Indignació
Sento una profunda indignació amb el silenci dels mitjans de comunicació espanyols i amb els partits unionistes davant les informacions que van arribant del CNI sobre els atemptats del 17 d’agost. Què s’amaga darrere d’aquest silenci tan colpidor? No parlar-ne i no voler clarificar els fets només denota complicitat. Abominable! On són els valors humans? Tant de bo els països que van patir víctimes en aquest atemptat forcin el govern espanyol a obrir una investigació.
PILAR PONT BORRELL
BLANES
Temps d’estiu
Tota persona té dret al descans, el lleure i les vacances (article 24 de la Declaració Universal de Drets Humans). Ara bé, ¿tots els nens poden gaudir igual de l’estiu? Actualment a Catalunya 1 de cada 3 nens (un 33%) no pot accedir a casals d’estiu per raons econòmiques, un 8,9% dels menors de 16 anys viuen exclusions materials severes, un 52,7% de les famílies tenen dificultat per arribar a final de mes...
Avui dia a Catalunya a partir del dia 1 de juliol per a moltes famílies és més difícil i més costós conciliar la vida laboral i la vida familiar. El món laboral continua el seu ritme. Per a moltes famílies és necessari que el pare i la mare treballin. Per aquesta raó, i altres, les famílies necessiten activitats de lleure per als seus fills. Moltes vegades els avis assumeixen la cura dels seus nets mentre els pares treballen.
Cal agrair l’activitat de totes aquelles entitats i totes aquelles persones que aconsegueixen que molts nens tinguin activitat de lleure a l’estiu. Però malauradament no s’arriba a tots.
A Catalunya el sistema educatiu comprèn els ensenyaments obligatoris i l’educació en el lleure (art. 5 i 39 de la llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació). L’educació en el lleure és una part important per a la formació dels infants i els joves i per al futur d’un país (decret 267/2016, del 5 de juliol, de les activitats d’educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys). L’article 39 de la llei d’educació indica com a primera manera d’educar en el lleure tenir un sistema públic. El sistema públic educatiu és bàsic per a la societat. Respon al dret fonamental a l’educació (art. 26 DUDH). El seu servei va més enllà de l’ensenyament obligatori.
En les actuals circumstàncies laborals i familiars és una necessitat social adaptar-se als nous temps i conciliar els àmbits educatiu, laboral i familiar. Correspon als poders públics facilitar-ho (art. 9 CE). La Generalitat disposa dels equipaments i els mitjans per prestar un servei públic educatiu, d’ensenyament obligatori i/o d’educació en el lleure, adreçat a tots els infants i els joves, continuat, com la resta de serveis públics, i conciliat amb la vida laboral i la vida familiar de tothom.
SANTI PÉREZ
GIRONA
Al president Sánchez
Sr. president de l’estat espanyol, en relació amb la seva investidura, tenim la solució. Amb aquesta decisió que li proposem podrà ser investit per a la pròxima legislatura. És tan senzill com permetre que es faci un referèndum pactat sobre la independència a Catalunya. És la manera de donar veu a totes les persones que viuen en aquest país. els independentistes, els nacionalistes, els que es consideren una minoria silenciada... Això li permetrà tenir els vots dels partits independentistes. Probablement en aquest referèndum no se superarà el 50% de vots afirmatius, però els més d’un milió i mig d’independentistes que ens manifestem cada any l’Onze de Setembre veurem la porta oberta per a un futur, tal com va passar a Escòcia i el Quebec.
Amb aquesta decisió els partits independentistes li faran costat i podrà ser investit president. És una decisió que afavoreix a tothom.
ALEGRIA JULIÀ I DANÉS
BARCELONA
