Ens deixem enverinar
Els que gaudeixen fent recorreguts pels nostres camins i boscos podran observar que ara, abans de la sembra, molts camps tenen un color ataronjat poc natural. Aquest color prové d’un herbicida amb el qual els pagesos ruixen la terra, per controlar el creixement de les males herbes. Aquest producte -glifosat-, associat amb la producció de transgènics, està prohibit en molts països pel seu alt grau de contaminació i risc per a la salut humana. Malauradament al nostre país encara es pot fer servir. Posteriorment, en aquests camps s’hi llençaran tones de purins, excedents de les granges de porcs. Després s’hi sembraran el blat, el blat de moro o la userda, amb els quals després es fa el pa o s’alimentaran les vaques, els xais i els pollastres que posteriorment formaran part de la nostra dieta diària.
Entre tots hem de lluitar perquè es prohibeixin aquest tipus de productes tan nocius per a la terra i per a la nostra salut. No ens deixem enverinar!
LOLA ARPA VILALLONGA
PERATALLADA
Un llit
La mare d’una lactant ingressada dormint sense llit a la planta 5 de la Vall d’Hebron. És la mare de l’Elna, un nadó d’un mes ingressat des de feia 8 dies (5 dels quals a l’UCI pediàtrica). La mare es trobava en època de postpart, fent lactància a demanda. Això feia que l’ingrés de la filla fos com un ingrés per a ella també. Havia de passar 24 hores al dia a l’hospital -o a prop- per alimentar la filla ingressada i es veia obligada a dormir cada nit en una butaca, acceptable per a una estada petita (8-12 h), absolutament incòmoda per a una estada més llarga (48-72-96 h). Aquest fet provocava que la mare (en època de postpart i després d’una setmana d’ingrés de la filla) no disposés d’un descans adequat, fet que perjudicava no només el seu benestar, sinó també la seva producció de llet, cosa que afectava directament a la normal recuperació del nadó hospitalitzat.
Pel benestar dels nadons i per la dignitat de les mares de lactants, que es veuen obligades a acompanyar-los, en casos com aquest cal poder disposar d’un llit.
PAU SOTELO PRATS
BARCELONA
Carta als Reis Mags
Benvolguts Reis d’Orient, aquest any no us demanaré res material. Immersos en una societat de consum als dictats d’un neoliberalisme salvatge, amb uns polítics majoritàriament sotmesos al sistema, considero que hi ha una necessitat de caràcter prioritari per a tothom: la recuperació dels valors que dignifiquen les societats civilitzades (llibertat, respecte, solidaritat, empatia, responsabilitat, justícia, honestedat..., però, sobretot, decència).
També vull fer referència a un tipus de periodisme servil que no informa, intoxica, i a uns periodistes que han renunciat als principis ètics que han de regir una professió imprescindible en qualsevol democràcia. És per aquests motius que enguany la petició que rebreu estarà orientada a despertar consciències per iniciar un procés de regeneració real liderat pels que sí que creuen en la democràcia i, lluny de demagògies populistes, tenen la ciutadania (tota) en la consideració que es mereix.
JAUME FARRÉS BOADA
OLESA DE MONTSERRAT
Tamara de Lempicka a Madrid
A l’elegant edifici del Palacio de Gaviria té lloc l’exposició Tamara de Lempicka. Reina del Art Déco, comissariada per Gioia Mori. Una audioguia ajuda a entendre el recorregut, per temes, alhora que proporciona les dades biogràfiques de la pintora. Una d’elles la situa al Museu del Prado l’any 1932, quan va venir a veure-hi els grans mestres de l’art. També hi ha fotografies dels seus estudis, objectes, mobles i vestits, i que expliquen la seva personalitat.
“Decorativa, internacional i moderna”, així és com es defineix a la mostra la pintura de Tamara de Lempicka i l’ art déco, que va tenir lloc entre finals de la Primera Guerra Mundial i principis de la Segona.
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
