Parlant de mentides
Al Parlament la senyora Arrimadas titllava els nostres polítics de mentiders i els acusava de tenir-nos enganyats per insistir en una via cap a la independència que, segons ella, és impossible. Devia creure que així ens faria “obrir els ulls”, ens decebrien i deixaríem de donar-los suport. Doncs no, no ens sentim enganyats ni decebuts. Quan vam començar ja sabíem que no era una empresa fàcil. El nostre error de càlcul va ser pensar que hi hauria línies vermelles que no s’atrevirien a creuar, però l’1-O ens va quedar clar: són capaços de tot. I ara que tenim la bota de l’Estat damunt el cap, què hem de fer? ¿Renunciar a les nostres aspiracions? ¿Renegar de qui ens ha portat fins aquí? Això no ho farem, no renunciarem al nostre somni de llibertat.
Vostè sí que menteix. Menteix dient que serà “la presidenta de tots els catalans”. Com vol ser la presidenta de tots els catalans si el seu partit va néixer per lluitar contra el model d’escola catalana? Com vol ser presidenta de tots els catalans si quan sona Els segadors al Parlament es plega de braços i fa mala cara? I no només ens menteix a nosaltres, als independentistes, sinó que menteix als seus electors. Com pot ser “ la presidenta de tots els catalans” si és còmplice de l’aplicació del 155, que està perjudicant tant independentistes com unionistes?
GEMMA CEREZO
BARCELONA
Canviar tramvia per Trambús
Imagineu que pel mateix espai per on passa ara el tramvia hi fem passar un autobús elèctric. Obtenim les mateixes prestacions i no calen vies ni catenàries. Dit d’una altra manera, es tracta de canviar les rodes metàl·liques captives d’unes vies per unes rodes pneumàtiques molt més pràctiques i versàtils. La despesa, com resulta obvi, és infinitament més petita: no cal cremar desenes i desenes de milions d’euros per rebentar els carrers i trinxar el centre de la ciutat amb vies de tren! Circulant per un espai segregat, qualsevol vehicle, sense necessitat de vies, serà ràpid i eficient. I si cal, n’hi diem Trambús i tots contents!
Fa quatre anys ningú parlava de l’autobús elèctric. D’aquí quatre dies el tramvia serà un fòssil. Reaccionem abans de cometre un error monumental!
ALFONS BOSCH
BARCELONA
Un món més just en el futur
Josep Maria Mainat afirma que la tecnologia en el futur podrà allargar la vida de les persones fins als 120 anys o més, gràcies al progrés de la medicina i els medicaments i el control de la salut per mitjans informàtics i ordinadors d’alta tecnologia. Posa com a proves la potència i la velocitat de resposta dels ordinadors que ara ja es desenvolupen exponencialment, que la riquesa mundial és molt més gran de la de fa cent anys, que els aliments, l’aigua, la higiene estan molt més a l’abast que fa temps. Fins aquí quedem amb l’esperança d’un món millor en el futur, però el que em sembla que no queda clar és com es reparteix la riquesa mundial i els avantatges socials. El problema no és de tecnologia; el problema real és com es reparteix la riquesa. Qui posseeix la riquesa mundial? El 10% de la població té de tot. I la resta, el 90%, ¿en quines condicions viu? Posats a fer, ja que parlem de futur, amb la tecnologia actual podria inventar-se un ordinador en el qual posar múltiples paràmetres de la situació d’un ciutadà del món i la maquineta, enormement potent, en uns segons faria milions d’operacions i donaria el resultat de quanta riquesa li pertoca i així tindria la seva part justa de la qual gaudiria cada mes, en diners i prestacions socials.
Per acabar, una reflexió que en una conferència va dir un savi: “Ja està bé que estiguem millor, però seria millor que estiguéssim bé” .
JORDI LLEAL
BADALONA
