Chillida de groc
Han aparegut uns llaços grocs pintats amb esprai a la Pinta del vent de Chillida, a Sant Sebastià.
Independentment del simbolisme que tinguin aquests llaços, pintar qualsevol cosa en una escultura pública, que en aquest cas és un símbol de l’obra de Chillida i va ser un regal de l’artista a Sant Sebastià per homenatjar-la, crec és una falta de respecte.
Crec que és un greu error voler imprimir sobre un símbol com és la Pinta del vent un motiu polític, per molt que puguem estar d’acord amb tot el que representa. Hi ha d’haver una altra manera de poder expressar el que es vol fer arribar. Però no es pot fer malmetent el paisatge escultòric i artístic d’una ciutat com Sant Sebastià.
EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
El tercer genet
Quan un nen mor de fam és un nen assassinat. És l’afirmació de Jean Ziegler, investigador i relator de l’ONU. Així de clar ho diu ell i molts pediatres que saben que el problema de la fam és fer arribar el menjar als llocs necessaris en comptes de llençar-lo o no recollir-lo -com es fa en ocasions a Occident-. També afirma: “L’agricultura mundial podria alimentar normalment amb 2.200 calories diàries 12.000 milions de persones. Només som 7.000 milions”. És a dir, que no estem parlant d’un problema de quantitat sinó d’accés.
Considerar que donant menjar a un nen desnodrit s’està fent un acte de compassió o de regal és un atemptat a la dignitat d’aquesta persona; establir una relació vertical amb el que s’anomena Tercer Món és, com diu el pediatre Iñaki Alegría, un altre acte d’indignitat. L’obligació -i no la “cooperació”- d’Occident per evitar una extermini de població després d’haver extret del seu territori tota la primera matèria possible, després d’haver traficat amb els seus ancestres i haver provocat que allà el somni de qualsevol sigui fugir cap al nord, és tornar amb professionals i inversions el que es va robar. Si Occident no entén que part de la plusvàlua que genera l’emigració ha de tornar al seu lloc d’origen, aquesta situació mai es podrà revertir. Paral·lelament s’estan engendrant unes generacions més febles: la desnutrició durant els primers 5 anys provoca danys irreversibles.
El sistema capitalista neoliberal comprèn l’alimentació com un element més de l’economia, no com un dret universal, i deixa el problema de la fam a cadenes humanitàries que, al marge de tenir estructures que cal mantenir, moltes vegades han de lidiar amb les autoritats dels països per poder fer arribar els aliments.
Occident, que pretén ser la mare de la Terra, ha de canviar els sistemes de valors per afrontar grans reptes com el canvi climàtic, la contaminació i les desigualtats entre els éssers humans. La desnutrició ha augmentat alarmantment en els últims anys a causa del canvi climàtic i les guerres, i ens trobem amb xifres alarmants com que cada any moren 6.500.000 de nens per aquest motiu.
El tercer genet de l’apocalipsi és la fam. És el genet més negre, la mort més llarga.
ALEJANDRO DE GREGORIO-ROCASOLANO
BARCELONA
52 diputats francesos
L’actitud de coratge polític i determinació ciutadana d’aquests 52 diputats francesos de l’Assemblea Nacional francesa contra la repressió de l’Estat als catalans (als presos i exiliats polítics catalans) em recorda una mica la sèrie de TV3 d’aquest agost Un poble francès.
Reconforta que al país més centralista d’Europa (potser també un dels més democràtics i avançats) un grup de diputats de tendències polítiques molt diferents -comunistes, socialistes republicans d’esquerres, liberals- estiguin preocupats per la repressió política contra personalitats catalanes que volen poder votar i dialogar per un nou estatus més just per a Catalunya.
JOSEP MARIA LOSTE
PORTBOU
