CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 17/05/2018

La inevitable mediació

Si bé hem començat el camí de la normalització institucional, amb la investidura del president, el panorama subsegüent em sembla farcit de dificultats. Primer, pel nomenament de consellers del Govern; segon, per la diferència de criteris amb els graus de retirada del 155, i finalment, pel desacord en la forma de representació exterior de Catalunya.

Sí, ja sabem que unes noves eleccions serien el bàlsam de tornar a la casella de sortida i començar de nou, però amb el perill que tot quedés igual. Catalunya no es pot permetre viure eternament en període electoral, ni econòmicament ni socialment. És per això que creiem obligat acudir al remei de la mediació, aplicada històricament en casos similars en el nostre món civilitzat.

No serà fàcil trobar uns interlocutors-mediadors que acceptin les dues parts, però la necessitat obligarà a acudir als òrgans internacionals, tard o d’hora, abans que puguem prendre mal.

JAUME VALLÉS MUNTADAS

SANT ADRIÀ DE BESÒS

Quim Torra, xenòfob?

Soc independentista i no m’agrada Quim Torra com a nou president. Tenint en compte els tuits que tard o d’hora havien de sortir a la llum -maleïda hemeroteca, oi?-, l’exeditor hauria d’haver declinat la petició de Carles Puigdemont per no perjudicar la imatge del Procés, sobretot la internacional, que tant ens està costant de guanyar. Puc entendre que alguns tuits fossin escrits en moments de ràbia, que a Catalunya n’hem patit molts en els últims anys, i que cometés l’error de generalitzar allò que de fet anava dirigit a governs espanyols, fefaentment anticatalans. Ja sabem com ens estimen; no els donem més munició. Així que dediquem-nos a mirar amb simpatia i germanor casos tan graciosos com quan a Coripe, Sevilla, van linxar i cremar un ninot que representava l’assassina del nen Gabriel, quan en un principi havien pensat fer-ho amb un que representés en Puigdemont. Que macos, no? Que ningú s’escandalitzi, només és cultura popular. Però aniré més enllà i convidaré qui titlla de xenòfob el nou president a llegir l’article “La llengua i les bèsties”, que Inés Arrimadas va qualificar de repugnant, però que el llegeixin sencer, no pas esbiaixat ni descontextualitzat.

RAMON GAUSACHS

L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

El tarannà de Llarena

Intuint el tarannà del jutge Llarena i veient que la fiscalia belga ha rebutjat l’extradició dels exconsellers de la Generalitat, em ve al cap un acudit dolent d’aquells dels anys 70, en què un client d’un bar demanava al cambrer un entrepà de pernil. El cambrer es disculpava, ja que se li havia acabat el pa. El client aleshores demanava un entrepà de formatge, i el cambrer responia que ja li havia dit que no tenia pa. “Posi’m, doncs, un entrepà de fuet”. “No ho ha entès? No tenim pa!” Finalment el client contestava: “Està bé, doncs posi’m pa sol”. Llarena demana a la justícia alemanya un Puigdemont per rebel·lió, i quan se li indica que potser no hi ha rebel·lió demana un Puigdemont per malversació, però per si de cas tampoc se li serveix es conformaria amb un Puigdemont per sedició o fins i tot per conspiració. Em temo que finalment acabarà demanant un Puigdemont perquè sí.

XAVIER ARTISÓ I AGUADO

BARCELONA

Casa meva ja no és casa meva

El meu germà ha tornat d’estudiar als Estats Units. Ara ens explica que no vol estudiar aquí, vol marxar. “El sistema educatiu està mal muntat”. I que mal muntat que deu estar perquè prefereixi tornar a un país on la universitat surt tan cara. Crec que el nostre sistema educatiu fomenta el desànim a continuar la lluita per un futur millor. Les noves generacions estan creuant fronteres. I a mi em fa pena.

SOL GORDILLO ORTEMBERG

PALAFOLLS

Més continguts de