Sobre la llibertat
Murs, barrots, cadenes... elements físics que priven les persones de llibertat exterior. Mentida, corrupció, injustícia... actuacions que priven les persones de llibertat interior.
Ja ho veieu, la llibertat humana va molt més enllà de la llibertat externa. La veritable llibertat és a l’interior de cadascú de nosaltres, en les nostres consciències. Ens fa lliures saber que hem posat a les balances dels nostres actes, equilibradament, les mesures de la justícia, la prudència, la temprança, la fortalesa... Ens esclavitza pensar que ens hem deixat portar per la supèrbia, la ira, l’enveja o l’avarícia.
La manca de llibertat externa pot limitar la nostra vida per un temps; la manca de llibertat interna pot encativar-nos per sempre, a cadena perpètua. I a tu, ¿quina privació d’aquestes llibertats t’esclavitza més?
M. TERESA PRAT
BANYOLES
Impotència
Totes les detencions són un escàndol, però la d’un govern escollit democràticament és massa. Què hem de fer? Manifestar-nos, cassolades, cartells? Tot això ja no serveix, això ens sobrepassa. Només podem sentir impotència per no poder fer res més per ajudar. No pararan, però nosaltres tampoc pararem. Tinc clar que no vull seguir sent una presa d’aquest país.
LAIA ALTABA
MATARÓ
Eleccions 21-D
Com a molta gent, m’hauria agradat que aquestes eleccions les hagués convocat el president Puigdemont. No ha sigut així i això ha permès al govern del PP prendre la iniciativa. Tot i així, poden ser una oportunitat i voldria que servissin per denunciar l’autoritarisme del PP i els seus aliats, entre els quals espero que al final no hi sigui el PSC, i les mesures repressives que han acabat amb la presó dels Jordis i de part, de moment, del Govern. No voldria per a Catalunya un govern amb la participació dels que posen en perill el nostre sistema educatiu o volen retrocedir en l’autogovern.
Les eleccions també haurien de servir per reconèixer que la via unilateral ens ha portat a un carreró sense sortida; volien la independència i ens han portat a la preautonomia. Necessitem propostes per sortir del bucle, no per continuar-hi uns anys més. I, finalment, la campanya electoral ha de servir per tornar a parlar dels problemes que toquen més la gent: de la pobresa, de com ho fem per evitar que els joves hagin de marxar per tenir un futur, del fet que no volem gent sense casa ni cases sense gent...
JAUME ROVIRA
BARCELONA
Falta de sensibilitat
Visc a Madrid. Penso cada dia en les càrregues policials injustificades a centenars de votants pacífics. Sento comentaris en què hi ha un component de desconeixement acompanyat de certa catalanofòbia i falsos estereotips, que són transmesos generació rere generació pels mitjans de comunicació de la capital.
Llegeixo diaris i, a més de posar-me nerviosa, em venen ganes de plorar per totes les mentides que la gent del meu voltant es creu i després defensa. Em fa ràbia que qüestionin la meva intel·ligència, opinió i criteri afirmant que els nens catalans creixen adoctrinats. Em fa mal veure com es justifica la repressió als catalans i les seves institucions. I em fa una pena immensa sentir com molta gent s’alegra que el govern de Catalunya hagi sigut empresonat.
Visc a Madrid i també a Barcelona. Visc les dues realitats. Soc respectuosa amb tot tipus d’opinions, però crec que abans de parlar o publicar certs articles molts haurien de viure la situació en primera persona des de Catalunya o, com a mínim, posar-se en la pell dels que estimen i defensen la seva terra, la seva cultura i la seva gent.
ANNA ALBERTÍ
CASSÀ DE LA SELVA
La incongruència
El juliol del 2017 el president Mariano Rajoy afirmava davant dels periodistes que empresonar persones per les seves idees polítiques era un acte autoritari i impropi d’un país democràtic.
El setembre d’aquest mateix any, amb motiu de la seva visita a Trump a la Casa Blanca, va titllar Veneçuela de país que havia perdut la deferència de ser considerat democràtic perquè hi ha presos polítics, persones que són a la presó per l’única raó de pensar de manera diferent del dirigent del seu país. Vaticinava que el país sud-americà s’estava convertint en una dictadura si algú no hi posava fre.
Fa un parell de setmanes, aquesta mateixa persona, Rajoy, va permetre l’empresonament de Jordi Sànchez i de Jordi Cuixart.
És la mateixa persona que ara ha guardat silenci davant l’empresonament de Junqueras i de set consellers de la Generalitat.
Què diria ara el president espanyol si es tractés d’un altre país? Què queda de la democràcia a Espanya?
LAURA CASADO
BARCELONA
