“En moltes parts del món no serà segur treballar a l’estiu”

BarcelonaNo tan sols les temperatures han augmentat molt aquest mes de juny, també la insolació, que ha estat un 30% superior segons els registres de l’Observatori Fabra. Les dades del Servei Meteorològic de Catalunya mostren com l’elevada irradiació solar s’ha situat tres punts per sobre de la mitjana històrica, amb 342,5 hores d’insolació registrades, també rècord mensual.

“Hem tingut un juny amb pocs núvols, fet que es tradueix en més hores d’insolació efectiva. Això és més hores de sol directe de l’habitual, cosa que també té un impacte sobre la salut humana”, explica a l’ARA Toni Barrera Escoda, del Meteocat. La radiació ultraviolada procedent del sol és el factor més important de dany molecular de l’ADN i, per tant, de risc de desenvolupar un càncer. “Estem als màxims de radiació ara mateix. És crucial protegir-se del sol al carrer”, afegeix Barrera Escoda.

No tan sols la radiació és perjudicial per a la salut, també la calor en si. Fa uns dies l’Institut Carlos III de Madrid quantificava l’excés de mortalitat provocat per les altes temperatures a Europa en més de 43.000 morts directes, que en el cas de Catalunya era de 43 persones només al juny, la xifra més elevada en una dècada. Una d’elles era una treballadora de la neteja de 51 anys de Barcelona, que va morir en plena onada de calor.

Segons Xavier Basagaña, investigador de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), la calor és un important estressor de la salut humana i s’associa a mortalitat en dos casos. Per una banda, els cops de calor, que tot i que provoquen menys defuncions, s'acarnissen en persones que treballen a l’exterior, com ara temporers de la fruita o de la construcció, i també en persones que fan esport a l’aire lliure. I, per altra banda, les onades de calor, que s’associen a més mortalitat i hospitalitzacions per agreujament dels problemes de salut. “Sol afectar persones amb algun problema de salut de base, com ara malaltia cardiovascular i respiratòria”, explica Basagaña. En aquests casos, l’extra d’estrès de calor fa que el cos no pugui mantenir la temperatura constant, fet que pot comportar un efecte agut, com ara atacs de cor, ictus i crisis respiratòries.

El mateix succeeix en col·lectius vulnerables, com ara gent gran, infants o dones embarassades, que també tenen més dificultats per mantenir la temperatura corporal constant i poden tenir dificultats per identificar la set, i això els pot provocar deshidratació.

La humitat que no deixa dormir

A més, en el cas de Barcelona se suma la humitat. “El cos acostuma a refrescar-se a través de la transpiració. En condicions d’humitat elevada, la suor no es pot evaporar i, per tant, no tenim l’efecte refrescant, de manera que l’organisme es va sobreescalfant. Per això la combinació de calor i humitat resulta molt perillosa per a humans i animals”, recorda Markus Donat, investigador Icrea al Barcelona Supercomputing Center (BSC).  

Per si no n'hi hagués prou, i davant la perspectiva que a Barcelona cada cop siguin més freqüents les nits tòrrides i roents, les elevades temperatures a la nit impedeixen el son profund i reparador, cosa que té un impacte negatiu important en la salut. “El cos acostuma a refredar-se una mica abans de dormir, però si l’ambient ho impedeix, no pot reparar l’estrès tèrmic del dia”, apunta Basagaña, que recorda que hi ha estudis científics recents que han relacionat episodis de nits amb temperatures elevades amb més episodis d’apnees. També amb més accidents laborals l'endemà i una major agressivitat i un nivell de conflictes més elevat.

“Els treballadors poden estar cansats i menys atents. Durant el dia, a causa de la calor, sobretot els que fan feines a l’aire lliure poden patir marejos i desmais”, afirma l'investigador. És per això que moltes empreses ja compten amb protocols adaptats per a situacions d’emergència climàtica, on es modifiquen horaris i s’ajusten els descansos per tal que la plantilla pugui hidratar-se bé i descansar.

Ara bé, Basagaña adverteix que a vegades hi ha normatives que es contradiuen: "Per exemple, es pot avançar l’hora de collir la fruita, com és el cas de la campanya de la fruita a Lleida, que s’ha avançat per evitar les hores de màxima insolació, però en altres sectors, com la construcció, és inviable pels sorolls que genera".

En aquest sentit, precisament l'ISGlobal està fent un estudi amb treballadors de la construcció per avaluar les temperatures a què estan exposats i adaptar els protocols de treball. “Si continuem amb l’augment de temperatures actual, arribarà un moment en què en moltes parts del món no serà segur treballar a l’estiu”, insisteix Basagaña.