CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 24/11/2019

25-N, un dia per prendre consciència

El 25 de novembre és el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones. Un dels problemes cabdals de la societat és el fet de pensar que l’única violència contra les dones que existeix és la física, quan aquesta realment només suposa la punta de l’iceberg. Violència verbal, violència psicològica, social, econòmica… Totes aquestes i més són les diferents violències que existeixen contra les dones. Aquest tipus d’agressions no són tan explícites ni tan visibles com la violència física, però no deixen de ser actituds i comportaments que fan sotmetre la dona, socialment i psicològicament, a la voluntat d’una societat patriarcal que avui continua negant la realitat. El 25-N és un dia de sensibilització, un dia de denúncia, un dia per recordar totes les dones que han estat assassinades, any rere any, pel simple fet de ser-ho. Dones que avui estan mortes només perquè un home va decidir que havien d’estar-ho. Ja n’hi ha prou.

MARTA LÓPEZ SÁNCHEZ

BADALONA

Els que correm a peu fem nosa

L’Ajuntament de Barcelona vol limitar el nombre de curses populars a la ciutat. Diuen que n’hi ha moltes i que afecten la mobilitat dels que resideixen en les zones per les quals transcorren. Entenc que pot ser una molèstia per a alguns veïns que el diumenge no puguin treure el cotxe del pàrquing durant unes hores, però em neguiteja pensar que es pugui tornar a èpoques superades, en les quals els automobilistes eren els reis dels carrers, fins i tot els diumenges, en comptes dels ciutadans als quals ens agrada córrer a peu.

MIQUEL PUCURULL FONTOVA

BARCELONA

Travessa de càrrecs

Comencen a sentir-se possibilitats de tot tipus per formar govern. Comencen a oferir-se candidats per entrar dins i no quedar-se fora. És el temps que allò que hem votat ja poc importa, perquè ara amb els nostres vots es pot arribar a fer qualsevol combinació que vagi cap a una banda o cap a l’altra. Pocs vots seguiran allà on vam decidir a les urnes que havien d’estar. I no parlem de si no anem a unes terceres eleccions. Ara ja tot és possible, perquè l’únic que volen alguns és assegurar-se el seu lloc i no servir públicament els ciutadans.

EULÀLIA RODRÍGUEZ PITARQUE

TORROELLA DE MONTGRÍ

Els ulls dels xilens

Ja hi ha més de 200 xilens que han perdut la visió o han patit lesions oculars per culpa de la violència policial que reprimeix les protestes. Són joves, alguns universitaris, gent humil que lluita per aconseguir un país millor i a qui els ha canviat la vida, ja que no podran tornar al seu dia a dia d’abans. A Xile protestar et costa un ull de la cara.

No volem intervencions militars, no volem altres països ficant-se en els nostres governs; volem la pau per als nostres pobles, tots ells. A Xile li sagnen els ulls i crida, tant de ràbia com de dolor.

ANTONIA M. CODURAS MASTRANTONIO

BARCELONA

L’orgull de ser infermer

Aquest any el meu germà s’ha graduat com a infermer. Tot i que ja havia fet incomptables pràctiques en nombrosos llocs, fa uns mesos que ha començat a treballar de debò. Amb això vull dir que treballa quasi cada dia de la setmana, que marxa a les 9 de la nit i torna a les 9 del matí. Bé, això quan no té classe l’endemà, ja que compagina la feina amb un màster. En aquest segon cas pot arribar a estar 20 hores seguides treballant i estudiant.

I com el meu germà, milers d’infermers. Trobo que hauríem d’aprendre a valorar més aquesta feina. Una feina que, tot i que passa desapercebuda durant el nostre dia a dia, vetlla per la nostra salut constantment.

MIREIA COTS I FERNÁNDEZ

VILANOVA I LA GELTRÚ

Més continguts de