Cartes a la Directora

Un circ inesperat

Com a vaquera, cada dia em trobo amb escenes que desafien la lògica i el sentit comú. Sembla que les muntanyes i els parcs naturals s’han convertit en un circ on els turistes són els protagonistes, i les vaques, els pallassos involuntaris. Les vaques han de marxar amunt per escapar dels turistes que les persegueixen per fer-s’hi selfies. Com si fossin un attrezzo del seu safari programat, un element més per immortalitzar en la seva col·lecció de records. I què dir dels gossos deslligats? Els amos se m’encaren amb una actitud desafiant i em miren amb menyspreu, seguit em diuen que també lligui la meva gossa d’atura. Com si no entenguessin que estic treballant. Però el súmmum de l’absurd és quan la gent vol dinar asseguda enmig de les vaques perquè, segons ells, és emocionant. Com si els animals fossin un element decoratiu més, un complement per fer més interessant el seu pícnic. I el perill més gran són els vehicles amb rodes que circulen pels camins i senders. Aquests no només pertorben la pau de l’entorn, sinó que també causen danys a la fauna i la flora. El risc d’interceptar algun vedell que creua pel camí és molt alt.

Estic farta d’intentar fer la meva feina amb calma, de veure com els homo sapiens destorben la meva rutina i la dels animals. Sembla que han oblidat que les muntanyes i els parcs naturals són espais per respectar, no per convertir-los en un circ improvisat. Potser hauríem de posar cartells amb una mica d’humor i ironia que diguin: “Si us plau, no molesteu les vaques. No són un attrezzo per a les vostres selfies. Lligueu els vostres gossos. Deixeu les motos i els quads a casa. Això no és Port Aventura!”

Míriam Font Carreras

Maçaners

L’obscenitat del Banc d’Espanya

El mes passat vam llegir en diversos mitjans que el Banc d’Espanya es gastarà 99.220 euros per comprar 4.000 carteres de pell perquè els seus empleats se sentin més identificats amb l’entitat.

Se suposa que si una persona oposita per treballar en una entitat com el Banc d’Espanya, per gaudir d’unes condicions laborals i de sou excepcionals, és una persona motivada i identificada amb l’entitat. Per això moltes de les persones que treballen al Banc d’Espanya trobaran insultant aquest “regalet” que vol millorar la seva implicació.

Aquesta disconformitat amb l’obsequi es demostra perquè moltes d’aquestes carteres es posen a la venda als portals de segona mà.

Potser aquestes persones se sentirien més identificades amb l’entitat si se’ls comuniqués que en el seu nom se subvencionarà amb gairebé 100.000 euros activitats, serveis i/o articles a col·lectius als quals l’administració deixa de banda a l’hora de satisfer els seus drets.

El Sindicat de Mares en la Diversitat Funcional lluitem pels drets dels nostres fills i filles amb discapacitat, i els podem donar algunes idees sobre on invertir aquests diners que podrien enorgullir el Banc d’Espanya i els seus empleats.

Esperem que els empleats del Banc d’Espanya, quan rebutgin aquest regal que ofèn la seva professionalitat, proposin alternatives solidàries, perquè segurament aquests gairebé 100.000 euros ja es donen per gastats.

Montserrat Roca Roger

Granollers

Gaza

No hi ha cap justificació, cap ni una, de cap tipus, perquè es permeti que els nadons i els infants morin de desnutrició com està passant a Gaza. Cap conflicte mai no es pot solucionar amb morts. Totes les víctimes, i més les més innocents, són incomprensibles. I més quan els causants venen d’una llarga història de patiments com a víctimes, per exemple a Auschwitz.

Eulàlia Rodríguez Pitarque

Torroella de Montgrí