Crit d'auxili a la Generalitat dels científics escanyats per Trump: "Estem en una situació de màxima urgència"

Barcelona“Estem en una situació de màxima urgència”. Aquesta és la crida desesperada d'una desena de científics catalans que tenien projectes en col·laboració amb institucions americanes i que han vist com l'administració de Donald Trump els tancava l'aixeta sense cap explicació. En total, hi ha afectats 12 projectes de l'àmbit de la biomedicina que els Instituts Nacionals de Salut dels Estats Units (NIH, per les seves sigles en anglès) havien aprovat finançar amb 6,3 milions de dòlars –uns 5,4 milions d'euros–, que venien íntegres a Catalunya entre el 2025 i el 2029.

Fa unes setmanes, els científics i científiques, de set centres i hospitals diferents, es van reunir amb la directora general de Recerca, Teresa Sanchís, per exposar la seva situació “crítica” i demanar “urgentment” que la Generalitat els ajudi a compensar la pèrdua d'aquests projectes, com han fet altres països com el Canadà, Bèlgica, Holanda o Dinamarca amb els seus investigadors.

Per a Catalunya, al·leguen, no poder tirar aquests projectes endavant implicarà “una pèrdua de lideratge, assolit durant anys pels seus equips de recerca i de competitivitat internacional”. A més, implica una afectació important de personal investigador altament qualificat, que hauran d'acomiadar perquè no tenen recursos per mantenir-lo contractat.

Per això, els científics afectats van traslladar a Sanchís la seva petició que la Generalitat “compensi totalment" el que els queda per percebre dels projectes. "I si no pot ser totalment, que s'implementin mecanismes parcials, com assumir el cost de la part de personal contractat o compensar el període 2025-2026, que és el temps necessari per demanar nous projectes, que siguin avaluats i concedits”, explica a l'ARA l'investigador Icrea a IrsiCaixa Javier Martínez-Picado.

Aquest investigador és un dels més afectats, amb dos projectes en immunovirologia per estudiar com el sistema immunitari innat, que és el que s'activa poc després d'una infecció, reacciona davant dels virus. “Hem perdut el control científic dels projectes –admet abatut–. No tan sols hem compartit amb els socis americans informació, dades, mostres de les quals nosaltres no podrem treure rendiment, sinó que, a més, deixem de formar part dels nuclis de lideratge internacional en recerca biomèdica. I això és una pèrdua per a Catalunya”, afegeix.

Hi coincideix Zaida Álvarez, investigadora de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), que tenia un projecte amb la Northwestern University de Chicago i l'IDIBELL de 3,5 milions –1,5 dels quals venien a Catalunya– per crear models in vitro 2D i 3D així com organoides de medul·la espinal per estudiar malalties com l'ELA o lesions medul·lars. “Ni la Generalitat ni el govern espanyol són responsables de la situació, per descomptat”, reconeix. Amb tot, Álvarez rebla: “Davant d'un escenari absolutament inesperat, és d'esperar un pla de contingència, un suport als seus investigadors”. I afegeix: “S'han implementat programes d'atracció de talent des dels EUA, però què passa amb els investigadors del sistema català?"

De moment, tot i que Sanchís els va comunicar que des de Recerca s'estudiaria la seva situació com més aviat millor, no han obtingut cap resposta. “Queda clar que ara mateix no som una prioritat, ni per al govern català ni per a l'espanyol”, lamenta Álvarez. Per la seva banda, en declaracions a l'ARA, Sanchís respon que el departament de Recerca i Universitats és “sensible a la situació professional i personal dels investigadors” i que “s'està analitzant la seva situació”.

Uns ajuts altament competitius

Són molt pocs els grups a tot el món que aconsegueixen finançament de l'NIH, perquè és un tipus de subvenció altament competitiva, com passa també amb els fons que atorga el Consell Europeu de Recerca (ERC). La taxa d'èxit de la darrera convocatòria es va situar entorn del 8%. Això fa que només investigadors d'excel·lència científica aconsegueixin ser finançats per aquesta institució.

És el cas de Marc Liesa, científic del CSIC a l'Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB), que va tornar a Catalunya fa tres anys després d'una trajectòria de recerca a la Universitat de Califòrnia Los Angeles. I és precisament amb investigadors d'aquesta institució amb qui havia guanyat un projecte per entendre com la cèl·lula beta del pàncrees pot estar causant la resistència a la insulina i iniciar la diabetis tipus II.

“Ens havien atorgat 680.000 euros per a un període de cinc anys. És una xifra molt generosa, el triple de la mitjana atorgada pels Plans Nacionals a Espanya”, lamenta Liesa, per a qui aquest projecte era l'empenta que necessitava per consolidar el seu laboratori.  “Estratègicament, és crucial que els equips europeus estiguem amb la ciència mèdica puntera per continuar sent punters”, considera.

L'1 d'abril es va interrompre el finançament, sense cap notificació prèvia ni cap comunicació. Un mes més tard, com ja va avançar l'ARA, la revista Nature anticipava la intenció del govern de Trump de deixar de finançar projectes de recerca de laboratoris i hospitals de fora dels EUA que fins aleshores rebien diners de l'NIH. Aquesta institució era la primera font de finançament de recerca biomèdica al món, no tan sols als Estats Units. Des d'aleshores, els investigadors catalans viuen amb incertesa la situació.