L’Estat i Vox
És un axioma que al llarg de la història de l’evolució de la humanitat perviuen els més forts, els més brutals. L’Alemanya nazi va estar a un no-res de fer-se amb el control del planeta i ara Vox -un partit nacionalista espanyol d’extrema dreta, desacomplexat, brutal, molt publicitat i que sembla comptar amb simpaties de determinats militars- està alterant cada cop més les formes democràtiques al Regne d’Espanya. Serà aclaridor, per allò de les comparacions, observar si l’Estat els manté a ratlla amb mà de ferro com fa amb els pacífics i acomplexats independentistes catalans.
JORDI BAYLINA
BARCELONA
Armènia al cor
Molt significatiu el gest que acaba de fer Biden: ha reconegut el genocidi armeni de 1915. Genocidi, per cert, que encara no està reconegut per alguns països, entre ells l’estat espanyol, a diferència del nostre Parlament, que ja ho va fer fa anys. Tots els que hem tingut la sort de conèixer el territori armeni, la seva gent, la seva cultura, els monestirs, el seu paisatge o la seva música sabem el que va suposar aquest genocidi per aquest país i com van haver de lluitar per sobreviure dins i fora. Tot el que té relació amb els armenis, com el conflicte de Nagorno-Karabakh, ho anem seguint, perquè les conseqüències les vam veure quan hi vam anar.
EULÀLIA RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
L’atenció primària, tensionada
Soc infermer d’atenció primària i comunitària (APiC). La pandèmia de covid ha posat més de manifest, si és possible, la manca endèmica de recursos. El dèficit pressupostari d’AP posa en risc la seguretat i la qualitat assistencial i ens tensiona als professionals. La manca de recursos materials i professionals dificulta el treball de promoció i prevenció de la salut i deixa en un segon pla l’activitat comunitària. L’excel·lència i eficiència de l’AP està estretament lligada al lideratge infermer i a la suficient dotació d’infermeres en els equips. És inviable una APiC de qualitat amb contingents de 1.500 usuaris per professional.
La pandèmia ha aguditzat la pressió assistencial sobre els sanitaris d’AP, especialment sobre les infermeres, que exercim la major part de l’activitat assistencial presencial: atenció domiciliària, visites al CAP, extraccions, PCRs, urgències, tècniques infermeres, vacunació, etc.
Lamentable la falta de reconeixement i baixes retribucions salarials dels professionals d’AP, especialment de les infermeres. Malgrat l’alt nivell competencial i de responsabilitat de les infermeres hi ha un greuge respecte a altres professions similars i de menor risc. Les condicions laborals i contractuals són molt millorables.
JUANJO SÁNCHEZ REQUENA
BARCELONA
El canvi climàtic no és culpa nostra
El diàleg continu entorn la urgència del canvi climàtic ha enfocat sempre la responsabilitat de combatre el problema en les persones i els seus hàbits de vida. Tanmateix, culpar-nos del canvi climàtic només serveix per allunyar la culpa del causant real del problema: el capitalisme, les multinacionals contaminants i les estructures governamentals i econòmiques que els atorguen poder. Mentre capgirem el nostre estil de vida per reduir l’empremta de carboni, només 100 empreses són les responsables del 71% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle a escala mundial, segons les dades del Carbon Majors Report de 2017. Nosaltres som responsables de què i quant comprem, però hem de reconèixer que les grans empreses causants de la contaminació i els governs que ho permeten haurien de portar la culpa del futur incert del nostre món.
CLARA SÁNCHEZ MUÑOZ
LA ROCA DEL VALLÈS
