Acord per a Barcelona
Un 65% dels barcelonins han votat partits d’esquerra per governar la ciutat i un 60% dels barcelonins han votat partits sobiranistes, però són només un 45% els barcelonins que han votat opcions que són a la vegada sobiranistes i d’esquerres.
A hores d’ara, i tal com es preveu la tardor política d’aquest any, crec que el govern més sòlid per a la ciutat és sens dubte un govern d’ERC-BComú que pugui donar resposta als dos eixos majoritaris de la ciutat. Fer un govern captiu d’un partit de dretes o que no respongui al rebuig a la repressió de l’Estat seria un frau a la base de votants sobiranista i d’esquerres.
XAVIER FERRÀNDIZ
MOLINS DE REI
Un estat d’excepció encobert
Ja han passat les eleccions generals espanyoles, les municipals i les europees. Ja han passat la voràgine, la síndrome de la campanya permanent i l’onada de publicitat dels partits polítics. Però de cap de les maneres s’ha acabat la política en forma d’autoritarisme i repressió per part de la superestructura -legislativa, executiva, judicial i mediàtica- d’un estat espanyol embogit contra els nostres presos i exiliats polítics. En aquest sentit, la suspensió de quatre diputats i un senador elegits pel poble català a les passades eleccions legislatives és una autèntica suspensió de la democràcia -un estat d’excepció encobert- a casa nostra.
JOSEP M. LOSTE
PORTBOU
Plàstics
Una bona part dels plàstics que estan ofegant i enverinant el planeta provenen d’envasos de productes comestibles. La immensa majoria dels fabricants d’aquests productes sembla que no en siguin conscients o que simplement passin del problema. Ara bé, n’hi ha que no són així. Pastoret, un fabricant català relativament modest d’excel·lents productes làctics ecològics artesanals, demostra des de fa molt de temps que es pot funcionar perfectament amb envasos reciclables, fets de paper o de vidre. No entenc per què aquest esplèndid exemple no s’imposa per llei a tots els fabricants de productes semblants. Tampoc no entenc per què les safates de fruites i verdures (i molts tipus més d’envasos) no es poden fer de paper.
HENRY ETTINGHAUSEN
LA PERA
Dels gintònics de la gent de la CUP
El senyor Ferran Sáez Mateu, a l’article Persones, estratègies i símbols, del 29 de maig, diu de la CUP que fer política “tot fent dringar plàcidament els glaçons d’un gintònic -gran herència de la Barcelona de Bocaccio!- ja no cola”.
Trobo que és una descripció molt pobra. Jo no conec ningú de la CUP que encaixi en aquesta descripció. Dir això és com dir que la gent de l’esquerra i encara més els de l’esquerra radical haurien de ser persones sense feina o amb salaris de misèria o sense sostre. Això mateix ho deien als anys 70 i 80 la gent de dretes als dirigents del PSC i del PSUC. I potser caldria recordar que alguns d’aquests dirigents, que eren de casa bona, van fer més polítiques socials i d’esquerres que els dirigents que els van succeir, molts d’ells sortits de famílies amb pocs recursos econòmics. Els de la CUP segur que han fet coses poc encertades i algunes vegades equivocades, com tots els partits polítics, però cal agrair-los que han denunciat i posat en evidència moltes situacions perjudicials per a les classes populars generades per les elits de les classes dirigents i dels poders econòmics i polítics.
FRANCESC MAS CASTANYER
MASQUEFA
