Ja n’hi ha prou
Fa uns dies vaig sentir que als CAP, a partir d’ara, es compaginaran les visites presencials amb les e-consultes, perquè, segons diuen, funcionen molt bé.
Quan les visites eren presencials, els metges s’havien de disculpar perquè les visites havien de durar 10 minuts. Quin feedback et pot donar un metge si amb 10 minuts només pot explicar-se el pacient? Què diagnosticarà?
Les e-consultes es responen entre visita i visita o al final del dia, si els metges tenen temps.
Ara mateix no podem col·lapsar el servei d’urgències, les trucades al CAP ningú les agafa, no sabem el criteri de les cites prèvies, si et visita el metge tens 10 minuts i espavila’t si no es responen les e-consultes. ¿El dia a dia als CAP qui el supervisa? ¿Quan cal anar a urgències? ¿Com es fa l’acompanyament de les persones que hi treballen i dels pacients que s’hi atenen? ¿Com es combinaran les visites presencials i les e-consultes? ¿Aquesta nova proposta es pot dur a terme?
Sisplau, siguem una mica realistes i toquem de peus a terra. Les persones no som joguines.
ELISABET BARTRINA COMALAT
BARCELONA
Castells de la Segarra
Fa uns dies un grup d’amics vam fer l’itinerari dels Castells de la Segarra en bicicleta.
Ens va agradar el conjunt de poblets que conformen aquesta comarca.
Castells centenaris carregats d’història immersos en la natura, camps de blat que abandonant el verd primaveral donen pas al color torrat puntejat amb el vermell de les roselles. Un conjunt espectacular d’història i paisatge recorregut en bicicleta i amb amics.
Tot hauria sigut perfecte si els responsables de promocionar la comarca, i, per tant, de senyalitzar aquest itinerari, haguessin fet els deures, però, com passa en aquestes ocasions, tot són evasives, evitant qualsevol responsabilitat. L’esforç econòmic i logístic que suposen els senyals indicadors és mínim.
La nostra és una queixa en majúscules perquè vam anar perduts tot el camí preguntant a la poca gent que podíem trobar-hi.
JAUME FARRERAS I AUGE
BARCELONA
Engrandir l’aeroport?
La notícia sobre l’ampliació de l’aeroport del Prat suscita moltes preguntes. ¿Ho volem perquè ens ho regalen? ¿Ho necessitem ara que sembla que l’aviació patirà una reconversió severa? ¿Hem de demanar que la pluja de milions aeroportuaris es reparteixi amb equitat entre Lleida, Reus i Girona? ¿Hem d’acceptar-ho a canvi de deixar pansir Rodalies? ¿Hem d’acceptar-ho perquè és el que ens toca per educació i solidaritat? ¿Ho fa Aena perquè és una empresa que es pot endeutar? ¿Hem de deixar córrer, per ara, la finalització de l’estació de La Sagrera? ¿Els esforços per descontaminar l’aire de Barcelona se’ls endurà el vent de l’aeroport engrandit? I si diem tots que sí... serà segur que sí?
JOAN-LLUÍS ZAMORA I MESTRE
VILASSAR DE DALT
Sánchez i els indults
El PP quan és a l’oposició fa la política irrespirable i, un cop més, amb la concessió d’indults, comet la irresponsable indecència d’usar qüestions d’estat per incitar la societat. Recordem que quan Rajoy va enviar tres emissaris a la Catalunya de Mas, ningú es va esquinçar les vestidures. Però ara -igual que va passar quan Zapatero encarrilava la pau amb ETA- la dreta i la caverna mediàtica, en lloc d’assossegar, linxen Sánchez. Recordem que Aznar va enviar mediadors a dialogar amb ETA i l’oposició hi va donar suport amb lleialtat. ¿Explorar solucions mitjançant el diàleg és traïció? ¿Que potser resol la desavinença sortir a escalfar el carrer, o més aviat alimenta l’independentisme?
MIGUEL FERNÁNDEZ-PALACIOS GORDON
MADRID
