Eines de metge per estudiar quadres
Investigadors de la UB apliquen a obres de Dalí una anàlisi similar a la que s'utilitza per al sucre a la sang
La Universitat de Barcelona (UB) ha liderat una recerca europea en què s'han pogut analitzar dotze obres de Salvador Dalí amb una tècnica nova no invasiva que permet diagnosticar l'estat dels quadres des del revers, sense haver de prendre cap mostra de la tela. Amb aquest sistema es pot determinar si el teixit està en un estat de conservació prou bo per resistir l'estrès que genera la manipulació i el transport de l'obra. El mètode és similar al que es fa servir en l'anàlisi de la glucosa en sang sense necessitat d'agulles.
La informació sobre l'estat de salut del quadre s'obté mitjançant un petit feix de llum que es dirigeix sobre la tela a través d'un cable de fibra òptica. El reflex d'aquest feix es recull i s'analitza amb un espectròmetre d'infraroig. És important conèixer l'estat de conservació de la tela d'un quadre perquè és l'estrat que dóna suport a la pintura.
Les dotze obres analitzades formen part de la col·lecció de la Fundació Gala-Dalí i pertanyen a diferents etapes artístiques del pintor, entre 1924 i 1968. Les obres presenten un bon estat de conservació.
La signatura de Goya
La UB també ha donat a conèixer aquesta mateixa setmana que un altre grup d'investigadors, liderats per Javier Tejada, catedràtic de física fonamental de la UB, han pogut trobar la signatura amagada en un quadre de Francisco de Goya. La troballa ha estat possible gràcies a la utilització de raigs T, una forma de radiació electromagnètica d'alta freqüència que en un futur també podria tenir aplicacions en el camp de la recerca biomèdica. El rang dels terahertzs (THz) està entre els infrarojos i les microones. Aquesta tècnica permet completar les dades observades amb tècniques de raigs X o infrarojos, la qual cosa pot aportar noves proves de l'autenticitat d'una obra. Els rajos poden penetrar fins a un mil·límetre dins del quadre. Els investigadors han desenvolupat un software que permet detectar diferents capes de profunditat amb l'objectiu de poder reconstruir el traç.
El quadre, titulat El sacrifici de Vesta , és del 1771. Pertany a la col·lecció privada del mecenes Félix Palacios, de Saragossa, i va estar exposat a la Fundació Godia. El catedràtic de física Javier Tejada va conèixer el propietari durant aquesta exposició i li va proposar participar en el projecte. "Són relativament freqüents els quadres d'aquesta època que malgrat que estan documentats no estan signats", explica Tejada.
La signatura oculta es va fer amb un llapis de carbó. Com que la pintura es va cobrir amb una capa de vernís, enfosquida amb el temps, els raigs X no permetien detectar-la perquè es confonia amb la resta de la pintura. En canvi, les ones THz són més sensibles a la composició molecular.
La tècnica permetrà fer nous descobriments sota les teles, més enllà del que es veu a simple vista. Davant la falta de recursos, era freqüent que els artistes pintessin una imatge sobre l'altra. "El Goya jove era pobre i reaprofitava teles", apunta Tejada. Aquesta mateixa tècnica permetrà descobrir més d'un quadre en una sola tela.
La tècnica permet estudiar altres estructures dels quadres i fins i tot datar l'època dels pigments utilitzats, fins al punt que se'n podrà reconstruir la procedència, sovint lligada al comerç colonial. El treball s'emmarca en un projecte de col·laboració entre la Fundació Bosch i Gimpera, de la UB, i la Fundació Goya, de l'Aragó.
Aplicacions mèdiques
Els investigadors del departament de física de la UB volen desenvolupar altres aplicacions dels raigs T. Ja estan treballant en el camp de la biomedicina, la farmacologia i l'automoció. És una bona eina per estudiar el recobriment de les pastilles i fer controls de qualitat. "És útil en tots els camps en què la superfície dels materials sigui important", diu Tejada.
