Un gest tan simple
Com cada dia, agafo el tren per anar a la universitat. Hi vaig i torno amb uns horaris bojos i estic cansada. Però encara estic més farta de veure com s’estan perdent els valors en la societat quan una persona gran, una dona embarassada o algú amb alguna discapacitat puja al tren. Tothom abaixa la mirada o es posa els auriculars com si no estigués passant res. Tots deuen pensar: “Jo no. Que ho faci un altre, estic cansat”. Tots ho estem, i més amb el que impliquen la rutina diària i els viatges amb la Renfe, que mai saps com acaben -un tema que donaria per molt més però en el qual no vull entrar ara-. La qüestió és: què se n’ha fet de l’educació cívica i l’empatia?, ¿on ha quedat aquest gest de cedir un seient a algú que realment ho necessita? Canviem el xip. Potser algun dia necessitem que ho facin per nosaltres.
RITA HEREDIA ACUÑA
GRANOLLERS
El pla universitari
Ara porto 10 anys exercint de mestra a primària. Quan vaig estudiar magisteri, la diplomatura era de 3 anys. Hi havia professorat que ens impartia classes sense mantenir contacte amb les aules i això es notava; hi havia assignatures molt teòriques on escoltàvem, preníem apunts i memoritzàvem per superar l’examen final; en d’altres àrees tenia la sensació que era una continuació de l’ESO, pels continguts que treballàvem i per la manera com els tractàvem. Un cop vaig trepitjar una aula com a mestra titulada vaig corroborar que no ens havien preparat prou, perquè em sorgien molts dubtes. Considero que el punt número 1 és analitzar el pla d’estudis de magisteri, el professorat universitari que prepara els futurs docents, la metodologia que s’utilitza a l’aula...
SÍLVIA COROMINAS RIQUÉ
PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS
Legalitzar el cànnabis?
Aquesta setmana hem sabut que el Canadà ha legalitzat el consum de marihuana amb finalitats lucratives i que es comercialitzarà en botigues regulades per les autoritats del país. Per què no es fa a Espanya?
Podria suposar grans avantatges per al país, perquè ¿es deixa de consumir pel fet que sigui il·legal? En primer lloc, generaria grans ingressos, tal com fan el tabac i l’alcohol (drogues que poden ser molt més addictives que el cànnabis). En segon, milloraria la salut de la gent que la consumeix, ja que els traficants l’única cosa que tenen en compte és lucrar-se, sense que els importi la qualitat del producte. I, en tercer lloc, es reduiria el narcotràfic d’aquesta substància i, per tant, la delinqüència i l’explotació que comporta la pràctica. Potser hauríem de començar a plantejar-nos les coses positives que aportaria la legalització del cànnabis i seguir altres països que ja ho estan fent.
LIDIA GÓMEZ LÓPEZ
TARRAGONA
Soc estúpid?
Treballo des de fa molts anys. Pago tot allò a què m’obliga l’Estat. Si puc em compro un cotxe, entre altres coses per poder anar a treballar, i per tant m’és imprescindible perquè el lloc on vaig i els horaris que faig m’impedeixen fer cap combinació amb els transports públics. Evidentment he de posar gasoil molt sovint. I a partir d’aquí és quan em sento estúpid. Accepto religiosament la variació del preu, que gairebé sempre és a l’alça, però jo segueixo cobrant com sempre i l’augment de la meva nòmina gairebé mai s’aconsegueix, llevat de grans negociacions entre els sindicats i les patronals. I quan han pactat amb el govern... els preu dels carburants ja són més cars. A sobre diuen que contamino l’ambient! És dir, tot el que faig és legal -el cotxe, el gasoil, pagar, etc.-, però a sobre diuen que som els conductors els que contaminem l’ambient i que ara haurem de pagar més impostos especials. Inaudit, oi?
ALBERT ALTÉS SEGURA
VIC
