Mascotes

Si tenim un gos, és probable que es comporti com nosaltres i se'ns assembli

Investigadors alemanys han confirmat el que molts amos de mascotes ja sospitaven

Si tenim un gos, és probable que s'assembli (i es comporti) com nosaltres
The Economist
10/05/2025
3 min

Per molt que es digui que els gossos i els humans són millors amics, de vegades els representants de les dues espècies no congenien. Renunciar a una mascota amb la qual no encaixem ens pot trencar el cor i, si l'animal és un gos de treball car, també pot ser una ruïna econòmica. L'ensinistrament d'un gos pigall, per exemple, pot costar fins a 50.000 dòlars. De fet, aproximadament un terç d'aquests animals es retornen perquè no congenien amb l'amo assignat.

Per reduir el nombre d'incompatibilitats, investigadors alemanys estan intentant desenvolupar relacions més harmonioses entre gossos i persones. La feina que han fet per aconseguir aquest objectiu ha confirmat el que molts propietaris ja sospitaven, i el que alguns es resisteixen a admetre: els gossos s'assemblen als seus amos. I el que és més important per a la cerca d'amistats que durin: també tenen personalitats similars.

"Ens interessa entendre què fa que un gos i el seu amo siguin compatibles i esbrinar com podem trobar el gos adequat per a una persona", explica Yana Bender, estudiant de doctorat de l'Institut Max Planck de Geoantropologia de Jena. "Per fer això, primer hem d'establir l'statu quo: ¿els gossos i els seus amos són, en general, més semblants o més diferents?"

En un article publicat a la revista Personality and Individual Differences, Bender i els seus companys han revisat les proves disponibles per mostrar com es manifesten les similituds. Una d'elles es refereix a l'aspecte físic. En les últimes dècades, nombrosos estudis han demostrat que les persones poden aparellar fotos de gossos amb els seus amos amb més freqüència i fiabilitat del que seria possible només amb conjectures.

Algunes fonts de similituds són clares: les dones amb cabells curts tendeixen a tenir gossos amb orelles curtes, per exemple, i les que tenen els cabells llargs tendeixen a preferir races d'orelles llargues. Les persones amb índexs de massa corporal més elevats també solen tenir més gossos amb sobrepès. Altres connexions són menys òbvies: hi ha estudis que revelen que els gossos i els seus amos poden aparellar-se a partir de fotos en les quals només es veuen els ulls.

La personalitat dels amos pot afectar la dels gossos?

Un biaix d'afinitat similar pot existir també pel que fa a les característiques invisibles: els trets de personalitat dels amos es poden reflectir en la manera com es comporten els seus gossos. Els amos introvertits tenen gossos que es posen nerviosos quan estan al voltant de desconeguts, els neuròtics són més propensos a aparellar-se amb mascotes agressives i les persones serioses tenen gossos més motivats i fàcils d'ensinistrar.

Quina explicació hi ha? Els psicòlegs saben des de fa dècades que els humans valoren més les relacions amb persones que s'assemblen i es comporten com ells, i el mateix passa amb els gossos. Les dones amb els cabells curts consideren les races d'orelles curtes, com el husky siberià, més simpàtiques i intel·ligents. Les dones de cabells llargs pensen el mateix dels beagles i dels springer spaniel. (El que pensin els gossos és una pregunta per a un altre dia.)

Un amo i el seu gos en moto a Surabaya, situat a l'est de Java, a Indonèsia.

El fenomen d'aparellar personalitats sembla més complex que el d'aparellar aparences. No és només que l'amo esculli un gos que cregui que encaixa amb la seva personalitat, sinó que el seu estat d'ànim pot influir i modelar l'animal al llarg del temps, i viceversa, tot i que en grau més baix. Estar prop de persones poc segures de si mateixes, per exemple, pot fer que un gos es posi més nerviós, mentre que tenir un gos ansiós pot augmentar les preocupacions de l'amo.

S'han trobat influències similars en les relacions humanes. "Les parelles casades tendeixen a assemblar-se més amb el temps", afirma Bender. En una recerca relacionada, l'estudiant de doctorat ha entrevistat amos de gossos guia sobre el que funciona i el que no. Entre els que se sentien incompatibles amb el gos, hi havia amos que deien haver tingut una relació millor amb una mascota anterior. D'altres van dir que al seu gos no li agradava la mateixa música o que l'animal era massa meticulós. Per obtenir millors resultats, és recomanable buscar un gos que s'assembli i pensi com un mateix. Una altra opció és tenir un gat.

stats