El ritme dels castells, clau en estructures límit

La represa castellera es va iniciar amb molts dubtes sobre quins castells podrien fer les colles. Les dues grans preocupacions van ser si es podria recuperar tota la massa social i el recanvi forçat de la canalla pel pas dels anys. Després d’uns mesos hem vist com aquests dos grans problemes s’han pogut anar resolent a poc a poc, tot i que encara en un nivell inferior al previ a l’aturada. D’aquesta manera, les colles han pogut anar recuperant gent, però no s’arrosseguen tantes camises, i la canalla ha donat grans alegries, però encara li falta feina de perfeccionament.

En les últimes setmanes, per tant, hem vist com les principals colles han pogut resoldre amb certa facilitat els bàsics de 9 però han topat amb la gamma extra. El gran exponent va ser Sant Fèlix, on només es van descarregar dos dels vuit castells de màxima dificultat que es van intentar. Alguns no es van poder descarregar per pocs segons. Uns segons que, en gran part, depenen de la velocitat dels més petits.

El primer exemple d’aquesta manca d’experiència la vam trobar per Sant Joan. La Colla Vella intentava per primer cop a la temporada el 4 de 8 amb el pilar. Un cop l’espadat va quedar sol, l’enxaneta va mantenir la seva posició durant vuit segons abans d’iniciar la descarregada. Això va castigar el pilar i el castell va quedar en carregat. Un cop acabada l’actuació, els dirigents rosats van explicar que l’enxaneta no havia sentit les instruccions que podia començar la baixada i per això s’havia esperat dreta. Petits detalls que es van millorant dia a dia fent castells a plaça.

Castells més lents

En els primers castells de la represa es va notar com el canvi de canalla va comportar castells molt lents. A mesura que han avançat els mesos, s’ha millorat en aquest aspecte i les colles han pogut aconseguir gran part dels seus objectius. El ritme dels castells no afecta gaire les estructures que cada colla té per la mà, però sí que s’accentuen les dificultats en les construccions límit.

Els Castellers de Vilafranca ha sigut la colla que ha anat un pas per davant respecte a la resta i ha pogut experimentar de primera mà aquests problemes. Mentre que van poder resoldre el pilar de 8 al Pla de la Seu, van topar amb el 2 de 9 amb folre i manilles a Vilanova. El dos emmanillat va ser força més lent que el que els verds havien descarregat per últim cop, per Tots Sants del 2019. En aquella ocasió, el castell es va coronar just un minut després que comencessin a sonar les gralles. En el cas de Vilanova, en canvi, havien passat 1 minut i 15 segons. Poden semblar pocs, però especialment a les manilles cada segon compta: les manilles no van poder aguantar la posició durant la descarregada.

A la Bisbal del Penedès, dues setmanes més tard, la carregada va ser calcada de ritme i es va poder descarregar amb èpica amb unes manilles i uns quarts defensant el castell al límit. Per Sant Fèlix, novament el dos emmanillat va tenir una execució lenta i va cedir quan ja sortien sisens. Un castell que si hagués estat més ràpid s’hauria descarregat amb tota probabilitat.

L’altre castell on s’ha fet notòria aquesta diferència de ritme respecte a fa tres anys va ser en el 2 de 8 sense folre de la Colla Vella aquest 30 d’agost a Vilafranca. Els rosats en van ser uns grans experts el 2018 i 2019; l’últim que havien fet el van descarregar per Santa Úrsula 1 minut i 8 segons després que comencessin a sonar les gralles. A Vilafranca del Penedès, el dos va pujar força més lent i la carregada va arribar en 1 minut i 25 segons. A més, l’enxaneta es va haver d’esperar darrere dels dosos que pugés l'aixecador i encara va castigar més la bèstia indomable, que va quedar en carregada tot i que va quedar palès el domini del castell dels vallencs.

Aquestes circumstàncies també les hauran de tenir en compte en aquest final de temporada altres colles. Moltes voldran afrontar els seus primers castells de 9 o de 8 de l'any i també serà important el ritme de les construccions per poder descarregar-les.

Tots aquests aspectes són petits matisos que es treballen dia a dia en els patis d’assaig. Cal tenir en compte que bona part de la canalla que està pujant tot just està fent els seus primers castells i acumulen poc rodatge, fet pel qual s’ha de posar molt en valor que s’enfilin a les construccions més difícils. Amb tot, és evident que tots els detalls compten i que la velocitat dels més petits és una de les claus per descarregar grans castells.