Publicitat
Publicitat

CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 01/12/2017

La lluita és de tots

La lluita contra el VIH continua i milions de persones el pateixen sense remei. Tot i la quantitat de tractaments que apareixen, no podem obtenir una cura per a aquesta malaltia. Tot i això, sí que en podem evitar moltes de les conseqüències, com l’exclusió social que sovint comporta.

Una abraçada o un petó no poden transmetre la sida, però sí que poden transmetre la sensació de calidesa que, entre tots, podem aportar a aquelles persones que estan en una situació difícil. Avui, Dia Internacional de l’Acció contra la Sida, hem d’insistir que cal lluitar contra la sida sense oblidar que qui la pateix també està lluitant...

MARC LÓPEZ

BARCELONA

Unionistes, desmarqueu-vos del feixisme

Darrerament a les concentracions unionistes hem pogut veure persones que es manifestaven per reclamar solucions per a Catalunya (dins el marc espanyol) juntament amb col·lectius, també “unionistes”, que proclamaven sense vacil·lacions que Catalunya era Espanya i prou. Aquests últims no tenen res a veure amb els unionistes que es preocupen pel futur de la seva terra i tenen un caràcter progressista.

Com a independentista i, sobretot, com a demòcrata, puc entendre i respectar perfectament què volen els unionistes, però de cap manera podria tolerar els feixistes que porten la disfressa d’unionista. Aquests es regeixen per la norma de l’imperatiu, per la força, i sembla (per desgràcia) que no volen millorar la situació del territori on viuen. Els independentistes i els veritables unionistes volem solucions per millorar les condicions de vida a Catalunya, indiferentment que prenguem un camí o un altre. És per això que en moltes ocasions ens entenem. Però no podem conviure amb persones immobilistes, que es queixen de tot i no mouen ni un dit per canviar-ho, i a més imposen el seu tarannà. Així que assabenteu-vos del tipus de manifestacions on aneu, perquè potser esteu assistint a una concentració promoguda per una entitat feixista que no us representa.

MELANIA BLANCO

SANT JOAN DE VILATORRADA

Somriures curatius

A l’Institut Català d’Oncologia cada dijous un grup de pallassos voluntaris, els Pallapupes, passen per les habitacions dels malalts i per les sales d’espera de les consultes. Generen un somriure tant a malalts com a familiars, amb petites bromes o actuacions. Aquest moment del dijous és un dels més esperats de la setmana. Fins fa uns mesos només visitaven els infants, i trobo molt encertat que hagin decidit estendre el programa també als adults. Riure és positiu per a tothom i tornar a sentir-te nen veient pallassos fa que durant uns minuts oblidis on ets i per què, i, en certes situacions, això s’agraeix molt. Personalment els vull agrair la feina voluntària que fan, perquè han fet que durant els mesos que la meva mare ha estat ingressada com a mínim un cop a la setmana la veiés riure, es trobés com es trobés. Gràcies.

ALBA BALLESTEROS

L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

Prohibir els colors

Fa cosa d’uns dies el Partit Popular de Catalunya i Ciutadans van demanar a la Junta Electoral de Barcelona prohibir el color groc en edificis públics i en fonts, i la Junta finalment ho ha acceptat. Em sembla que vam començar a endinsar-nos en un surrealisme absolut ara fa tres mesos, i la meva sensació és que ara la situació simplement ja ha superat la bogeria.

Espero que en algun moment les forces unionistes deixin de fer el ridícul i comencin a adonar-se que no serveix de res prohibir colors i empresonar idees. Que la gent segueix aquí amb la mateixa força que sempre i que aquestes idees i colors són més vius que mai...

AINA BARBERÀ

VALLS

L’esclavitud, a l’ordre del dia

Quan sentim la paraula esclavitud ens sembla una cosa del segle passat, una cosa que s’ha extingit i, per tant, ens queda molt lluny del nostre vocabulari.

Res més lluny de la realitat. He quedat consternada i horroritzada amb les imatges de la cadena CNN de com a Líbia hi ha tràfic d’esclaus amb immigrants africans. Però el que més consternació i horror em causa és el poc ressò que un fet d’aquesta magnitud ha tingut als mitjans i xarxes. En concret, a Twitter i Instagram ha sigut escàs el nombre de persones -i quan dic escàs és que les puc comptar amb els dits d’una mà- que han denunciat un acte que, òbviament, atempta contra els drets humans.

Crec que és hora que fem un acte de reflexió, tant individual com social, i ens preguntem per què donem més importància a un acte terrorista a París i Londres, òbviament inacceptable, que al tràfic d’esclaus a Líbia. Tots dos atempten contra els drets humans. Per què, aparentment, l’un és més important que l’altre si som tots éssers humans?

VIGMAR ESTHER ROA

MOLLET DEL VALLÈS

Problemes amb un pàrquing de Badalona

Benvolguda directora, em dirigeixo a vostè com a veí de Badalona. Tot i que només tinc 11 anys, li exposaré un tema que crec que és important i que afecta tota la població de Badalona que porta cotxe i que vol aparcar prop de l’estació del tren o del Club Natació Badalona.

Es tracta del pàrquing públic que hi ha al principi del carrer Eduard Maristany. Encara que pugui semblar estrany, és un pàrquing de terra. Tot el que té de bo el fet que sigui gratuït i prop de la platja ho té de dolent pel seu estat.

Com que és de terra, està ple de bonys irregulars. La quantitat de pols que s’aixeca quan hi passa un cotxe fa que tots els altres cotxes aparcats s’embrutin. Les rodes dels cotxes pateixen molt amb els sotracs. I ja no parlem de quan plou... llavors es converteix en un fangar, cosa que fa que hàgim de rentar el cotxe i pagar diners. ¿Com pot ser que l’Ajuntament de Badalona no pugui gastar una petita part del seu pressupost a asfaltar aquest pàrquing? Han passat diferents alcaldes i cap ho ha fet.

Espero que ho pugui llegir algú de Badalona que hi pugui posar remei.

ARNAU RAMIS

BADALONA

Més continguts de

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT