El 20 de gener del 1939, en un combat confús i contradictori, van ser morts a Albinyana (Baix Penedès) una trentena de soldats republicans per tropes nacionals de la 13 División Nacional. Els difunts van ser enterrats, en una fossa comuna, al cementiri vell del mateix poble. És un breu resum dels fets que D. Íñiguez i J. Santacana van estudiar i van publicar a Les Fosses d’Albinyana (Llibres de Matrícula, 2003). Ara fa vuitanta-tres anys dels fets. I la fossa, malgrat els estudis fets, malgrat les peticions per obrir-la, és tancada. Com diuen els mateixos estudiosos citats: “En un context del segle XXI, la fossa del cementiri vell d’Albinyana s’ha d’entendre com a part del patrimoni, i com a tal s’ha de recuperar i conèixer a partir de l’activitat científica”. A què s’espera? Quins entrebancs hi ha?
JULI GRANDIA
EL VENDRELL
En què quedem?
¿No és cert que el 9 d’agost passat, després de la declaració del grup de científics per l’escalfament global (IPPC), la Unió Europea va confirmar definitivament que el canvi climàtic del nostre planeta és un repte “sense precedents” per a la humanitat? ¿No és cert que per l’acord de la UE els espanyols, juntament amb altres països, ens comprometíem a reduir les emissions que afectessin el canvi climàtic? ¿No és cert que la UE va denunciar la indústria de les macrogranges (no pas les explotacions familiars) com a perjudicials pels seus efectes altament contaminants a l’atmosfera? Aleshores, si el nostre país forma part de la Unió Europea, ¿per quins set sous, després d’una coherent declaració del ministre Garzón en suport a totes aquestes certeses, els polítics de l’oposició i d’altres se li han llançat a la jugular exigint la seva dimissió?
PEPE CORTÉS LEÓN
PERATALLADA
Villarejo
Que el senyor Villarejo no és de fiar, com molts per als quals treballava, no n’hi ha cap dubte. Ara bé: si és mentida el que diu, per què no deixen que s’investigui i se sàpiga la veritat? A més, les proves que demanen resulta que estan a l’abast de la judicatura arran d’un escorcoll domiciliari.
ANGEL MARCO
SANT JUST
El català a Europa
La UE ha guanyat una llengua oficial amb plenitud de drets: el gaèlic, llengua oficial a Irlanda, amb 200.000 parlants habituals, cosa que representa un greuge comparatiu amb el català, amb 10 milions, que és la 7a llengua més parlada en relació amb les oficials de la UE. Per adquirir l’estatus de llengua oficial de la UE, l’ús de la llengua es regeix a petició de l’estat interessat; en el cas català seria l’estat espanyol. El PSC diu que el català no ha de ser tan sols la llengua dels independentistes. Per tant, ara té una bona ocasió per demostrar-ho portant l’oficialitat del català a Europa, malgrat que el govern del PSOE no té prevista la reforma dels tractats de la comunitat perquè el català sigui oficial a Europa. Cosas veredes!
ANTONI VILANOVA CASALS
BARCELONA
Agafar el covid avui
Escric aquesta carta amb preocupació per les dades de contagis, que no deixen de créixer a Catalunya. La variant òmicron ha expandit el virus com mai s’havia expandit, i molts se n’alegren. És un sentiment que he vist en molts dels meus coneguts: alguns desitgen contagiar-se ja perquè creuen que tard o d’hora l’acabaran agafant. I, per tant, no van gens amb compte. A mi aquesta és una actitud que em preocupa molt, perquè crec que no tenen en compte que tot i que potser ells passaran la malaltia sense símptomes, poden contagiar algú que acabarà en una UCI. Pensem-hi, sisplau. Siguem solidaris. Això encara no s’ha acabat.
MARIA LÓPEZ
BARCELONA
