Més cultura
Els espanyols estan molt orgullosos, i no dic que no n’hagin o en puguin estar, d’autors com Cervantes, Calderón, García Márquez, Borges, etc., encara que n’hi hagi que no siguin espanyols, però escriuen en la seva llengua. A més, els diputats de Cs ho tiren en cara o desafien a demostrar si se’ls coneix o no. L’altre dia la consellera Borràs ja els va ensenyar a quin nivell està.
Ara plantegem-ho a la inversa. Quants d’ells han llegit Bernat Metge, Ramon Muntaner, Ausiàs March o Joanot Martorell? O més a prop en el temps, ¿quants han llegit Pla, Víctor Català, Montserrat Roig o Pedrolo? Ai, que em sembla que per aquí els enganxaríem aviat, o no? ¿Eixamplem una mica l’objectiu? ¿Quants d’ells han llegit Mauriac, Giono, Gide, Camus o Proust? ¿Quants Faulkner, Salinger, Scott Fitgerald o Hemingway? ¿I quants Brönte, Woolf, Dickens, Chesterton o Austen? Ai, ai! I ara tanquem-lo del tot. Quants han llegit realment Cervantes, Calderón, García Márquez, Borges, etc.? Ai, ai, ai, que potser tindríem alguna sorpresa ben grossa!
AGUSTÍ VILELLA I GUASCH
CAMBRILS
Això és el PSC
Eren catalanistes, nacionalistes catalans que no volien renunciar a ser espanyols. Ara són més aviat espanyolistes, nacionalistes espanyols, que no volen renunciar a ser catalans.
Abans havien defensat el dret a decidir però després, i juntament amb el PSOE, van acabar donant suport al PP i a Ciutadans amb el 155, que va servir de represàlia justament per haver forçat el dret a decidir.
Ara, aprofitant el canvi de govern d’Espanya, tenien la gran oportunitat d’ocupar un lloc decisiu en la política catalana, i el primer senyal ha sigut una aliança contra natura amb el PP i Cs per fer fora de l’Ajuntament de Badalona un govern d’esquerres i plural des del punt de vista nacional. Això és el PSC.
XAVIER ARTISÓ I AGUADO
BARCELONA
La UE, Europa, la immigració i el desgavell
Estan passant coses molt greus a la nostra estimada Europa. En aquests moments, la UE, Europa i la immigració formen un trinomi molt complicat, en què sembla que la qüestió cada dia es complica més. Ara bé, el problema no és Europa (caldria més Europa que mai). La veritable desgràcia són els polítics, a voltes molt corruptes i poc preparats, que manen a les institucions europees, totalment incompetents, i el jacobinisme neonacionalista i reaccionari de certs estats que pensen que encara són autèntics imperis colonials, però que de fet no deixen de ser un zero a l’esquerra a l’hora de resoldre macroproblemes molt vidriosos i complexos com ara la gestió de la immigració i el control de la frontera sud de la Mediterrània. La UE s’ha de reformar en profunditat si no vol morir d’inanició. La UE s’hauria de transformar en una autèntica i veritable Europa federal dels pobles, en què es combini l’Europa de les regions, el dret a l’autodeterminació dels pobles i una estructura política -diplomàtica, de defensa, d’assumptes immigratoris-única per, veritablement, posar una mica d’ordre i justícia social.
JOSEP LOSTE
PORTBOU
Respecte a la platja
Em fa molta gràcia estar gaudint d’una estona en una platja gran i que algú s’hagi de col·locar a dos centímetres de la meva tovallola, comenci a col·locar objectes i t’acabi tapant el sol. Ara només faltaria que m’embrutessin de sorra... I, efectivament. Sisplau, gent, si veieu que a la platja hi ha prou espai, col·loqueu-vos en un lloc ampli i tranquil i no al costat d’una altra persona.
EMMA PONCE
BARCELONA
