Delicte d’odi?
Dijous vaig sentir la notícia que els hotelers de Múrcia premiaran els policies nacionals que van participar en la repressió de l’1 d’octubre a Catalunya amb un cap de setmana als millors hotels i amb activitats gratuïtes i àpats inclosos. Això no és fomentar el delicte d’odi? ¿O és que aquest delicte només es dona de Catalunya cap a Espanya i mai d’Espanya cap a Catalunya? Això deixa clar que la unidad nacional no és del tot unitària quan tothom està en contra del que es fa, es pensa i es diu a Catalunya. Però el que queda clar és que actuar en contra de Catalunya dona bons resultats i no s’ha de deixar passar aquesta oportunitat, oi?
JORDI MOTLLÓ
BARCELONA
Igualtat entre dones i homes
He sigut educada en la idea d’igualtat entre dones i homes, la meva experiència escolar i personal ha estat lliure de distincions de gènere. En els últims mesos, en veure la quantitat d’assalts sexuals i actes de masclisme, m’he adonat que certs somriures, abans empàtics, de vegades dissimulen un pensament; que hi ha mirades que guarden matisos de concupiscència, i que algunes converses tenen doble sentit. He començat a assumir que pel simple fet de ser dona tindré més dificultats socials i laborals. És important assenyalar que la igualtat de gènere no implica negar que existeixen diferències entre els sexes, sinó defensar que dones i homes tenim els mateixos drets, que tots hem de tenir llibertat per escollir com volem viure sense que la societat ens marqui. Necessitem igualtat per sentir-nos lliures i poder realitzar-nos com a persones.
ADRIANA CARRIÈRE
BARCELONA
Cal un govern sense més dilacions
Catalunya necessita urgentment un govern que governi per a tots els catalans. La situació actual ja s’ha convertit en insostenible. No hi pot haver més dilacions. Madrid ho boicoteja tot. Com sempre, es creuen imperials. Soraya Sáenz de Santamaría es pensa que és l’emperadriu Sissí... S’han equivocat en tot; nosaltres també en algunes coses, ho hem de reconèixer i hem d’avançar, però els de la capital ibèrica segur que han quedat vacunats respecte al tema de Catalunya.
Crec que el president Puigdemont en aquests moments s’està equivocant. La millor solució per a Catalunya i per a ell seria elegir un president al Parlament, que fos el president executiu, i que ell fos nomenat conseller en cap. Res ho impedeix i podria fer, des de Brussel·les, una activitat exterior i interior bona per a tots. És una fórmula senzilla, que no podria ser objecte d’impugnació, almenys aparentment, i no es prescindeix de Puigdemont, però ens permet restituir el govern i avançar.
Ser conseller en cap crec que és un bon estatus per a ell i per als catalans que no volem pas prescindir de la seva presència i autoritat política.
Escolteu el poble, que és savi.
ROSA MARTÍ
PARETS DEL VALLÈS
Rajoy ens ajuda
El govern vol incentivar que es tingui un pla de pensions per ajudar a passar millor la jubilació. Al principi la mesura no em va agradar, vaig pensar: ja hi tornen amb el totum revolutum de públic-privat, de l’esgraonada pèrdua de l’estat del benestar, etc. Però ara veig que no vaig saber entendre el missatge bé. En el fons, si algú amb un salari de mil euros pot pagar el lloguer, els subministraments, les despeses escolars dels fills i encara li queda un raconet per pensar a completar la seva jubilació, aquesta persona és candidata a ministre d’Economia de l’Estat. I, a més, segur que hi trobaríem alguna dona. En el fons, el Sr. Rajoy ens fa una oferta laboral ben remunerada.
MARGA TORRE
BARCELONA
