CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 09/04/2018

Un dubte raonable

Són tan delinqüents els que delinqueixen com aquells que els donen suport polític i jurídic per delinquir. La decisió de l’Audiència Territorial de Schleswig-Holstein, que conclou que el president Puigdemont no va cometre cap delicte de rebel·lió, deixa l’Estat i la justícia espanyola en ridícul, basant-se en uns informes policials falsos i encoratjats pel mateix govern.

La posada en llibertat sense fiança de la resta de polítics catalans a l’exili, que hem presenciat tant a Brussel·les com a Glasgow, més que un revés ha sigut una clatellada a tot el sistema judicial i polític espanyol.

Si tinguessin un mínim de dignitat i de decència, cosa que poso en dubte, haurien de posar en llibertat tots els presos polítics catalans i retirar els procediments judicials contra la cúpula dels Mossos d’Esquadra.

El govern d’un estat on es falsifiquen currículums, es redacten informes falsos, on en comptes de dialogar es menteix i es prevarica per empresonar ideologies, on es viola la llibertat d’expressió, etcètera, aquest govern, de la mà dels socis del 155, per dignitat i per vergonya, hauria de desaparèixer del mapa polític espanyol.

PERE M. GIRALT

SANT JUST DESVERN

Puigdemont

o Puigdemont

El Molt Honorable President Carles Puigdemont va dir un dia, en seu parlamentària, una frase lapidària i molt solemne: “Referèndum o referèndum”.

I el vam fer. Ara cal dir: “Puigdemont o Puigdemont”.

SEBASTIÀ JANERAS

BARCELONA

‘L’insult’

Aquest és el títol de la pel·lícula del director libanès Ziad Doueiri que he pogut veure a la sala Albèniz de Girona. És el film nominat a l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa en l’última edició. L’acció se situa a Beirut. Se’ns hi explica un incident que s’esdevé entre un libanès cristià i un refugiat palestí, com les seves vides es creuen i com els fets es desborden amb el proferiment d’un insult que sembla que no hagi de tenir cap transcendència.

Darrere de l’anècdota de l’insult, el director mostra la difícil convivència de persones de diferents religions a Beirut. Encara que fos el 1990 quan es va acabar l’última guerra, hi ha conflictes que perduren a la societat en les generacions actuals. Explica el difícil equilibri de les relacions i com es mantenen els prejudicis perquè la mateixa societat els perpetua.

EULÀLIA I. RODRÍGUEZ PITARQUE

TORROELLA DE MONTGRÍ

Cal asseure’s i buscar solucions

Surt de la presó Carles Puigdemont i no hi entren diversos polítics catalans. Per a tots és una gran alegria, fins i tot penso que aquells que tenen opinions contràries -si tenen bon cor- veuran amb bons ulls el seu alliberament. Però la inquietud que ha creat tot aquest procés no queda solucionada.

Som molts els que ens mirem la política catalana des d’una perspectiva d’estabilitat, de moderació, de recerca de diàleg i sobretot per un bé social i econòmic. El poder, el tancament a la presó, la confrontació, són contraris al que desitgem.

Han transcorregut molts mesos des de l’1 d’octubre, i molts més encara des que es va iniciar tot el procés cap a l’independentisme. Sisplau, que ningú es deixi portar per eufòries, ni emocions ni reaccions adverses. Toca treballar, asseure’s i buscar una solució per a Catalunya.

CRISTINA CASALS

ESPLUGUES DE LLOBREGAT