Arriba el mes de les llàgrimes de Sant Llorenç, la gran pluja d’estels de l’any

GinebraD’entre totes les pluges de meteors que hi ha al llarg de l’any, els Perseids, més comunament coneguts com a Llàgrimes de Sant Llorenç, són els més populars. D’una banda, perquè ocorren en un moment de l’any en què ve de gust estar a la fresca a la nit per observar-ho. De l’altra, perquè és la pluja de meteors amb la freqüència més alta, que pot arribar als 200 objectes cada hora amb velocitats superiors als 50 quilòmetres per segon.

Enguany, el màxim s’assolirà el dia 12 d’agost cap a les 22 h, hora catalana, tot i que les nits de l’11 i del 13 també seran bastant propícies per a la seva observació. Aquest any la Lluna acabarà de passar per la seva fase més lluminosa i podria dificultar parcialment veure els meteors més dèbils.

El punt radiant des d’on semblen provenir aquests objectes es troba entre les constel·lacions de Perseu i Cassiopea. L’origen d’aquesta pluja es troba en les restes que el cometa 109P/Swift-Tuttle deixa enrere en la seva òrbita al Sol cada 133 anys. Aquestes partícules, que poden tenir mides similars a la d’un gra de sorra, entren a l’atmosfera terrestre, on la fricció a altíssimes velocitats fa que s’evaporin deixant la traça al cel tan característica.

Qui disposi de càmeres amb les quals es pugui controlar la velocitat d’obturació (molts dels mòbils actuals són capaços de fer-ho) poden configurar-la per prendre una imatge de llarga exposició amb el dispositiu muntat en un suport fix, com ara un trípode, apuntat cap al radiant. D’aquesta manera es poden arribar a obtenir imatges espectaculars de diversos meteors a la vegada.

Unes llàgrimes de patiment

Com molts altres esdeveniments i objectes astronòmics, els Perseids estan estretament lligats a la tradició cultural, mitològica i religiosa. Al segle III dC, l’Imperi Romà governava pràcticament tot Europa sota la mà implacable contra els cristians de l’emperador Valerià. El papa Sixt II, en veure’s perseguit, va encarregar Llorenç, un dels seus homes més propers i diaca de la ciutat de Roma, la tasca de distribuir tots els béns de l’Església entre els pobres.

L’any 258, Valerià va matar el pontífex i va empresonar Llorenç per torturar-lo perquè revelés l’indret dels tresors. Al cap de tres dies, Llorenç es va adreçar a l’emperador acompanyat d’un gran nombre de persones sense sostre i va al·legar que aquell era el tresor de l'Església. Valerià va decidir executar-lo el 10 d’agost d’aquell any de la forma més cruel: explica la llegenda que, Llorenç va ser aferrat a una graella amb brases incandescents. Les seves úniques paraules van ser Assum est, inqüit, versa et manduca (Aquesta part ja està feta, dona’m la volta i menja) al mateix temps que deixava anar unes llàgrimes i al cel es podien veure una multitud d’estels creuant el firmament.

Una passejada planetària estiuenca

Una gran quantitat de planetes tornen a ser visibles al cel nocturn, tot i que caldrà matinar per veure’ls. Mercuri assolirà la seva màxima elongació respecte al Sol, així que serà el millor moment per observar-lo just abans de la sortida del Sol al matí durant la segona meitat del mes. Venus també es podrà veure a la matinada fins poc després que es faci de dia. Júpiter l’acompanyarà ben a prop passant el dia 12 d’agost. Saturn es podrà veure durant la segona part de la nit a una gran altura respecte a l’horitzó. Per la seva banda, Urà i Neptú es podran observar també de matinada en condicions de molt poca contaminació lumínica i amb l’ajut d’un telescopi o prismàtics.