Cartes a la Directora 2/11/2018

Aire contaminat a Barcelona

És increïble com pot haver-hi tanta contaminació en l’aire de Barcelona. Després de cada pluja queden els cotxes grisos, i de cop i volta sembla que podem tornar a veure bé l’horitzó. Però això és només l’observació directa d’un fenomen que va molt més enllà. Conec molta gent -inclòs jo mateix- que notem aquesta contaminació en el nostre dia a dia. Els refredats i les angines són molt més freqüents que quan passem llargues temporades als nostres pobles, però on més ho notem és a la pell. Dermatitis atòpica, diuen, però el patró és el mateix. No ens passa res i en venir aquí tenim descamació al cap, les mans o altres parts del cos. Hem de rebaixar el nivell de brutícia o acabarem tots molt perjudicats.

BLAI RAMÍREZ I VALERO

CERVELLÓ

Zoo o presó

Quan era petita m’encantava anar al zoo. Això de veure animals que no podies tenir a casa, animals de pel·lícula, dels que no es poden veure més que viatjant a llocs com l’Àfrica. Ara, que ja tinc més consciència del que realment són, em penedeixo molt d’haver donat diners per finançar llocs així. Només cal veure l’última notícia del zoo tancat a Albània. No tots són iguals ni els animals estan en les mateixes condicions, però sempre que s’utilitzin els animals com a font d’ingressos, per guanyar diners en benefici propi i no per a la seva preservació i cura, el seu benestar quedarà en segon lloc, i encara gràcies.

Jo, almenys, puc afirmar que mai no portaré els meus futurs fills a cap zoo, i no els crearé la idea errònia que tenir animals tancats en peixeres, gàbies i fora del seu hàbitat, exposats al públic, és sinònim de felicitat i bona vida.

ELISABET VILA LÓPEZ

BARCELONA

Sala Ciutat, al Gòtic més amagat

La ciutat de Barcelona amaga milions de racons que esperen ser descoberts. Fa poc vaig trobar un espai poc conegut al centre de la ciutat, camuflat entre els edificis del Barri Gòtic. És el cas d’una llibreria anomenada Sala Ciutat, un establiment de l’Ajuntament de Barcelona on es poden trobar una infinitat de llibres que narren la història, l’art i la cultura de Barcelona. Em sembla molt interessant poder-me endinsar en la Ciutat Comtal del passat, saber com era i com hi vivien els seus ciutadans. Sembla mentida com el temps transforma les coses i com els records transformen les nostres sensacions.

MARINA GORDILLO GARCÍA

BARCELONA

De l’1 al 10

Aquesta carta és per a tots aquells estudiants que s’acabaran creient que no són prou vàlids perquè seran classificats en el grup del que treuen notes del zero al cinc: els no aprovats. Avui en dia, saber memoritzar i saber redactar són les dues capacitats clau per triomfar acadèmicament, ja que es valora més vomitar les unitats d’un llibre que no pas plantejar qüestions que siguin fora del temari estricte. A la majoria d’aules, l’alumne exitós no és qui té més coneixement, sinó qui sap demostrar millor els coneixements seguint els criteris establerts.

I és que per als alumnes que triomfen és fàcil millorar les qualificacions, però als que són considerats casos perduts ¿els val la pena fer un esforç? Vull pensar que algun dia deixarem d’utilitzar una escala numèrica de només 10 números per determinar quina és la validesa dels alumnes i que les escoles faran créixer tots els estudiants, siguin quines siguin les seves capacitats, en comptes de centrar els esforços únicament en els que encaixen en els paràmetres.

MARIONA MORA VALERI

SABADELL

Més continguts de