBREGAT
Diuen mentides
Diuen mentides i no per encobrir-se, sinó per tacar els altres. I en diuen de ben grosses, sense cap tipus de lògica.
Han construït una Catalunya paral·lela, on els nens només aprenen català, i els que saben la llengua espanyola no poden ni tan sols parlar-la, “ y si lo hacen, son castigados ”.
Han construït una ciutat on hi ha malestar social, on a les universitats s’escup els estudiants que no tenen ideologia independentista, on la gent no pot caminar tranquil·la pels carrers. Una Catalunya que s’ha inventat 1.066 ferits i ha difós imatges falses. Una Catalunya que no té presos polítics. Una Catalunya amb una minoria independentista.
Han construït una gran mentida i la proclamen en els seus discursos i la imposen en els seus mitjans.
Diuen mentides que fan mal. Mentides que molts són capaços de creure. I, tot això, amb un sol objectiu: tenir més poder.
XÈNIA PROVINS
BARCELONA
M’acomiado d’Espanya
Ha arribat el dia. Gràcies per tants anys, n’hem passat de bones i últimament de no tan bones. Hem tingut moments de creixement, i d’altres d’estancament. Desitjo que les coses us vagin bé, podem ser bons veïns i donar-nos un cop de mà quan calgui. Potser és un comiat dels que no agraden, però és necessari i esperat per molts. I per això hem marxat.
Amb il·lusió, prudència i serenitat, a partir d’ara crearem el nostre petit país, en el qual tant hem somiat. Crearem la república dels drets socials, la que posa les persones per davant dels representants; la república del poble i de la democràcia real. La república de la justícia i la transparència. Una república plural, per a tots i totes des del respecte. Una república que neix del poble i que acaba en el poble.
Gràcies al president, als diputats, alcaldes i representants per complir el vostre mandat, per tirar endavant el projecte de molts. Eternament agraïda a vosaltres i sobretot al poble que ha demostrat ser invencible i demòcrata, i no ha fallat. Els pròxims dies la defensarem l’estimada República Catalana tant com podrem perquè el poble és fort, ha guanyat i ja és invencible. Seguim, i seguirem, lliures.
REGINA RIGAU
MATARÓ
