CARTES I MISSATGES

Cartes a la Directora 21/12/2019

Pel carril contrari

¿No heu sentit mai aquell acudit de l’anglès que ve al continent i al cap d’una estona de circular per les carreteres acaba convençut que els europeus estan tots bojos perquè circulen pel costat equivocat de la carretera? Doncs en un altre àmbit i, malauradament sense ser cap acudit, és el que li està passant a l’estat espanyol, representat per la seva cúpula judicial, amb tots els casos que es deriven de la situació a Catalunya. El president Puigdemont i els consellers Comín, Serret i Puig van ser reclamats a Bèlgica amb una euroordre i la justícia belga en va denegar l’extradició; fan detenir el president Puigdemont a Alemanya i els en deneguen l’extradició; hi tornen a Bèlgica, ho intenten dues vegades a Escòcia -on ara van per la tercera-, també a Suïssa, i ves per on es troben tots els europeus seriosos que van contra direcció... ¿O són ells els que, forçant i reinterpretant lleis i codis, retorçant arguments inversemblants i fent muntatges legals que no s’aguanten per enlloc, van pel carril equivocat?

I com a traca final, la sonora bufetada del TJUE amb el cas Junqueras i les derivades que ja està tenint. ¿Potser aquests també van contra direcció?

AGUSTÍ VILELLA I GUASCH

CAMBRILS

Realitat esperpèntica

Francisco de Quevedo -anticatalanista de bé- deia: “Donde hay poca justicia es un peligro tener razón ”. Quin espectacle més esperpèntic estem veient amb les reaccions que està provocant la sentència del TJUE en la munió patriòtica que no es cansa de repetir la salmòdia de sempre: “S’han de respectar les lleis i acatar les sentències”. Hi ha sectors que clamen contra la justícia comunitària i que expressen el seu desig d’abandonar la UE. A l’exterioritzar la seva idea de la separació de poders, no fan res més que posar de manifest la seva nostàlgia de temps pretèrits en què es definia Espanya com “ una unidad de destino en lo universal ”. Caldrà veure si es mou alguna cosa al llarg dels propers dies, perquè persistir en les decisions preses fins ara confirmaria el que Europa sap però que fins ara ha preferit callar, almenys en públic i oficialment.

Per higiene democràtica, ja és hora que la Unió Europea intervingui amb totes les seves competències i posi fi a una situació que mai hauria d’haver arribat a les cotes d’aberració actuals.

JAUME FARRÉS BOADA

OLESA DE MONTSERRAT

Se’ns en va de les mans

Hem entrat en una competició entre ciutats per veure quina té més i millors llums de Nadal. Els carrers molt il·luminats ens animen a sumar-nos a la festa del consumisme, però alimentem el negoci nadalenc sense pensar en la despesa innecessària i en la producció de CO 2 que suposa. Hem de recordar que el malbaratament només fomenta el canvi climàtic. Cal recuperar la consciència i l’essència del Nadal.

NICOLÁS SALVÀ MORA

BARCELONA