El dijous 16 de febrer, en l’estrena del Macbeth de Verdi, vaig tenir el privilegi de contemplar un dels espectacles més lamentables que hagi presenciat de fa temps. I en dic privilegi perquè em va vacunar contra l’ego, em va fer veure d’una manera diàfana el que un creador veritable mai no ha de fer: utilitzar els grans mestres, no per pas servir-los, sinó per fer autobombo. Sembla que l’ego de Plensa no en tingui mai prou. És tan insaciable, tan ostentós, que el porta a fer el ridícul. En usar com a pretext a Shakespeare i Verdi per il·lustrar les seves obres –no es va descuidar de mostrar-les totes a escena com si fos un catàleg– i en repescar-les mastegades com a elements escenogràfics, no sols les va despullar de tensió dramàtica sinó que les va fer més barates, malgrat el preu que en vulgui dictar el mercat.
Des de l’entrada del Liceu fins al Saló dels Miralls, l’escultor ens va ofegar de Plensas. No en va tenir prou de vestir de Plensa Macbeth i la seva muller. També va vestir amb uniforme de lletres el cor de cantants i els comparses, i sols es va oblidar de guarnir de sopa de lletres els músics de l’orquestra, els tramoistes i la claca.
L’espectacle va ésser Plensa mateix, que, convertit en un nou Macbeth, en l’intent de matar els dos grans mestres per usurpar-los la corona, es va condemnar, com el rei escocès, a la mort.
Que Déu el tingui a la glòria!
ANTONI LLENA
ARTISTA
Ara fa un any
Ara fa un any de l’esclat cruel de la guerra a Ucraïna. I d’aquí no gaire dies farà un mes del terratrèmol de Turquia i Síria. De cop, ens apareixen unes imatges monstruoses de les destrosses que ha provocat el terratrèmol, un fet natural : tots sabem que allà hi ha unes falles que tard o d’hora es bellugaran i causaran aquestes imatges i penúries humanes.
El que costa d’entendre és com un ésser humà (per dir-ho suaument) ha provocat una guerra en una terra que ja no és seva. Em fa fàstic veure aquesta destrucció humana.
ALBERT ALTÉS SEGURA
LLANÇÀ
Literatura censurada
Roald Dahl va ser no només un escriptor molt prolífic (desenes de publicacions) sinó que a dia d’avui encara se’l considera el més gran narrador de contes en llengua anglesa. Contes per als més petits i també per als més grans.
Del fet de voler reeditar la seva obra però amb un llenguatge més “inclusiu” i “políticament correcte” només se’n pot dir censura. Però també és indecent: Roald Dahl va morir l’any 1990 i ja no pot fer res per defensar la integritat artística i el llenguatge original dels seus llibres.
JAUME SALADRIGAS CUSSONS
BARCELONA
Cultura visual a Banyoles
Al Museu Darder de Banyoles podem visitar l’exposició La imatge impresa de les cultures visuals de l’antifranquisme. Els anys de l’Assemblea de Catalunya fins al 2 d’abril.
De forma cronològica els panells informatius reprodueixen obres impreses en què, gràcies a l’art expressat a través de la imatge i del text escrit, podien mostrar el seu rebuig a la dictadura franquista i el desig de la implantació de la democràcia. És tot en conjunt un homenatge a les persones que es van valer de l’art visual amb aquesta finalitat, amb autors com Francesc Artigau, Cesc, Miró i Tàpies, entre d’altres. La imatge impresa d’aquest tipus tant podia ser per a la revista El Papus com per a una portada d’un llibre sobre l’obra d’Els Joglars, el Congrés de Cultura Catalana o un concert de Raimon, sense oblidar els cartells de la mateixa Assemblea de Catalunya.
EULÀLIA RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
