El degà de la catedral de Toledo ha presentat la seva dimissió després de la polèmica generada arran de la gravació del videoclip Ateo, de C. Tangana i Nathy Peluso. “Utilitzen un llenguatge provocador, però no afecta la fe” i “Presenta la història d’una conversa mitjançant l’amor humà” eren algunes de les seves declaracions defensant el fet d’haver permès el rodatge. És a dir, tot i que veritablement creu que no hi ha res de dolent, Juan Miguel Ferrer Grenesche s’ha vist obligat a presentar la seva renúncia per opinions alienes. Hem d’aprendre a escoltar i respectar les opinions dels altres, però sobretot a no sentir-nos ofesos a la mínima que es trenquen els esquemes, com ha estat aquest cas, amb la intenció d’afavorir el diàleg entre l’Església i la cultura contemporània, la qual cosa no succeeix amb èxit gaire sovint. ¿Viurem sempre aferrats a la tradicionalitat? “Llibertat d’expressió”, criden als quatre vents, però després salten les alarmes al veure ballar una bachata en una catedral. Hem d’aprendre a apreciar i respectar la nostra cultura musical d’una vegada.
ARIADNA RODRÍGUEZ SILVESTRE
IGUALADA
Xavier Blanc i Camerata XXI
Dir l’últim adeu a un amic sol ser un comiat col·lectiu. Com ho ha estat el d’en Xavier Blanc a Reus. I ho és més perquè ell treballava, de sempre, per a la cultura i sobretot per a la música. Des de les comarques de Tarragona, per als pobles del sud del país, però mirant el món i sobretot les persones, els joves i els infants que han anat creixent durant aquests vint anys de la Fundació Camerata XXI. L’Orquestra Camerata XXI, les còlonies escolars… Abans havia estat membre de l’Orquestra de Cambra del Teatre Lliure i del Quartet de Cordes del mateix teatre. Ha deixat moltes llavors, que llançava amb entusiasme i somriures, amb vitalitat i afany. Posava en evidència que al país li calien bones orquestres fora de la capital, que anar a concert ha de ser una cosa habitual en qualsevol lloc. Davant de les dificultats tornava a somriure i continuava. Com ara, amics, hem de seguir mirant el món, i vosaltres fent música des del sud i per a tothom qui vulgui escoltar.
JULI GRANDIA
EL VENDRELL
Escepticisme pandèmic
En els moments més crus de la pandèmia n’hi havia que pensaven que en sortiríem més reforçats com a col·lectivitat, que ens retrobaríem amb la part més solidària de la societat. Però hi havia els escèptics, que no creien que la lliçó fos prou contundent per canviar les coses a millor. I ara veig que aquests últims tenien raó. De cop, la societat sembla que s’hagi tornat més individualista. Les persones sembla que s’hagin tornat més exigents amb els seus drets i no tant o ben poc amb els seus deures. L’individualisme passa per damunt de la col·lectivitat. El carpe diem es llegeix ara des d’un vessant egoista. Jo era de les que pensaven que alguna cosa aprendríem d’aquest malson, però ara reconec que poc s’ha avançat en alguns aspectes de la nostra vida. Al contrari, crec que estem anant, com els crancs, al revés.
EULÀLIA RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
Coloms: un greu problema
Segons l’àrea municipal d’ecologia de Barcelona, a la ciutat hi ha al voltant de 85.000 coloms, i aquest fet suposa un problema de salut pública per la transmissió d’agents patògens als humans, a més de la degradació del patrimoni arquitectònic, amb edificis i voreres plens de defecacions. L’Ajuntament hauria de reconèixer d’una vegada per totes que l’estratègia de sensibilització i conscienciació ciutadana que utilitzen no serveix. Cal imposar sancions a les persones que els alimenten.
ANTONI VILANOVA CASALS
BARCELONA
