Sobre el segon 21-D
És possible que Pedro Sánchez pensi que un consell de ministres a Barcelona és una deferència útil per rebaixar el conflicte entre Catalunya i Espanya. Però també és possible que, mal assessorat o cedint a la pressió del sector ultra del PSOE, hi vegi una demostració de la superioritat de la seva força institucional.
El primer supòsit comporta una greu ignorància política. El segon, que vull apartar del meu cap, demostraria un esperit de revenja i una immoralitat política, i això és imperdonable en la vida pública.
Què hem de fer els catalans? No caure mai en el parany de la violència institucionalitzada que ens ofereix l’oponent. Continuar amb el cap fred l’acció pacífica, la via política no violenta. Soc de la majoria que creu, com a europeus, que caldrà treballar i persistir, i que la nostra constància pacífica ens durà a un referèndum. La política cal fer-la des del cap i no des dels budells. Ens hi va la mateixa democràcia.
JOAN BETRIU
BARCELONA
Laura Luelmo
Laura Luelmo ha aparegut morta. Va ser assassinada de manera violenta. Algú es va interposar en el seu camí i li va prendre la vida. I, com que era jove, la tenia tota per davant. La professora, que havia sortit a córrer, en cap moment devia pensar que posava la seva vida en perill. En cap moment hauríem de pensar que una dona jove no pot sortir a córrer amb la mateixa llibertat que hi pot sortir un home.
En general, les dones quan sortim al carrer, internament, sempre anem amb aquell sentiment d’alerta, sobretot si el recorregut té algun tram solitari. Per passar un mal tràngol no ens cal arribar a la tragèdia de la Laura; n’hi ha prou que ens creuem amb algun piropejador, algun assetjador o algun exhibicionista. Tot un bestiari que cap home ha hagut de sofrir quan ha sortit al carrer, a passejar el gos o a córrer. Les dones encara no som iguals que els homes. Malauradament.
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
Circ polític
Els polítics a Espanya, i també a Catalunya, comencen a veure el Parlament com un petit espai per crear espectacles mediàtics i desprestigiar altres polítics davant l’opinió pública. Amb el que va passar entre Rufián i Borrell en tenim un exemple: sovint importa més que es parli de tu que no pas de les teves propostes polítiques. Tenim entre mans un assumpte que va més enllà dels egos. Polítics, sisplau, treballeu per al poble i no pas per a la vostra marca personal.
ANNA MALLOL CASAS
BARCELONA
Preocupació o desig?
L’unionisme, per boca dels seus gurus, alerta de possibles “desgràcies” que, segons ells, s’han d’esdevenir el divendres dia 21 com a conseqüència de la celebració del consell de ministres a Barcelona. L’objectiu és crear un clima de màxima tensió que si és possible degeneri en aldarulls. Amb la falta d’escrúpols habitual, no hi ha inconvenient en parlar de “sang i morts”. El despropòsit (o no?) sobrepassa tots els límits i arriba fins i tot a fer referència a una potencial “guerra civil”. ¿Es tracta de preocupació pel que pugui passar o de ganes que passi alguna cosa?
Sortosament, manifestació rere manifestació, Catalunya ha demostrat el seu tarannà cívic i pacífic. És d’esperar que els actes de protesta que es preparen per demà dia 21 es mantinguin dins la normalitat que s’ha viscut en situacions semblants i no es descontrolin. És del tot imprescindible evitar caure en provocacions. Només amb actituds i comportaments adequats es pot desmuntar l’argumentari dels que volen forçar una nova aplicació del 155, que, cal recordar, ataca i va en detriment de “tota la ciutadania” de Catalunya, sigui quina sigui la seva ideologia.
JAUME FARRÉS BOADA
OLESA DE MONTSERRAT
