CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 12/12/2018

Un vot per una vida

Gairebé cada dia surten informacions que parlen d’un grup d’immigrants o de refugiats que arriben a territori espanyol i de les dificultats del govern per donar sostre a aquesta gent. Sovint són grups de prop de 50 persones. En un país en què rebem milions de turistes cada estiu, no em sembla tan difícil trobar un espai per a tots ells.

Està clar que el racisme dona vots a certs polítics, però el de la immigració no és un problema tan greu com ens volen fer pensar. No arribem a aquest extrem: no deixem que facin electoralisme a canvi de les vides de persones.

ANNA MALLOL CASAS

BARCELONA

Trencar el bucle

Les relacions entre la Generalitat i el govern espanyol estan ara mateix en un bucle que algú ha d’intentar trencar. Actualment els independentistes es troben en una situació difícil. Presó, exili, poca unitat, amenaces, etc. Es necessita una estratègia per guanyar temps, refer els descosits i reorganitzar-se. D’entrada, per impedir un probable futur tripartit de dretes espanyol que pugui fer encara més mal.

Per això caldrien accions com programar ja la reunió Torra-Sánchez, per exemple amb responsables econòmics per revisar temes pendents; deixar marge per avançar en els pressupostos, tant de Sánchez com els propis, etc. L’actual govern d’esquerres PSOE-Podem sempre serà molt més bon interlocutor que els altres, que sempre estan parlant d’un nou 155 i d’il·legalitzar certs partits. Endevineu quins? Cal mirar a llarg termini i anar construint una nova situació catalana amb bases més sòlides. L’objectiu ha de ser sempre el referèndum, que, com alguns proposen, pot tenir més d’una pregunta. Ja es veurà. Però el que cal ara és refer-se del sotrac i els errors dels últims mesos, parlar i negociar amb l’esquerra i, sobretot, treballar per obtenir majoria de vots a les properes eleccions, després del judici. Seny.

DIONÍS BEL

BARCELONA

Com bramarien!

En els discursos dels polítics unionistes, els opinadors i els mitjans de comunicació de la caverna (sic), especialment durant la campanya de les eleccions autonòmiques d’Andalusia, s’han dit un munt de mentides i bajanades que farien enrojolar qualsevol persona que tingués un mínim de dignitat i sentit de l’ètica. La més votada de les eleccions, Susana Díaz, va arribar a declarar en to irònic que ella, a la campanya, potser va parlar poc de Catalunya, vist l’èxit dels seus oponents i de Vox. Qui s’ho esperava? Doncs sembla que es podia preveure després de l’autisme en què vivien els partits de l’establishment, amb un Adelante Andalucía de mera comparsa. Escoltar els parlaments d’Abascal, Susana Díaz, Arrimadas, Rivera, Casado i els caps de llista dels seus partits era un veritable suplici; més ben dit, un insult a la intel·ligència. ¿Algú es pot imaginar que en la campanya de les eleccions de Catalunya o Euskadi es parlés del que interessa i li convé a Andalusia? Seria la riota a tot Espanya, i es mofarien dels polítics a tots els mitjans de comunicació. Com bramarien!

JORDI LLEAL I GIRALT

BADALONA

Demagògia fàcil

Qualsevol que hagi tingut responsabilitats de govern sap que no pot criticar públicament els seus col·laboradors. Només internament ha d’esmenar els seus possibles errors. Altrament produeix desmoralització i desconfiança. Per això les declaracions del president Torra i el conseller Buch sobre els Mossos són tan lamentables. Necessitem una policia segura i ferma que ens protegeixi contra la violència dels extremistes de dreta i d’esquerra. Un govern que caigui en la demagògia fàcil és un mal govern.

JOSEP VARELA I SERRA

LLEIDA

Més continguts de