La gran plaça castellera sense colla local ja en té una de pròpia

El calendari casteller d'estiu té algunes dates clau, i una d'elles és, sense cap mena de dubte, el Catllar. Un poble de poc més de cinc mil habitants, amb una plaça de la Vila de només 225 m² i que s'ha consolidat com a escenari de castells de gamma extra a finals d'agost per als Castellers de Vilafranca, la Colla Vella Xiquets de Valls i la Colla Jove de Tarragona. Una de les seves peculiaritats, a més, és que el poble tarragoní no tenia una colla local pròpia. Ara això ha canviat amb la creació de les Xiquetes i Xiquets del Catllar.

La idea de formar la colla sorgeix després de la festa major de l'estiu passat. “Vam pensar: si tenim una de les places més castelleres de Catalunya, per què no podem tenir una colla aquí?”, exposa Ilé Gomis, president i un dels fundadors. A partir d'allà, es van començar a mobilitzar per formalitzar la colla.

Actualment compten amb una seixantena de castellers, amb la sort, a més, que alguns són antics membres d'altres colles. El mateix Gomis, precisament, havia fet castells amb els Castellers d'Altafulla com a canalla. Aquesta circumstància ha facilitat que els tarragonins siguin una de les colles padrines, juntament amb els Minyons de Terrassa.

Una de les dificultats, en canvi, són les característiques del municipi. “El nostre poble té 30 urbanitzacions i com a nucli no estem concentrats”, diu Gomis. Alhora, comenta que a la mateixa localitat hi ha hagut opinions diverses sobre la idoneïtat de crear la colla.

Un nom rectificat i inclusiu

La nova formació és la primera colla com a tal del municipi, tot i que no és el primer grup del poble que s'ajunta per fer castells. Els primers van ser els Marrecs del Catllar, però la seva actuació es va limitar a un sol acte de festa major. “Volíem reflectir la història de la colla i mantenir el nom, però una persona es va ofendre i ho vam rectificar”, diu Gomis.

Una de les característiques de la colla actual és que és la primera que incorpora el femení en el seu inici. “Hem volgut que sigui més inclusiu”, manifesta el president.

Presència en l'aire per festa major

Una de les incògnites que s'obre ara és quina presència podran tenir a la festa major del Catllar. Gomis admet que és complicat poder estar a punt el dia de l'actuació prevista, el 23 d'agost, encara que comenta que els agradaria formar-ne part encara que sigui alçant un pilar de 4.

La situació de la nova colla s'equipara a la de la Bisbal del Penedès, on el 2015 es va crear la formació en una localitat de gran tradició castellera cada 15 d'agost. Els Bous, sobrenom de la colla penedesenca, s'han consolidat en els darrers anys en els castells bàsics de set, amb alguns intents de la gamma mitjana. En el seu cas, en el dia d'actuació de festa major la seva presència es limita a un sol castell just a l'inici.

Quatre noves colles de ple dret

A més de l'acceptació com a colla en formació de les Xiquetes i Xiquets del Catllar, la Coordinadora també ha aprovat la integració com a colles de ple dret dels Malfargats del Pallars, la Colla Castellera de Cerdanya, la Colla Castellera de Vacarisses i els Castellers del Foix de Cubelles.

Els tarragonins tenen ara tres anys per poder optar a ser colla de ple dret. En aquest període s'han de garantir els mínims per actuar tenint en compte el nivell tècnic, així com el creixement social i la solvència econòmica. D'aquesta manera, el món casteller compta actualment amb 105 colles: 82 de ple dret, 14 d'universitàries, 4 en formació i 5 en discontinuïtat.