Estius més llargs, menys coralls
La supervivència d'uns organismes depèn de la presència d'altres que els serveixen d'aliment. És l'anomenada cadena tròfica, tan llarga com fràgil. Si en una de les baules hi falta l'espècie animal o vegetal que alimenta un organisme i, per tant, mor o no es reprodueix, se'n ressenten tots els altres. El fet que les temperatures elevades s'estenguin cada cop més en el temps i les tardors siguin més benignes afecta de manera significativa els boscos marins. "Els estius més llargs provoquen més mortalitat entre les gorgònies", explica Ballesteros. Aquests animals invertebrats estan preparats per aguantar un cert temps les condicions de l'estiu, quan hi ha menys nutrients i menys plàncton. Les seves arrels acumulen reserves per a resistir cert temps. Però si la calor i la falta de tempestes s'allarga, no hi ha batedora que agiti les aigües del mar perquè produeixi els nutrients, que, al mateix temps, mengen el fitoplàncton que necessiten per recuperar-se. Les conseqüències ja s'han fet notar. "Al Parc Nacional de Cabrera l'any passat el 95% de les gorgònies situades per sobre dels 45 metres de profunditat van morir", diu Ballesteros. "Les gorgònies haurien de créixer un centímetre a l'any i durant l'hivern", afegeix.
