El Van Gogh de Kirk Douglas
La notícia de la mort als 103 anys de l’actor Kirk Douglas, icona de l’època daurada de Hollywood, m’ha fet rememorar la seva brillant interpretació en el film Van Gogh, la passió de viure que Vincente Minnelli va dirigir el 1956, i que a França es titulà La vie passionnée de Vincent Van Gogh i a Espanya El loco del pelo rojo.
Val a dir que en aquest film, tant Kirk Douglas, en el paper de Vincent Van Gogh, com Anthony Quinn, en el de Paul Gauguin, van aconseguir interpretar els dos pintors amb convincent versemblança. En aquest film s’hi reflecteix el drama vivencial i creatiu que Van Gogh relatà en les cartes adreçades al seu germà Theo -marxant d’art, al qual no li va vendre cap quadre però li donà suport financer-, i ens fa comprendre les vicissituds i els alts i baixos de l’autor de més de 900 quadres -27 d’aquests autoretrats- i d’un gran nombre de dibuixos. Malgrat la qualitat de la seva obra, calgué esperar a la seva mort perquè se li reconeguessin els mèrits i es convertís en una gran figura de la pintura. Només el temps dirimeix amb certesa qui és qui en el món de l’art.
JORDI PAUSAS
PARÍS
La meva escola
Gràcies a un acord de bona entesa, el Col·legi Immaculada Concepció de l’Eixample barceloní passa a ser públic el curs vinent. Ara es dirà Institut Escola Eixample. Va ser la meva escola. Al principi només érem nenes. Després van entrar els nens. Recordo la professora de dibuix, la pintora María Jesús de Solà. D’ella eren unes pintures precioses que cada dia vèiem a la sala d’entrada. La seva vocació va fer que jo també estudiés Belles Arts, i segurament també que ara doni classes de dibuix en un institut.
EULÀLIA RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
