L’extrema dreta a Europa
Els partits polítics competeixen pels vots dels ciutadans per assegurar la seva permanència. Com més ideològicament propers són, més competeixen entre si, de la mateixa manera que espècies properes ho fan pel mateix nínxol ecològic. Si es crea un nínxol nou aviat algunes espècies evolucionen per ocupar-lo. És una mena de llei que sempre es compleix. Podríem dir que els partits d’extrema dreta, amb el seu nacionalisme extrem i autoritarisme, són a la societat l’equivalent a les espècies invasores nocives als ecosistemes naturals. Ocupen un nínxol sociològic determinat, amb desencadenants que per a molta gent poden ser infundats, però que ells perceben com a reals. Per tant, o es combat l’extrema dreta en si (l’espècie invasora que sempre costa d’erradicar) o s’eviten les condicions (el nínxol) que propicien la seva aparició i assentament, entre elles les desigualtats econòmiques. Més que mai, la prioritat europea hauria de ser el foment de les oportunitats, el respecte per l’altre i la tolerància a la diversitat.
FRANCESC PIFERRER I CIRCUNS
VILASSAR DE MAR
Caos en les notes de secundària
És de summa preocupació el sistema d’introducció de notes a secundària d’aquest final de curs. La plataforma del departament d’Educació que ho vehicula, Esfer@, ha generat molts problemes als professors. En primer lloc, no apareixen alguns alumnes a les llistes; en tercer lloc, falten grups d’estudiants; i el més greu, sovint no guarda les notes un cop introduïdes, o pitjor encara, es penja mentre es teclegen. Tot plegat allarga la feina dels docents i els intranquil·litza d’allò més. Això ha fet que alguns instituts hagin hagut de plantejar-se posposar la publicació i el lliurament dels butlletins de notes a alumnes i famílies. Tot plegat quan es va dir que l’avaluació per competències d’aquests butlletins havia d’esdevenir la gran millora per als instituts. Cal afegir que l’anterior plataforma, el SAGA, també pecava dels mateixos problemes amb la justificació que faltaven recursos. Estic convençut que la nova i l’antiga plataforma digital per introduir notes no han fallat per una manca de recursos sinó per un disseny insuficient i ple de paradoxes, que ara estan patint els professors de secundària. Per aquesta raó es va manifestar una queixa enèrgica durant l’última taula sectorial, des de la qual no s’ha rebut cap argumentació adient. Podríem dir que el departament té pressa per fer reformes a curt termini, però l’educació no es pot millorar amb mesures immediates.
DAVID RABADÀ I VIVES
BARCELONA
I per què la presó ara?
El Tribunal Suprem rebutjava substituir la presó preventiva dels presos polítics catalans per mesures alternatives. El motiu o excusa era que s’estava fent el judici i així s’asseguraven que els acusats assistien a les vistes. Però el judici ja ha acabat. Quina és ara l’excusa per mantenir la presó preventiva? Que poden fugir a Waterloo? Que han d’estar disponibles en tot moment fins que hi hagi la sentència? La realitat és que no hi ha motiu jurídic vàlid per mantenir ara la presó preventiva. El Consell d’Europa emet consells sobre les condicions en les quals té lloc i recomana limitar-la, utilitzant mesures alternatives com la vigilància per mitjans electrònics o la presó domiciliària. Imaginem que la sentència, com es diu, no surt fins a l’octubre. ¿Aquests polítics, que ja porten quasi dos anys engarjolats, han d’estar-se tot l’estiu tancats com criminals i apartats de la seva família, esperant que ses senyories es dignin a dictar la sentència? Per què? En nom de què? Això no té sentit i podria qualificar-se d’injustícia, insensibilitat, inhumanitat, crueltat i, a més, amb prevaricació, perquè el TS sap que en aquest moment la presó preventiva no és ni obligada ni necessària.
DIONÍS BEL LÓPEZ
BARCELONA
