Eutanàsia
Amb la mort de María José Carrasco s’ha tornar a obrir el debat sobre l’eutanàsia. Quan es parla del tema, les paraules que més es repeteixen són les de “mort amb dignitat”, aquella que tothom desitja si mai imagina el moment del propi traspàs. Però les lleis, tal com estan establertes ara, fan que en més d’un cas aquesta mort amb dignitat no es pugui assolir.
En conèixer les circumstàncies que envoltaven la vida de la María José Carrasco i el seu marit, el primer que una sent és comprensió i solidaritat. Comprensió per la decisió presa i solidaritat per les dificultats per voler portar una vida digna i tenir una mort digna.
Vivim en una societat que cuida molt cada criatura que ve al món. Els naixements són celebrats i mirem que tot vagi bé, perquè és un deure de tots. Però és una societat que no cuida tant les mateixes persones quan arriba la mort. Estic convençuda que per a la María José Carrasco i el seu marit la decisió presa el dia en què ella va decidir anar-se’n per sempre va ser la més difícil i dura de la seva vida comuna. L’acompanyament, la solidaritat i el suport d’una part de la societat que els comprèn potser els haurà fet saber que no estaven sols.
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
Sobre l’aliança d’extrema dreta de Salvini
La notícia sobre la formació d’un projecte europeu d’extrema dreta liderat per Matteo Salvini per crear el “primer grup europeu per canviar Europa” fa venir calfreds. Tot i això, la realitat és que tots aquests polítics són, per ara, actors de segona fila. Per molt que cridin.
Des del meu punt de vista, l’autèntic perill és, com sempre, qui hi ha al darrere de tot això. En aquest cas es tracta de Steve Bannon, exestrateg de Donald Trump, que va ser defenestrat per la seva ambició desmesurada. Qui segueixi una mica la política nord-americana coneix bé aquest individu, que va ser director del mitjà ultraconservador Breitbart News i que ara sembla haver trobat una nova vida assessorant l’extrema dreta europea. A més de ser un expert en modificar opinions públiques, Bannon compta amb el finançament de milionaris nord-americans. Sempre s’ha de mirar a qui beneficien les coses. Com deien els romans: cui prodest?
JOAN DOMÈNECH OLIVA
BARCELONA
Comerços de tota la vida
¿Us heu fixat que a poc a poc van desapareixent els locals de tota la vida? Els comerços de barri tanquen les portes i nosaltres ho estem permetent. Les grans cadenes envaeixen les ciutats, i nosaltres, en lloc d’ajudar les botigues de tota la vida comprant els seus productes, anem a aquestes grans distribuïdores a prendre el cafè o a adquirir els seus productes perquè estan de moda, o perquè són una mica més barats, o per la diversitat que ofereixen. No tenim en compte que els nostres diners per a les grans marques no suposen cap diferència però que per a les botigues de barri són supervivència.
INÉS R. VILLARÓ
BARCELONA
Albert Rivera i TV3
En un vídeo a les xarxes socials, Albert Rivera ha desafiat el director de TV3, Vicent Sanchis, a un cara a cara per debatre sobre les “mentides” de la televisió pública catalana i li ha recriminat que pretengui presentar una querella en contra seva “per dir la veritat” posant com a exemple d’aquesta “veritat” que “un presentador de TV3 va insultar Inés Arrimadas, líder de l’oposició”. Cap presentador de la televisió pública catalana ha proferit insults contra la candidata taronja. Probablement, el que Rivera està buscant és protagonisme mediàtic a costa de TV3 en la seva lluita per liderar l’espai del centredreta de cara a les eleccions, però ho està fent a un preu molt alt: mentir conscientment i amb impunitat.
JOSEP VILÀ BATLLE
OLESA DE MONTSERRAT
