Foc al bosc
Veure les flames de l’incendi de la Ribera d’Ebre corprèn. El primer dia del foc el Telenotícies vespre de TV3 va emetre les imatges de la granja afectada pel foc, dels animals morts al seu interior i dels animals ferits que s’havien pogut salvar. Era un paisatge dantesc amb tots els cadàvers escampats per terra. Quan vaig sentir el pastor narrant com havia lluitat sense èxit contra les flames, vaig pensar que havia sigut molt valent i que s’estimava els pobres animals. Tot va ser esfereïdor.
Però la solidaritat s’ha imposat com gairebé sempre al nostre país quan apareix de manera voluntària a les grans desgràcies. Han aparegut tot de persones, moltes de les quals són ramaders, que han entès que calia ajudar-lo perquè no comencés de nou de zero. Li han estès una mà i no l’han deixat sol. Diu molt d’aquestes persones el fet de solidaritzar-se davant la força destructiva del foc a la natura que no podem controlar.
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
Parin la R16
Per als que no n’estiguin al corrent, la R16 és la línia que uneix l’Estació de França de Barcelona amb les ignotes i remotes terres del sud del país, fins a Tortosa i Ulldecona, i hi ha un tram entre Tarragona i gairebé l’Ebre en què els trens encara circulen per la mateixa via única posada al segle XIX! Aquesta línia tenia retards crònics que, per fi, una testa brillant i saberuda digna de millors comeses va decidir eliminar amb allò de matar el gos per acabar amb la ràbia, i que va ser: si els trens arriben sempre tard, allarguem els horaris i així arribaran a l’hora. Però la brillant i saberuda testa no va comptar amb el mal estat de les infraestructures i dels trens, ni amb la desídia i incompetència dels gestors de la línia. El resultat és que, malgrat el canvi d’horaris, els trens continuen acumulant retards. Segona part: Renfe, o qui sigui, té la generositat(!) de tornar els diners a qui els reclama si el viatge ha tingut més de set minuts de retard; doncs bé, com que és una línia que utilitzo amb una certa freqüència, tot sovint vaig a reclamar devolucions, més que per l’import en si, perquè vegin que la gent estem al cas. I fa uns dies, quan vaig anar a reclamar la devolució d’un viatge Barcelona-Cambrils que va arribar amb un retard de setze minuts, la meva sorpresa va ser que la senyora de la finestreta es va negar en rodó a fer-me la devolució al·legant que, segons “el sistema”, el tren en qüestió havia arribat a Cambrils amb un retard lleugerament inferior als set minuts i, per tant, no tocava. Això és molt greu: si em van dir la veritat, “el sistema” pot arribar a perdre el control dels combois per espai de fins a deu minuts. Si realment aquest sistema de control els funciona així, parin la R16 immediatament.
AGUSTÍ VILELLA I GUASCH
CAMBRILS
Teresa Cardona
Cadascú tria com afronta la seva vida. Teresa Cardona va triar ser i viure feliç, va triar una vida de servei i donant-se als altres es va trobar fent el pas definitiu a un món millor.
Això per als que tenen fe és indubtable. Per això la missa funeral de Santa Maria del Mar va ser una expressió de serenitat i de pau, de pena per la seva pèrdua però de ferma esperança.
La missa estava plena de gent jove: alumnes, amigues i altres persones que no vam conèixer la Teresa, però que ens ha commogut el que hem conegut aquests dies, i també hem volgut acomiadar-la.
La vida de la Teresa em recorda les paraules del papa Francesc quan parla dels sants de la porta del costat. Dono gràcies a Déu de tenir testimoniatges tan pròxims que ens motiven a continuar millorant, convençuda que el millor està per arribar i que passa per viure una vida d’entrega als altres.
PILAR CRESPO ÁLVAREZ
TERRASSA
