CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 16/11/2019

Incertesa per Xile

Com a immigrant xilena que fa tretze anys que viu a Barcelona, en aquestes últimes setmanes he sentit molt la frase: “Que malament que està Xile, no?” Sé que la gent ho pregunta amb bona intenció, que ho fan esperant que respongui que la meva família està bé i que tot s’arreglarà. No els culpo, òbviament veiem les imatges per les xarxes socials, a la premsa i a la televisió, i la nostra primera reacció és preguntar a algú que ho coneix de primera mà. I tot i que responc a aquestes preguntes de manera simple, sempre em queda aquest rastre de preocupació.

Perquè encara que la meva família avui estigui bé, no sé mai el que pot passar demà, i, tot i que em convenci a mi mateixa que tot se solucionarà, a vegades no n’estic tan segura. I sé que tinc sort de poder dir que la meva família està bé, ja que hi ha molts immigrants xilens pel món que no poden dir el mateix dels seus familiars.

Aquesta incertesa s’ha tornat una sensació familiar, com si fos una cosa amb la qual m’hagués d’acostumar a viure d’ara endavant.

Espero que arribi aviat el dia que la gent no hagi de preguntar-me sobre la situació, dies en què pugui obrir Instagram sense trobar-me vídeos i fotos de protestes i de violència, i que la incertesa hagi desaparegut.

ANTONIA MERCEDES CODURAS

BARCELONA

El Messies Participatiu s’enforteix

En el difícil context en què vivim, no tot és desesperança. El 2017 s’interpreta com cada any el Messies de Händel de manera participativa al Palau de la Música de Barcelona. Alguns dels cantants porten un llaç groc. El 2018, sense comunicar-ho públicament, l’entitat financera que donava suport al Messies Participatiu decideix suspendre el seu ajut. El finançament continua en altres ciutats espanyoles però a Barcelona no. No es té en compte la grandíssima il·lusió de més de 400 cantaires ni la tenacitat del poble català. Els cantaires, decebuts i tristos, no saben què fer: resignar-se a no celebrar el Messies o lluitar per organitzar-ne un. Olga Supervia, cantaire incondicional del Messies Participatiu, aconsegueix en pocs dies canalitzar aquesta il·lusió i agrupar de nou els cantaires.

El Messies del 2018 es fa a L’Auditori de Barcelona amb una gran qualitat interpretativa. Un mes abans del concert, totes les entrades exhaurides. És un èxit. El Messies continua el 2019 i aquest any no només es farà a Barcelona sinó també a Girona.

El Messies ha reflectit la tenacitat i entusiasme del poble català per dur a terme allò que estima.

JORDI FÉLEZ I MARIA TERESA PORTIS

BELLATERRA

Les euroordres

Veient el resultat de les euroordres emeses per la justícia espanyola en els casos dels polítics exiliats, tenim tendència a riure pensant que els jutges espanyols són maldestres. Penso que no ho són. Tal com actuen, tenen els exiliats sempre pressionats i els fan gastar recursos econòmics i temps en les seves defenses.

Saben perfectament que la violència només la va posar la policia i que l’únic delicte al qual tal vegada van incórrer és el de desobediència. Tant les sentències dels polítics presos com les persecucions dels exiliats constitueixen, al meu entendre, un cas clar de prevaricació judicial que ells probablement s’autojustifiquen atorgant-se una missió de salvapàtries que va per damunt de la seva tasca com a jutges. Les diferents resolucions que s’han anat donant a l’estranger malgrat les pressions de tota la diplomàcia espanyola no fan més que corroborar-ho.

XAVIER FERRÀNDIZ BOFILL

MOLINS DE REI

Més continguts de