CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 10/07/2019

Creuers que ens omplen de fums

La muntanya de Montjuïc ens ofereix un esplèndid mirador del gran port de Barcelona. Des d’aquest privilegiat indret, hom pot veure els immensos creuers amarrats al port amb les seves també enormes xemeneies expulsant fums i contribuint de manera molt decisiva a teixir el gran burca atmosfèric que cobreix amb un tel negre la ciutat de Barcelona i maltracta la salut dels seus ciutadans.

Sincerament, crec que no és just que els creueristes que venen a gaudir de la nostra ciutat deixin rere seu un llegat intolerable de fums que impedeix als barcelonins gaudir d’un aire més net.

En aquest sentit, crec que no només cal limitar el nombre de creuers per impedir que els més contaminants ens visitin, sinó que també caldria que la contaminació que deixen rere seu fos compensada d’alguna manera; per exemple, que les taxes portuàries incloguessin una ecotaxa que servís per sufragar el transport públic a la ciutat amb l’adquisició d’autobusos elèctrics o destinant recursos per acabar la L9.

El que no és admissible és que l’impacte negatiu ambiental i sobre la nostra salut derivat de tots aquests creuers passi de llarg i surti gratis malgrat ser un gran negoci per a alguns.

MARTÍ GASSIOT

BARCELONA

Justícia ‘made in Spain’

¿Han vist mai alguna pel·lícula americana de tribunals i judicis, en què els advocats interroguen incisivament els testimonis per agafar-los en algun descuit?

Em ve al cap, per exemple, Tom Cruise preguntant-li al coronel Nathan (interpretat per Jack Nicholson), a Alguns homes bons : “¿Va ordenar vostè el codi vermell?”. I la resposta: “Esclar que ho vaig fer”. Final del judici. O la navalla de Dotze homes sense pietat, que suposen que és l’arma homicida perquè es tractaria d’un model únic, fins que el personatge interpretat per Henry Fonda en treu una altra exactament igual i evidencia que ni és única ni és difícil d’aconseguir.

Deixant de banda que siguin ficcions, a Espanya, de girs argumentals d’aquestes característiques ens en podem oblidar. Ho ha demostrat el Tribunal Suprem en el judici als presos polítics catalans. No s’ha permès als defensors interrogar bé els testimonis. No han contrastat les declaracions amb els vídeos, encara que algunes eren totalment contràries al que van enregistrar milers de votants durant l’1-O. Segons el TS no hi ha problema per veure el vídeo 1, que contradiu el testimoni 23; això sí, dos mesos després que aquest declarés.

¿Quantes mentides ha ajudat a tapar aquest sistema? ¿La unitat nacional cal defensar-la descafeïnant les proves? Encara no entenc com el TS va acceptar fer-li la feina bruta al PP.

Hollywood ha fet molt de mal fent-nos creure que la justícia era una cosa seriosa i que cercava la veritat.

MIQUEL GONZÁLEZ QUINTANA

MANRESA

Inseguretat

Vas pel carrer passejant o amb una destinació concreta, a l’autobús, el metro, el tramvia o qualsevol mitjà de comunicació. Se t’acosta una persona per preguntar-te alguna cosa i automàticament la nostra actitud és de prevenció. ¿Deu ser veritat el que pregunta, vol alguna cosa? Per què Barcelona ha canviat tant? Tots portem el bolso ben agafat, i la motxilla i fins i tot el mòbil. Ningú et certifica que tens la seguretat que no seràs assaltat. Els ciutadans de Barcelona i de les poblacions confrontants ho sabem, però els estrangers cauen de quatre potes davant del lladre o la xarxa de lladres que els persegueix. Realment fa pena. Quan tornarem a estar com abans?

CRISTINA CASALS MASSÓ

ESPLUGUES DE LLOBREGAT

Més continguts de